Alienació Econòmica: Anàlisi de Marx sobre el Treball Assalariat

Alienació Econòmica: Anàlisi de Marx

El tema: alienació, en concret l'alienació econòmica.

La tesi: defensa que el treball assalariat provoca alienació en el treballador, i l'allunya de la seva realització com a ésser humà i, en última instància, de la felicitat.

El text comença preguntant-se què és l'alienació del treball. Com sabem, aquest és un dels tres tipus d'alienació que distingeix Marx (alienació econòmica, política i ideològica). Marx estableix diverses raons per les quals el treball és font d'alienació. “El treball és extern al treballador, és a dir, no pertany al seu ésser”. Marx ens fa veure que el treball impedeix la realització de la pròpia naturalesa humana: “en la seva feina, el treballador no s’afirma, sinó que es nega”. I encara més, el treball genera infelicitat: “no se sent feliç, sinó desgraciat”. En el treball (el treball assalariat al mode de producció capitalista, s'entén) l'home ven el seu cos i la seva ment, “no desenvolupa una energia física i espiritual lliure, sinó que mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit”. Marx és molt clar en la següent frase: “el treballador només se sent en si fora de la feina, i en la feina se sent fora de si; se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent realitzat”. El treball és doncs un obstacle per a la realització de l'individu, l'allunya de la seva pròpia naturalesa, del seu propi ser. L'autor alemany és contundent en el seu diagnòstic: “el seu treball no és, doncs, voluntari, sinó forçat, treball forçat”. El treball assalariat s'oposa a la llibertat. El treballador, tot i que és jurídicament lliure, es veu de facto obligat a treballar per a un altre, a vendre la seva força de treball (física i intel·lectual). El treball no és una activitat que tingui un sentit en si mateixa, és només un mitjà: “no és la satisfacció d’una necessitat, sinó un simple mitjà de satisfer les necessitats fora de la feina”. Marx fa una breu referència a l'alienació religiosa i com la concebia Feuerbach: en la religió l'home s'allunya de si mateix (com sabem Marx s'inspira en aquest pensador per elaborar el seu concepte d'alienació). De la mateixa manera l'home viu el treball com quelcom extern a si mateix, “com una activitat estranya”. La conclusió del text és molt interessant: “el treballador només se sent lliure en les seves funcions animals [...] en canvi, en les seves funcions humanes se sent com un animal.” En efecte, dirà Marx, el treballador no es sent lliure quan fa ús de les seves capacitats humanes (físiques i espirituals), ja que no les utilitza de forma lliure sinó per a un altre; i així només se sent lliure fora del treball, en les funcions animals (menjar, beure, descansar, etc.).

Pel que fa a l'alienació econòmica, a la generada pel treball, el diagnòstic de Marx és colpidor: el treball assalariat converteix l'home en un ésser infeliç, que està molt lluny de realitzar les seves capacitats i la seva llibertat. Podríem preguntar-nos si avui en dia encara és vàlid aquest anàlisi. Hi ha gent que no es realitza com a individu en el seu treball? Hi ha gent que viu el seu treball com una càrrega que l'allunya de la felicitat i que només li serveix per aconseguir els diners per subsistir ell i la seva família? Per què desitgem tant tenir temps lliure? No demostra això que el nostre temps de treball és viscut com un temps no lliure, com una desgràcia? Podríem aplicar l'anàlisi marxià de l'alienació en el treball al món dels estudis. Ens sentim realitzats durant la nostra activitat acadèmica? Sentim que aprenem i gaudim fent-ho? Assimilem i recordem com una cosa valuosa els continguts que ens fan aprendre? Vivim amb sentit i il·lusió el procés d'aprenentatge?