Al-Andalus i la Reconquesta: Una Història de la Península Ibèrica

Al-Andalus

Evolució política (711-1492):

• Conquesta (711-714):

  Els musulmans van penetrar la península el 711 sota el comandament de Tariq i van guanyar la batalla de Guadalete. En tres anys van conquerir gairebé tota la península excepte les terres cantàbriques i, en la majoria de casos, la conquesta va ser per capitulació dels caps visigots.

• Emirat de Còrdova (s. VIII-IX):

  Al-Andalus es va constituir en emirat dependent del califat de Damasc. El 756, els abbàssides es van revoltar contra els omeies a Damasc i van prendre el poder. Abd-alRahman I va arribar a Al-Andalus, on va trobar suport i va proclamar l'emirat independent. L'avanç cap al nord dels musulmans va ser frenat per les batalles de Covadonga el 722 i Poitiers. Després, les disputes internes per motius polítics van fer que els cristians avancessin cap al Duero.

• Califat de Còrdova (929-1031):

  Abd-alRahman III es va proclamar califa, càrrec polític i religiós, per mostrar independència i així va aconseguir pacificar les disputes internes, establint la pau amb els cristians del nord després de derrotar-los. També s'expandí pel nord d'Àfrica i va establir relacions amb l'emperador germànic. A finals del s. X, Almansor es va fer amb el poder efectiu i va llançar nombroses ràtzies contra els regnes cristians. Amb la seva mort, es va entrar en un període de guerres civils que van extingir el califat.

• Taifes i invasions nord-africanes:

  L'espai andalusí es va fragmentar en nombroses taifes, sovint tributàries dels regnes cristians. El 1086, els almoràvits, arribats del nord d'Àfrica, van reunificar l'espai andalusí. El 1145, per l'oposició dels musulmans locals, es va obrir un nou període de taifes i, el 1172, els almohades van ocupar Al-Andalus amb molt d'èxit fins a arribar a la derrota de Las Navas de Tolosa.

• El regne de Granada (s. XIII-XV):

  L'única taifa que va sobreviure va ser la de Granada gràcies al seu vassallatge respecte a Castella. La crisi castellana del segle XIV els va permetre subsistir fins al 1492. Aquesta taifa ocupava l'espai actual de Granada, Almeria i Màlaga.

Diversitat ètnica i social:

• Diversitat ètnica i religiosa:

  • La població hispanovisigoda es va anar convertint a l'islam (muladís). La major part dels musulmans eren amazics, originaris del nord d'Àfrica. Després hi havia un grup d'àrabs, minoritari però que controlava el poder. Finalment, hi havia els esclaus d'Europa de l'Est i africans negres.

  • Els musulmans eren majoritaris pel procés de conversió dels hispanovisigots. Després hi havia una minoria cristiana tolerada, els mossàrabs, encara que tenien molts impostos i molts van emigrar al nord. Els jueus van acollir bé la dominació musulmana ja que van deixar de ser perseguits.

• Organització social:

  Hi havia gran importància de la vida urbana, en especial de la ciutat de Còrdova. L'elit social era l'aristocràcia d'origen àrab i visigot i detentava títols i terres. Després, va començar a sorgir una classe mitjana integrada sobretot pels comerciants. Les masses populars eren els pagesos, hispanovisigots i amazics, però també esclaus.

Balears musulmanes:

Les Balears van ser conquerides el 903 per la seva importància en les rutes comercials andalusines i van quedar sota el govern d'un valí. Amb el període de taifes, les Balears van quedar incloses a la taifa de Dénia i, quan aquesta va caure, van formar una taifa independent que va viure l'expedició de càstig catalano-pisana per la pirateria. El 1111, els almoràvits van conquerir l'arxipèlag i el van mantenir fins al 1203, quan va caure en mans dels almohades. El domini musulmà va comportar un renaixement de l'agricultura, del comerç i de la vida urbana.

Organització política i administrativa dels regnes d'Aragó i Castella:

• El regne de Castella:

  • Orígens: és un comtat independitzat d'Astúries al segle X i, al s. XI, va aconseguir una primera unificació, que va ser definitiva al segle XIII per Ferran III.

  • Organització: els amplis poders de la corona respecte a altres institucions del regne fan que les Corts siguin l'òrgan de representació estamental. Es mantenen unes úniques Corts sotmeses al poder reial i amb una funció bàsica: aprovar subsidis econòmics. El territori es divideix en merindades i adelantamientos. A les viles, governen els concejos.

  • Economia: es destaca l'auge de la ramaderia a partir de la creació de la Mesta, que va aconseguir les millors terres i va relegar l'agricultura a un pla secundari, bàsicament cultivant cereals. La vida urbana va fluir al llarg del Camí de Sant Jaume, com el comerç.

• La Corona d'Aragó:

  • Orígens: va sorgir al s. XII per la unió de l'hereva aragonesa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Després de la mort de Pere II, el regne es va orientar cap a la Mediterrània.

  • Organització: la diversitat de regnes va fer necessària la figura del lloctinent reial. Les Corts es formaven per regne, excepte Mallorca, tot i que en casos excepcionals es reunien en Corts Generals. El rei havia de pactar amb les Corts totes les decisions, ja que estava obligat a jurar els furs. L'organització territorial variava a cada regne.

  • Economia: la importància de l'agricultura, sobretot la de regadiu a València, el gran protagonisme de l'activitat comercial amb la Mediterrània i el sorgiment d'una indústria tèxtil forta a Catalunya.