Alba i Dídac: Crònica de Supervivència Post-Apocalíptica

L'Inici del Caos: Un Món Destruït

La Troballa i la Fugida de Benaure

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l'hort de casa seva quan es va trobar dos nois que apallissaven el seu veí Dídac, només perquè era negre, i el van llençar a la resclosa. De sobte, els dos nois van veure una gran formació d'aparells que s'atansava remorosament de la llunyania. Ella encara va poder veure'ls i es va llançar a l'aigua per salvar en Dídac; n'hi havia tants que cobrien l'horitzó: eren platets voladors. Quan van sortir de l'aigua, l'Alba i en Dídac es van trobar que Benaure semblava un altre lloc: estava tot destruït, els dos nois estaven morts. Es van anar corrents al poble i estava tot sota les runes, tothom estava mort, i va pensar que potser els seus pares també podien estar morts, així que va tornar a córrer. Casa seva estava mig derruïda, ella va veure que també estaven morts els seus pares. Quan es va girar i va veure en Dídac, que l'havia acompanyat tota l'estona, ell li va preguntar si els pares estaven morts; tots dos es van abraçar. Van pensar que estaven sols, però, de sobte, van veure la Xica, l'ocell d'en Dídac. Ells tenien moltes preguntes al cap, però abans es van anar a vestir a la botiga de roba. Es van vestir i van pensar què farien, però abans anirien a dinar. Van anar a la botiga de queviures del poble. L'Alba va decidir que no es podien quedar a viure ells dos al poble, que havien de marxar, perquè no podien viure amb els morts, ja que després hi hauria epidèmies de grip, de tifus... Així que va agafar un paper i va començar a fer la llista amb les coses que necessitarien. Anirien al bosc a viure.

Van anar a la caserna de la Guàrdia Civil i van agafar dos màusers, dues armes curtes i les municions. A continuació, a la botiga de queviures, on van agafar:

• Conserves de tota mena
• Dos pernils
• Un cabàs d'embotits
• Sis formatges
• Una caixeta de sabó
• Llet en pols
• Melmelades
• Ampolles de licor
• Oli
• Sal
• Fruita

Després, a la farmàcia, van agafar tota mena de medicines i un diccionari de medicina. Tot seguit, a una ferreteria, on van agafar llanternes elèctriques, un grapat de piles i un sac de plàstic. I finalment, a la botiga de roba, on van agafar roba per tots dos. Quan van acabar d'agafar tot el que necessitaven, en Dídac va anar a agafar un llibre de mecànica, perquè li agradava molt, i ella per la Xica. Després es van acomiadar de Benaure i van marxar cap al bosc. Van trigar un dia a arribar. Es van instal·lar en una cova per viure, al costat d'un rierol i una petita cascada. Tenien provisions per uns vuit mesos. A l'arribada de la primavera, van veure arbres fruiters, oliveres... i en alguns indrets, blat. A l'arribada de juliol, van començar la sega. Després de segar, es van anar a prendre un bany, perquè estaven suats.

La Vida al Mas: Nous Reptes i Misteris

Establiment i Adaptació a la Masia

L'Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, es va immobilitzar i li va dir a en Dídac que hi havia una masia a uns tres quilòmetres de la cova. Van decidir anar a veure-la. Van comprovar que no hi havia ningú, ni mort ni viu. Van veure que hi havia unes gallines que en veure'ls van sortir corrents. En una gàbia, van trobar uns esquelets de conills. Al cobert, la porta del qual van haver de fer un esforç per trobar, van veure un tractor, un forc d'all i un sac de patates. El vehicle no funcionava, però estava en bon estat. L'Alba li va dir a en Dídac si ell el podria reparar, i així podrien marxar. Van decidir quedar-se a viure i anar-se'n de la cova. Aquella nit es van quedar a dormir. L'endemà, van anar a la cova a buscar les seves coses. Al matí següent, la pluja els va despertar, ja que a la casa hi havia goteres. L'Alba va pensar a netejar la casa, ella s'ho va prendre amb calma. Al cap de tres setmanes, ja havien netejat una quarta part de la casa. Van trobar una porteta tancada i van veure que era un rebost, i hi van posar el que tenien dins.

Recursos, Aprenentatges i Amenaces

Una tarda que queien quatre volves de neu, l'Alba, mentre rentava fora, va escoltar uns espetecs al cobert i va veure en Dídac enfilat dalt del tractor. Li va dir que no estava espatllat, sinó que devia haver desconnectat peces i afluixat rosques sense fer malbé res, i que no ho sabia. En Dídac va ensenyar a conduir a l'Alba. Conduint, es van quedar sense gasoil i van haver d'anar a Benaure. Van anar a una gasolinera de les afores. Abans d'anar-se'n, es van apoderar de papers en blanc i bolígrafs, uns bidons i dues llaunes d'oli. Pocs dies després, van anar a pescar, no hi havien pensat mai; quan van arribar, van pescar cinc peixos, dos petits i tres grans. Al cap de tres dies, quan sortien del bosc per veure si encara trobaven bolets, van veure cinc aparells voladors pel cel. L'Alba i en Dídac van adoptar precaucions per si tornaven. En entrar la primavera, en Dídac va agafar el xarampió. Com que no tenien medicaments contra el xarampió, l'Alba va anar al poble. Va anar a la botiga de queviures i hi va agafar llaunes, melmelades, llet en pols, sèmoles i verdures preparades. Després, va anar a la farmàcia i va cercar bosses de goma, xeringues i agulles. Seguidament, va anar a ca l'armer i hi va agafar un parell d'escopetes i cartutxos. Abans del migdia, ja tornava a ser al mas. Durant l'estada al llit, en Dídac havia crescut i s'havia aprimat; l'Alba també. Havien comprès que tants productes de conserva no eren bons. Calia posar-hi remei. Al matí següent, van anar a l'hort que tenia el mas i van collir unes quantes almoines de faves, de pèsols i de mongetes endurides, i també van plantar. Una matinada, es van despertar per un gran soroll, com una explosió, però es van adormir. Al matí, en Dídac va trobar un estrany aparell, com una mena de rellotge de busques sense cristall. Cap dels dos sabia el que era, ni l'havien vist mai. Al cap de ben poques hores, van saber que procedia d'un altre món. En Dídac va descobrir l'intrús. La criatura s'amagava darrere un munt d'herbes, en un extrem de l'hort. L'Alba, amb el màuser, el va matar amb tres tirs. Es van sorprendre en veure que era mortal. Aquella mateixa nit, van cavar una fossa on van enterrar-lo. Damunt la tomba, van posar pedres per marcar l'indret. Van pensar a tornar a la cova per estar més segurs.

Barcelona: Un Nou Horitzó de Desolació

L'Arribada a la Capital i Noves Estratègies

L'Alba, una noia de setze anys, verge i bruna, va prémer l'accelerador del tractor per poder travessar Benaure i arribar a Barcelona. Van passar per molts camins i carreteres. Quan van arribar, van comprendre que no havien vist res en comparació amb Benaure. Estava tot enrunat: les cases, els pisos, les fàbriques... i ple de cadàvers. I com que no duien cap mapa, no sabien on estaven. En Dídac li va preguntar a l'Alba si es quedarien a viure, però ella no sabia què contestar-li. L'endemà, l'Alba va contestar definitivament a en Dídac i li va dir que no, en veure que tot continuava igual. Entre els cotxes, van descobrir un jeep de rodes massisses. En Dídac el va reparar i el van agafar, perquè els aniria millor per moure's per la ciutat. Van decidir recollir tots els llibres que poguessin. A la tarda, van anar a la platja; va ser aleshores quan en Dídac va veure l'Alba com una dona; després es van banyar.

Recerca de Coneixement i Senyals de Vida

Poc després, es van fer la pregunta de si hi podia haver més persones vives a part d'ells, com el que els va passar a ells quan estaven dins de l'aigua, però no ho sabien. Poc després de sortir de l'aigua, entre l'Hospitalet i el Prat, van trobar una finca on es podien quedar a viure. Quan van tornar a Barcelona, van veure que dins d'un cotxe amb matrícula estrangera, van descobrir una guia de la ciutat, i ho van aprofitar per anar a totes les biblioteques que hi sortien per agafar llibres. Van anar a les biblioteques i es van sorprendre que gairebé tots els llibres eren aprofitables. Un matí que van arribar a les Rambles, en Dídac es ficà per un forat, va seguir un passadís, baixà uns graons i, al capdavall, desembocà en una sala que devia ser un local de festes on no hi havia cap cadàver, i va ser on van posar tots els llibres. Un dia que passaven amb el jeep per un indret, en Dídac el va aturar en veure un llençol que posava «Aquí hi ha supervivents». Van estar buscant durant uns dies, però no van trobar res. Al dia següent, van tornar amb l'esperança de trobar algú amb vida, que va ser quan van veure unes llaunes de conserves buides. Va ser el mateix Dídac qui va descobrir uns baixos on hi havia una dona morta de no feia més d'uns dies. Van trobar un quadern en el qual la dona s'havia entretingut a escriure. Ells el van llegir per la nit. Van tornar cap a casa i es van sorprendre que estava tot inundat. Van marxar i es van quedar a viure a la rulot. Quan el fang ja es va assecar, van tornar a la casa, i van veure que els danys eren mínims, i van dedicar bona part de la primavera a refer-ho. Com que llegien molt, l'Alba ja sabia molt de medicina teòrica, però de pràctica no. Així que un dia es va animar i va anar amb en Dídac a buscar un cadàver. Van trobar-ne un molt fàcilment, el va examinar i va dir que era el d'una dona. Un dia, al poble, van entrar a un estanc i dins van veure una porta; van entrar i hi havia un estudi fotogràfic. Van decidir que podien fer unes fotografies de com havia quedat el món. De seguida va arribar la tardor, va ser quan podien llegir més, van ajuntar els llits per poder dormir junts i va ser quan l'infant d'anys enrere s'anava convertint en un adult.

El Gran Viatge: Esperança i Revelacions

Preparatius per a l'Aventura Marítima

L'Alba, una noia de disset anys, verge i bruna, va entrar carregada de llibres a la sala on els guardaven. En Dídac la cridà i li digué que mirés el llibre que havia trobat. Era de pilotatge d'avions. Ell havia pensat que podien agafar un avió i marxar. Però l'Alba li va dir que no, que era molt perillós. Al cap de poc temps, en Dídac va pensar que un iot sí que el podien tripular, però s'esperarien que tornés el bon temps i així també tindrien temps de preparar-se. Mentrestant, van continuar amb el documental. Van gravar des de molts llocs de Barcelona, Benaure, Montserrat... la pel·lícula durava de quinze a vint hores. Van anar al port i van triar una embarcació i van dir que lligarien una barca amb rems i hi posarien tot el que cabés. En Dídac pensava que ja no hi havia més supervivents, però que almenys ells es tenien.

Perills i Descobriments a la Costa

Quan va arribar l'estiu, van omplir la barca amb menjar, medicaments, roba... i van sortir del port. L'Alba, amb l'ajut d'un mapa, identificava els pobles per on passaven: Badalona, el Masnou, Premià i Vilassar de Mar... Per on passaven, tot era igual: cases destruïdes... En arribar a Tossa, es va fer de nit i aquella mateixa nit, entre dues mantes, es van quedar a dormir. L'endemà, en Dídac li va dir a l'Alba que l'estimava, així que l'Alba es va alçar cap a ell perquè la penetrés. L'endemà, més enllà de La Spezia, van veure una persona, van agafar els prismàtics i ho van confirmar. L'Alba es va cordar la camisa i van anar a la platja. Una vegada allà, van caure en una trampa: van sortir dos homes com de trenta anys, molt barbuts, i un altre més jove; tots tres sense roba. Els dos més grans van anar a agafar en Dídac per matar-lo, i el més jove volia l'Alba; ella va agafar ràpidament el braç i el ventall de raigs que va sortir sobtadament de la seva mà els va calcinar. Van córrer cap a l'embarcació i van continuar el seu camí.

El Misteri de la Dona i el Futur

Van passar per Nàpols, van continuar per l'estret de Messina, on es van aturar entre Gioia Tauro i Palmi sense saber què fer: si prosseguir cap al mar Jònic o posar rumb a la costa de Sicília. Al final, van travessar l'estret fins a Taormina. En deixar Taormina, l'estació ja estava prou avançada per tornar cap a Barcelona, així que van anar cap a Capri. I més endavant, quan ja eren a prop de Tarquínia, van tenir la primera tempesta que els va obligar a refugiar-se 48 hores. I quan ja havien passat La Spezia i s'atansaven a Gènova, es van adonar que els queviures no els arribarien. Van atracar en un port ple d'embarcacions. Allà, els aliments els proporcionava un palau; van entrar i van agafar tots els aliments que es podien aprofitar. En sortir del palau, van veure una dona que anava sola i que feia repugnància. Van seguir-la amb les armes a les mans, i ella va anar cap a la darrera muntanya. Era una mena de cova amb un bressol que ella gronxava; dins hi havia uns quants ossos, tan petits que devien ser d'un nen de dos anys. L'Alba i en Dídac van girar cua i es van marxar. En tornar, el motor no funcionava i es van quedar a passar la nit al port. Al matí, la van tornar a veure i la van seguir; van anar a parar al mateix lloc: a la cova, i la dona va agafar la mà de l'Alba i li va agafar el pit com per donar-li als esquelets. Ella se'n va anar empipada. En arribar, en Dídac va arreglar el motor. Van agafar l'embarcació i es van marxar. Cap a la matinada, l'Alba li va dir a en Dídac que estava embarassada d'ell. En Dídac estava molt content. Van estar pensant en el nom que li posarien i van arribar a la conclusió que li posarien Mar, tant si fos nen com nena. En arribar a Tossa, es van quedar a la platja; l'Alba es va treure el biquini i es van estirar els dos, després es van estimar.