Al-Andalus: Història i Evolució de l'Emirat a la Conquesta
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,9 KB
Al-Andalus: 711-1492
Emirat Dependent de Damasc: 711-756
- Inicialment, Al-Andalus s'organitza com una província dependent del Califat de Damasc.
- La capital d'Al-Andalus es fixa a Còrdova.
- Es nomena un valí (governador) que exerceix el poder.
- Els musulmans van ser derrotats pels francs a Poitiers (732).
- En aquesta època hi va haver enfrontaments entre berbers i àrabs pel repartiment de les terres conquerides.
Emirat Independent de Damasc: 756-929
- El 756, Abderrahman I, supervivent de l'assassinat de la família Omeia de Damasc, fuig a Al-Andalus i es proclama emir de Còrdova.
- Això va significar la seva independència política, tot i que manté la dependència religiosa cap al Califat.
- Al llarg del segle X es va produir una important creixença econòmica i cultural i es va desenvolupar l'estructura administrativa i jurídica del nou Estat.
Califato de Còrdova: 929-1031
- El 929, després de pacificar el territori i consolidar el seu poder, Abd al-Rahman III es proclama califa.
- Això significa que, a més de tenir independència política, també tindrà la màxima autoritat religiosa, i així va néixer el Califat de Còrdova.
- Aquest emir va aconseguir dominar militarment els cristians i obligar-los a pagar impostos, va crear bases militars a la zona de l'estret de Gibraltar per garantir el comerç i va imposar la seva autoritat damunt de tots els grups socials.
- Al-Andalus aconsegueix la seva màxima esplendor política, religiosa i militar, amb el govern del general Al-Mansur, que encapçala multitud de ràtzies contra territoris cristians.
Regnes de Taifes: 1031-1085
- Després de la mort d'Al-Mansur, les lluites internes pel poder fan que el califat es divideixi en nombrosos regnes o taifes, una mena de ciutats Estat envoltades de territori, amb la ciutat com a centre econòmic.
- Les més importants van ser les de Sevilla, Toledo, Badajoz, Saragossa, Tortosa, Dénia i Granada.
- Les taifes, més afeblides per la desunió, reben molts atacs dels cristians i sovint els han de pagar *pàries* (tributs).
- Els cristians recuperen gran part del territori musulmà.
Regne dels Almoràvits i Almohades: 1085-1212
- Uns pobles berbers (nòmades musulmans provinents del nord d'Àfrica), primer els almoràvits i després els almohades, aconsegueixen reunificar el territori i frenar l'avenç dels cristians.
- Però el 1212 es produeix la decisiva batalla de Las Navas de Tolosa, gràcies a la unió dels cristians, aquests aconsegueixen reconquerir gairebé tot Al-Andalus.
El Regne Nassarita de Granada: 1212-1492
- Després de Las Navas de Tolosa, la decadència musulmana és total: només quedarà el regne nassarita (governat per la família dels Nasr) de Granada, que va tenir una gran esplendor cultural.
- Però aquest regne era molt feble: era vassall de Castella (havia de pagar-los impostos i ajudar-los en cas de guerra). El regne de Granada tenia ports importants per al comerç i una agricultura de regadiu molt pròspera. La seva enorme riquesa i la seva activitat econòmica, que li permetien pagar impostos extraordinaris en or als reis de Castella, en van fer possible la pervivència.
Per què arriben els musulmans?
- L'any 711 els musulmans arriben a la península comandats pel general Tariq i el governador Musà per intentar derrocar el rei dels visigots, Roderic.
- En només quatre anys havien controlat gairebé tota la península, sense trobar massa resistència, a més la noblesa visigoda estava desunida i això fou aprofitat pels invasors.
- Els invasors no eren molt nombrosos: eren berbers, del nord d'Àfrica, i àrabs, que ocupaven els llocs dirigents.