Alexandre el Gran i els Hoplites: L'Era Hel·lenística i la Guerra Antiga

L'Expansió d'Alexandre el Gran i l'Era Hel·lenística

Les Campanyes d'Alexandre

Alexandre el Gran va trobar molt poca resistència; els egipcis el rebien com a alliberador de l'opressió persa. Darios volia fer les paus amb Alexandre i retornar a casa seva triomfalment, però Alexandre estava determinat a conquerir Pèrsia i més enllà. Va avançar de Síria cap a Mesopotàmia i va derrotar Darios a Gaugamela (331 aC). Darios va fugir i va ser mort per un dels seus seguidors. Alexandre es va convertir en l'amo de l'Imperi Persa, ocupant Susa i Persèpolis sense gens de resistència.

A Megalòpolis, el 331 aC, el regent d'Alexandre, Antípater, va derrotar els espartans, els quals s'havien refusat a unir-se a la Lliga de Corint i a reconèixer la supremacia macedònia. Alexandre continuava avançant sobre les àrees dels estats actuals de l'Afganistan i el Pakistan, cap a la vall del riu Indus. El 326 aC va arribar al Panjab. Hauria avançat cap al Ganges i Bengala, però el seu exèrcit el va convèncer que ja es trobaven a la fi del món i es refusaven a anar més enllà. Alexandre va retornar i va morir a Babilònia el 323 aC.

La Divisió de l'Imperi i l'Inici de l'Hel·lenisme

L'imperi d'Alexandre es va dividir després de la seva mort, però les seves conquestes van canviar per sempre el món grec. Milers de grecs van viatjar amb ell o després de la seva mort per establir-se a les noves ciutats que fundava, la més important, Alexandria, a Egipte. Es van establir regnes de parla grega a Egipte, Síria, l'Iran i la Bactriana. L'any 321 aC es van reunir els diàdocs d'Alexandre (els generals) que es van dividir els territoris conquerits no oficialment (Triparadís). El període hel·lenístic havia començat.

Els Hoplites: Infanteria Pesada de l'Antiga Grècia

Origen i Característiques dels Hoplites

L'hoplita formava part de la infanteria pesada, el focus central de la guerra a l'Antiga Grècia. La paraula hoplita deriva de hoplon, que vol dir «equipament». Aquests soldats van aparèixer a finals del segle VII aC. Formaven part d'una milícia ciutadana, armada com a llancers i amb una formació anomenada falange. Aquests eren relativament fàcils d'armar i de mantenir, i a més a més podien pagar el cost de l'equipament. Gairebé tots els grecs famosos de l'Antiguitat van lluitar com a hoplites, fins i tot filòsofs i dramaturgs.

Tàctiques de Batalla i Disciplina

Des de la formació dels hoplites com a milícia, no van rebre atacs permanents i les campanyes eren curtes. L'excepció eren els guerrers espartans, que eren soldats especialitzats i que tenien en els seus estats terres assignades a les classes baixes, que eren els que se n'encarregaven. Els exèrcits marxaven directament cap al seu objectiu. Allà, els defensors podien amagar-se rere les muralles de la ciutat; en aquest cas, els atacants havien d'acontentar-se a destrossar el camp, encara que els primers també podien decidir trobar-se amb ells en el camp de batalla.

Les batalles aleshores eren decisives. Eren curtes, sagnants i brutals, per la qual cosa es necessitava un grau de disciplina molt alt. Ambdues forces s'alineaven en el terreny de batalla, amb una formació rectangular d'aproximadament vuit fileres, encara que era molt variable. Altres forces eren menys importants, com els hippeis (cavalleria), que se situaven als flancs, i tant la infanteria lleugera com les tropes que llançaven projectils eren insignificants.

Els Hoplites Espartans

Els hoplites més coneguts eren els espartans, que eren entrenats des de la infància en el combat i en la guerra per convertir-los en una força d'atac superior i excepcionalment disciplinada.