Alexander Neill i la Pedagogia de Summerhill: Llibertat

Alexander Neill i la pedagogia antiautoritària

Alexander Sutherland Neill va ser un pedagog que va viure en el context dels segles XIX i XX, on van sorgir diverses doctrines totalitàries com el comunisme, el feixisme o el nazisme. A més, va viure en un context marcat pels camps de concentració, les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i la Revolució Soviètica. Com a conseqüència d'això, entre altres coses, va sorgir el pensament de Neill, marcat justament pel contrari al totalitarisme; va forjar una pedagogia antiautoritària que defensava una educació basada en la llibertat i l’autogovern. A més, Neill va crear l’escola de Summerhill, on va posar en marxa tot el seu pensament i la qual encara segueix en peu gràcies a la seva filla. Cal destacar obres com: Cors, no només caps a l’escola (1944), però sobretot Summerhill (1960), un punt de vista radical sobre l’educació dels nens que es va convertir en la seva obra més important.

Idees fonamentals de la seva pedagogia

• Dificultat per trobar la frontera entre llibertat i permissivitat.
• La llibertat és un estat natural.
• La pròpia comunitat establirà les regles.
• Només orientacions pel seu benestar físic.
• Llibertat d’aprendre.
• Sistema que promogui: sinceritat decisiva, actitud cap a la vida independent, interès per les persones i les coses.
• Els professors han de saber psicologia i la història de cada nen.
• Autogovern i autoregulació: la permissivitat entre els nens normals és frenada per la pròpia comunitat.
• Igualtat mestre-alumne.

L'educació lliure segons Neill

Neill, en el seu text L’educació lliure, exposa que, encara que és difícil diferenciar entre la llibertat i la permissivitat, hem d’aconseguir que la llibertat tingui el caràcter natural que li pertoca en els nens. Per tant, els nens a l’escola han de fer el que vulguin sempre que no molestin els altres, ja que serà la mateixa comunitat de nens la que posarà les seves regles; és a dir, s’autogovernaran i s’autoregularan, evitant que la llibertat esdevingui permissivitat. Els adults només intervindran per donar al nen certa orientació quan es tracti del seu benestar físic; per tant, serà el mateix nen qui prendrà la decisió d’aprendre o no i què vol aprendre. Gràcies també a Summerhill, els nens aprendran coses que són impossibles en altres escoles, com ara una sinceritat decisiva, una actitud cap a la vida independent o l’interès per les persones i les coses. Però perquè tot això funcioni, els professors han de saber psicologia infantil, ja que és un tret sumament important en tot el procés: han de saber què fer en cada moment i, a més, han de conèixer la història de cada nen per saber les causes i els efectes dels seus actes. Finalment, trobem al text que per a Neill era sumament important que els nens i els adults estiguessin al mateix nivell.

L'ecosistema d'idees i influències teòriques

1. Amb l'ecosistema d’idees ens referim als punts de vista i teories que estan clarament presents en els pensaments dels autors antiautoritaris. Aquest ecosistema d’idees està format, en primer lloc, per les aportacions que fa J.J. Rousseau. També hi trobem les idees anarquistes: la lluita contra qualsevol forma de poder. D'una banda, hi hauria l’Església, ja que inculca idees que impedeixen l'exercici lliure de la raó; l’Estat, perquè actua com a repressor de l'acció lliure dels individus; i, finalment, l’economia capitalista, que impulsa la propietat privada i crea desigualtat. També destaca la influència de les teories freudomarxistes, on destaquen les idees del marxisme, que fomenta l'alliberament econòmic, i les idees de Freud, que destaca l'alliberament sexual; aquestes dues idees equivaldran a l'alliberament de les relacions humanes.

El context sociopolític del segle XX

2. L’ecosistema sociopolític: la Primera i la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració, els gulags i la mort de milions de persones innocents donaran lloc a la recerca d’una nova cultura que tregui el millor de l’ésser humà. A més, es troben amb el panorama de la Revolució Soviètica que, a causa de la tradició burocràtica i autoritària, cercarà noves formes de relació i organització social més lliures, flexibles i obertes a la creativitat. Finalment, hem de destacar també la traïció que van patir a causa de les democràcies burgeses, ja que utilitzaven l’Estat per enganyar i sotmetre les classes populars en benefici propi. Això farà que el poble es recolzi en la utopia, pensant que els joves han de ser els qui es converteixin en els educadors dels adults i del conjunt de la societat.