Alemanya nazi: de la dictadura a l'expansió militar

Mesures de Hitler per a la dictadura a Alemanya

Hitler va iniciar el 1933 una política de força en l'àmbit internacional en abandonar la Societat de Nacions. Ja ho havia fet el Japó (1931) i també ho faria Mussolini (1935) després de conquerir Abissínia en la seva pretensió, fallida, de construir un imperi colonial a l'Àfrica occidental.

La política exterior nazi tenia l'objectiu d'imposar un "nou ordre" a Europa, a partir del domini de la raça ària. Això suposava la creació del seu propi "espai vital", que implicava subordinar els països de l'est d'Europa i sotmetre els de l'Europa occidental.

Amb aquest propòsit, Alemanya va iniciar una política internacional agressiva:

• Va practicar una política de fets consumats amb la incorporació del Sarre (1935), la Renània (1936), l'annexió d'Àustria (Anschluss, 1938) i, poc després, dels Sudets (Txecoslovàquia), que considerava habitats per alemanys.

• El 1936 va intervenir en la Guerra Civil Espanyola a favor dels revoltats, cosa que va ser decisiva per a la victòria de Franco. També va reforçar l'aliança amb Mussolini (eix Berlín-Roma), i amb la signatura del Pacte Antikomintern amb el Japó, Itàlia, Hongria i l'Espanya de Franco.

• El 1939 va enfortir el seu lideratge europeu amb tractats amb Iugoslàvia i Romania, amb el Pacte d'Acer amb Itàlia i amb un Pacte de no-agressió amb l'URSS. Aquest acord establia el repartiment de Polònia i acceptava que l'URSS recuperés el control de territoris perduts el 1918 (Finlàndia, Letònia, Lituània i Estònia).

L'Alemanya nazi mostrava la seva preeminència a Europa i es presentava com una potència econòmica i militar que semblava no tenir límits en la seva expansió.

Fases de la política antijueva

• 1933: Boicot als comerços jueus.

• 1935: Lleis de Nuremberg: Prohibeixen els matrimonis mixtos i treuen la nacionalitat als jueus.

• 1938: Els obliguen a portar un distintiu. També es produeix la Nit dels vidres trencats (milers de jueus detinguts i assassinats).

• 1938-1945: L'Holocaust jueu.

Sectors socials que donen suport al Partit Nazi

Les raons de l'èxit electoral dels nazis cal buscar-les en el suport que van trobar entre les classes mitjanes, els pagesos arruïnats i els obrers desesperats davant la misèria i l'atur.

D'altra banda, el seu nacionalisme radical els va fer guanyar adeptes entre els militars i antics combatents i entre la burgesia, que desitjava un poder fort. A més, Hitler comptava amb el suport de personalitats destacades de la indústria i de les finances (Thyssen, Stinnes i Krupp), que ajudaven econòmicament el partit nazi.

L'Estat soviètic de Stalin i les causes de la guerra

El triomf de la revolució del 1917 va suposar l'inici del nou Estat soviètic liderat pel partit bolxevic, però la consolidació com un sistema totalitari es va portar a terme a la dècada del 1920, sobretot a partir de l'ascens al poder de Ióssif Vissariónovitx, conegut com a Stalin, “l’home de ferro".

Causes de la Segona Guerra Mundial

A) Projecte racial i expansionisme nazi: els nazis volien imposar un nou ordre a partir del domini de la “raça ària”. Això suposava la creació d’un espai vital per a Alemanya. Per aconseguir-ho:

• Incorporació del Sarre (1935).
• Incorporació de la Renània (1936).
• Annexió d’Àustria (1938).
• Annexió dels Sudets (1938).

(Tot això abans de la Segona Guerra Mundial)

• Intervenció a la Guerra Civil Espanyola (1936).
• Signatura de diferents pactes per refermar el seu lideratge.

B) Actitud de les democràcies: la política expansionista nazi no va trobar una oposició efectiva per part de les democràcies europees. Motius:

• La societat de països com França i el Regne Unit es trobava molt polaritzada. Una part important de la població simpatitzava amb Hitler.
• Volien evitar una guerra amb Hitler.
• La política d’apaivagament: buscava preservar la pau permetent l’expansionisme nazi amb l’esperança de satisfer les seves aspiracions i evitar el conflicte.

El fracàs de l'apaivagament i l'imperialisme japonès

• Conferència de Munic (1938): França, Regne Unit i Itàlia accepten l’ocupació dels Sudets.
• Neutralitat del Regne Unit i França a la Guerra Civil Espanyola.
• El fracàs d’aquesta política va quedar demostrat amb la invasió de Polònia (01/09/1939). França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya i comença la Segona Guerra Mundial.

C) L’imperialisme japonès

El Japó es va convertir en una gran potència imperialista a Àsia amb la voluntat de crear un “espai vital” propi. Per fer-ho, s’annexionen Corea (1910), la regió xinesa de Manxúria (1931) i inicien la invasió del nord de la Xina. L’imperi nipó es va consolidar com un règim autoritari, militarista i ultranacionalista.

El desembre del 1941, el Japó va atacar la base nord-americana de Pearl Harbor. El Japó entra a la Segona Guerra Mundial, fet que provoca que els EUA també hi entrin.

D) Aniquilació de la política d’apaivagament

Segons Hitler, Alemanya necessitava un “espai vital” (territoris de parla germànica). El rearmament i el desenvolupament del Tercer Reich requerien fonts d’energia, matèries primeres i mà d’obra. Ho aconseguirien expandint-se cap a l’est, on esclavitzarien les “races inferiors”. Hitler no disposava de cap pla rígid; va actuar a partir de decisions imprevisibles i fets consumats.

Camps de concentració i d'extermini

Després d’accedir al poder, Hitler va posar en funcionament el camp de concentració de Dachau (1933). S’hi tancaven presoners polítics. Després es van construir altres camps de concentració per incorporar-hi les persones perseguides.

A partir de l’any 1942, quan els nazis posen en marxa la “solució final”, alguns dels camps de concentració es van convertir en camps d’extermini. Portaven els presoners a aquells camps amb tren. Quan hi arribaven, els classificaven entre:

• No podien treballar: se’ls enviava a la cambra de gas on eren assassinats i incinerats.
• Els que podien treballar: es convertien en treballadors esclaus. La majoria moria.
• Objecte d’experiments: experimentaven per “qüestions mèdiques”, militars, etc.

Va ser un extermini planificat i sistemàtic, que va exigir un gran desplegament tècnic i el suport de moltes persones per dur-lo a terme.

Desenvolupament de la Segona Guerra Mundial

La Guerra Llampec (Blitzkrieg) consisteix en una acció ràpida, per sorpresa, basada en la superioritat militar dels nazis que permetia conquerir territoris ràpidament (ex. invasió de Polònia en 3 setmanes).

Un cop han conquerit Polònia, es dirigeixen cap al nord i envaeixen Dinamarca i Noruega (1940). El maig del 1940 es dirigeixen cap a l’oest i conquereixen els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg en 48 hores. Van dividir França en dues zones: el nord, dominat directament pels nazis, i el sud, on es va establir el règim col·laboracionista de Pétain.

La formació de l’Eix

Mussolini va entrar a la Segona Guerra Mundial quan va decidir atacar França l’any 1940. També volia ocupar Grècia, tot i que va fracassar. Llavors, Hitler va anar a ajudar els italians a Grècia i va aprofitar per ocupar: Hongria, Romania, Eslovàquia i Bulgària. També aconsegueixen quedar-se amb Iugoslàvia i, finalment, amb Grècia. Igualment, voldrà conquerir el nord d'Àfrica.

La Batalla d’Anglaterra i la Batalla d'Stalingrad

L’estiu del 1940 bombardeja intensament Anglaterra. Els atacs es mantenen fins a l’any 1941, però no aconsegueixen ocupar les illes. En aquells moments, Hitler se centra a ocupar l'URSS, trencant el pacte de no-agressió, en una operació coneguda com a Barbarroja. Aprofiten aquesta operació per quedar-se amb: Polònia Oriental, Finlàndia i les Repúbliques Bàltiques.

Els motius per conquerir l'URSS van ser:

• Exterminar els esclaus.
• Acabar amb el comunisme.
• Aconseguir recursos naturals i mà d’obra.

A finals de l’any 1941, els soviètics van frenar els nazis quan pràcticament ja havien arribat a Moscou i Leningrad. A l’agost de l’any 1942, es va iniciar la Batalla de Stalingrad; al cap de 7 mesos, els nazis són derrotats i comencen a retrocedir.

Una guerra mundial

El desembre del 1941, el govern japonès va decidir atacar Pearl Harbor, provocant l'entrada dels EUA a la guerra. Es creen dos grups de països enfrontats: els aliats i les forces de l’Eix. La Batalla del Pacífic es va iniciar per part del Japó, que va conquerir: Hong Kong, Singapur, Filipines, Indoxina, Malàisia, Birmània... A mitjans de l’any 1942 són frenats pels EUA.