Alexandre el Gran i l'Hel·lenisme: Filosofies Postaristotèliques

Contextualització històrica

L'any 336 aC Alexandre succeeix al seu pare Felip II, com a rei de Macedònia. Amb poc temps, Alexandre sotmet totes les polis gregues i crea l'imperi macedoni. Dos anys després conquereix Àsia Menor, Turquia, Síria, Palestina, Israel, tot Egipte i l'imperi persa que s'estén fins a l'Índia. El seu objectiu era hel·lenitzar el món conegut, és a dir, fer arribar la cultura grega a tot el món. El seu objectiu va quedar frustrat l'any 323 aC, quan va ser assassinat per un dels seus generals, amb 32 anys. Durant 18 anys, 5 dels seus generals van intentar mantenir l'imperi unit, però al 305 aC van decidir repartir-se'l, era molt complicat posar-se d'acord, així que ho van fer d'aquesta manera: Cassandre (el líder) es va quedar Macedònia, Lisímac es va quedar Tràcia, Antígon es va quedar Àsia menor, Seleüc es va quedar Pèrsia i finalment Ptolomeu es va quedar amb Egipte.

Una de les primeres mesures que va prendre Ptolomeu va ser construir un museu o temple de les muses a Alexandria.

La Biblioteca d'Alexandria

La part més important d'aquest museu era la famosa biblioteca d'Alexandria. Actualment està davant de la costa. A l'antiga biblioteca va arribar a tenir 700.000 volums diferents. Se sap que Ptolomeu enviava compradors de llibres per tot el món conegut per ampliar contínuament aquesta biblioteca i tots els pensadors i científics d'aquesta època intentaven passar per la biblioteca d'Alexandria com a mínim un cop a la vida. A part de la biblioteca, el museu tenia diferents departaments, com els instituts o les universitats, hi havia un departament de matemàtiques, de filosofia, de medicina, d'astronomia... I a més a més hi havia un observatori astronòmic, un jardí botànic i un hospital, i l'hospital servia per als alumnes de medicina, perquè puguin fer les pràctiques. Per tant, el museu devia ser com una mena de campus universitari.

L'Hel·lenisme

S'entén per hel·lenisme aquell període de la història de la humanitat que s'estén des de la mort d'Alexandre (finals de s. IV aC) fins a l'expansió romana al s. I de la nostra època. El que pretenen els hel·lenistes és difondre els valors grecs per tot arreu.

Les Filosofies Postaristotèliques

La situació de prosperitat, d'eufòria que vivia Alexandria contrastava molt amb la decadència que es trobava Atenes.

Les filosofies postaristotèliques intenten alleugerir les situacions de frustració, malestar que vivien els ciutadans d'Atenes en veure que la seva ciutat en aquella època era una ciutat més, havia passat a ser poc important.

L'Estoïcisme

El fundador de l'estoïcisme va ser Zenó de Cítion (334 – 262 aC).

L'escola pren el seu nom de STOA, fundada al 300 aC, d'aquí el nom de l'estoïcisme.

Principis de l'Estoïcisme

• La idea principal que defensen els estoics és que el món està governat per les deïtats i, per tant, el que ha de fer l'ésser humà és acceptar la seva voluntat. Amb més rigor, el que podem dir és que defensen la conformitat.
• Un altre aspecte del seu pensament és que rebutgen béns que la majoria de la gent considera valuosos. Com per exemple: la riquesa, la fama, el poder...
• Defensaven portar una vida simple i senzilla, perquè tot això són enemics de l'autèntic benestar. Llavors defensaven com a model de vida l'autarquia, que és l'autosuficiència.
• Els estoics rebutjaven les fronteres, les nacionalitats, es consideraven ciutadans del món i, per tant, defensaven el cosmopolitisme.