Al-Àndalus: Conquesta i Evolució del Domini Musulmà
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,4 KB
Al-Àndalus: Conquesta Musulmana
La invasió musulmana de la Península Ibèrica estava formada per dues ètnies diferents. Per una banda hi havia els àrabs (d'Aràbia), el grup minoritari que tenia el poder i capitanejats per Tàriq i Mussa. Per l'altra banda hi havia els berbers, procedents de tribus nòmades que s'havien convertit a l'islam feia relativament poc. Aquest grup era el majoritari, però els menys privilegiats.
L'exèrcit musulmà va desembarcar al sud de la península. La invasió musulmana va ser ràpida, ja que el territori estava en plena Guerra Civil. A causa de la guerra, una part de la noblesa (enemiga del rei Roderic) es va aliar amb els àrabs per conservar les seves terres. El rei Roderic va morir a la batalla de Guadalete (711) i els serfs consideraven que no valia la pena lluitar a causa de les seves condicions de vida precàries.
Després de conquerir tota la península el 718, llevat del nord que seguia sota el domini cristià, decideixen seguir expandint-se cap al següent regne, el Regne Franc. A la batalla de Poitiers, el 732, els musulmans són derrotats a mans dels francs i són expulsats del sud dels Pirineus, aturant la seva expansió.
Al-Àndalus: Evolució del Domini Musulmà
Emirat Dependent de Damasc (714-756)
Al primer període del domini musulmà, la Península Ibèrica s'anomena Al-Àndalus i era una província que depenia del Califat de Damasc, anomenat Emirat Dependent de Damasc (714-756). El governador del nou territori s'anomenava Valí. Durant aquest període hi va haver enfrontaments entre els àrabs, que eren la minoria poderosa i s'havien quedat amb la millor part de les terres, i els berbers, la majoria, que no estaven d'acord amb el repartiment de les terres.
Emirat Independent de Còrdova (756-929)
Posteriorment, es produeix un canvi de dinasties: els Abbàssides traslladen la capital del Califat de Damasc i assassinen la família dels Omeies, excepte Abderraman I, qui no està d'acord amb la política del califat i marxa a Al-Àndalus, on crea l'Emirat Independent de Còrdova (756-929). Al seu territori, rebutja l'autoritat política dels Abbàssides i el Califat de Damasc, però reconeix la seva autoritat religiosa.
Califat de Còrdova (929-1031)
Quan l'Emirat Independent de Còrdova gaudeix de suficient força i autoritat, s'independitza religiosament del Califat de Damasc. En aquest moment, Abderraman III crea el Califat de Còrdova (929-1031), totalment independent de les grans potències. És el moment de màxima expansió del domini musulmà.
Decadència i Regnes de Taifes
Finalment, es produeix una decadència del Califat de Còrdova. El califa mor sense descendència i la noblesa no arriba a un acord per elegir qui ha d'ascendir al tron. Aquest fet és aprofitat pels governadors de les regions, que divideixen el califat en taifes, on imposen el seu propi govern.
Les taifes no gaudeixen de poder militar suficient per enfrontar-se als cristians que s'anaven expandint cap al sud. Per això, arriben els almohades i els almoràvits, uns fanàtics religiosos que pretenen expulsar els cristians i unificar el califat, a més d'imposar el seu pensament religiós.
La Batalla de Las Navas de Tolosa (1212)
A la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) es van enfrontar els musulmans i els cristians, que en van sortir victoriosos. Des d'aquest moment, van conquerir fàcilment les taifes, menys el Regne de Granada.
Per què el Regne de Granada va sobreviure?
- Estava aïllada per les serralades Bètiques.
- Estava molt ben comunicada amb el nord d'Àfrica i, per tant, podia rebre ajuda fàcilment.
- Pagava un gran tribut als reis cristians per evitar la conquesta.
Fi del Domini Musulmà
Els regnes musulmans a la Península Ibèrica s'acaben quan els Reis Catòlics, amb aires unificadors, conquereixen Granada el 1492.