Alexandre el Gran i la Biblioteca d'Alexandria: Hel·lenisme i Leibniz

Contextualització Històrica Hel·lenística

L'any 336 a.C., Alexandre succeeix al seu pare Felip II com a rei de Macedònia. En poc temps, Alexandre sotmet totes les polis gregues i crea l'imperi macedoni. Dos anys després conquereix Àsia Menor, Turquia, Síria, Palestina, Israel, tot Egipte, tot l'imperi Persa fins a arribar a l'Índia. El seu objectiu era hel·lenitzar el món, però aquest objectiu va quedar frustrat l'any 323 a.C., quan va ser assassinat per un dels seus generals, amb 32 anys. Durant els següents 18 anys, cinc dels seus generals van intentar mantenir l'imperi unit, però el 303 a.C. van decidir repartir-se'l d'aquesta manera:

• Cassandre: Macedònia
• Lisímac: Tràcia
• Antígon: Àsia Menor
• Seleuc: Pèrsia
• Ptolemeu: Egipte

Una de les primeres mesures que va prendre Ptolemeu va ser construir un museu o temple de les Muses.

La Biblioteca d'Alexandria

La part més important d'aquest museu era la tomba biblioteca d'Alexandria. Actualment està sota el mar. A l'antiga biblioteca va arribar a tenir 700.000 volums diferents. Se sap que Ptolemeu enviava compradors de llibres per tot el món conegut, per ampliar la biblioteca contínuament. Tots els pensadors i científics de l'època intentaven passar per la biblioteca d'Alexandria com a mínim un cop a la vida. A part de la biblioteca, el museu tenia diferents departaments: hi havia un de matemàtiques, un de filosofia, un de medicina, un d'astronomia... I a més a més, hi havia un observatori astronòmic, un jardí botànic i un hospital que servia pels alumnes de medicina. El museu era com una mena de campus universitari. S'entén per hel·lenisme aquest període de la història de la humanitat que s'estén des de la mort d'Alexandre fins a finals de l'expansió romana al segle I a.C. El que pretenen els hel·lenistes al segle IV a.C. és difondre els valors grecs per tot arreu.

Leibniz

El seu nom complet era Gottfried Wilhelm Leibniz (1646-1716). Va ser un matemàtic i filòsof. Durant uns quants anys va mantenir un enfrontament amb Newton pel descobriment del càlcul infinitesimal, la base de les derivades i les integrals. Sembla que ell va ser el primer a descobrir aquest càlcul infinitesimal, però Newton va publicar primer els seus resultats i es va emportar tots els mèrits.

Per explicar la realitat, Leibniz utilitza el concepte de “Mònada”: substàncies simples de múltiples formes i independents les unes de les altres. Cada objecte, ésser, està format per una determinada quantitat de mònades, on hi ha una mònada predominant. Si les mònades són independents les unes de les altres, com expliquem l'harmonia de l'univers? Diu Leibniz que Déu va crear diferents universos possibles i al final es va quedar amb el que creia que era millor. Aquesta expressió de “vivim en el millor dels mons possibles” ve del seu pensament. El mal s'explica perquè el nostre univers va ser escollit per a ser el més perfecte, però no és absolutament perfecte; llavors, per això existeix el mal.