Al-Àndalus i l'Art Gòtic: Història, Cultura i Arquitectura

Al-Àndalus: Història i Societat

L'any 711, els musulmans del nord d'Àfrica van derrotar el regne visigòtic, van ocupar la Península i van anomenar al-Àndalus els territoris conquerits. Poc després, Abd-ar-Rahman I, l'últim Omeia, va aconseguir el poder a al-Àndalus i va proclamar independent l'emirat de Còrdova.

A partir del 976, sota el califat d'Hixam II, el general Almansor va fer moltes ràtzies contra els regnes cristians. Però, quan va morir, el califat es va dividir en petits territoris anomenats taifes.

La majoria de la població andalusina es dedicava a l'agricultura. El grup més poderós era el dels conqueridors i els seus descendents, àrabs i berbers.

Les ciutats tenien una part principal que era la medina, amb l'aljama. Els carrers eren estrets i irregulars. Al voltant de la medina es disposaven els ravals.

A al-Àndalus van florir la cultura i l'art. Les construccions es recobrien amb una decoració abundant.

La derrota musulmana enfront del regne franc a Poitiers va provocar que la frontera andalusina en els territoris de la Catalunya actual quedés fixada als Pirineus durant la segona meitat del segle VIII.

Grups Socials a Al-Àndalus

• Els àrabs es van reservar les millors terres i els càrrecs de govern.

• Els berbers eren més nombrosos, però van obtenir menys beneficis, i per això algunes vegades es van revoltar.

La resta de la població s'organitzava per criteris religiosos.

• Els muladís eren els cristians que van adoptar la religió, la llengua i els costums de l'islam. Alguns ho van fer perquè d'aquesta manera no havien de pagar impostos.

• Els mossàrabs eren els cristians que van continuar practicant la seva religió. Com que no eren musulmans, pagaven impostos. A partir del segle IX, molts van emigrar als regnes del nord, fugint de les persecucions.

• Els jueus eren una minoria molt activa en el terreny econòmic. Van establir comunitats importants a Toledo, Granada, Còrdova, Sevilla i Saragossa. Normalment, residien en barris separats de la resta de la població.

L'Art Gòtic: Renaixement Urbà i Cultural

El renaixement de les ciutats i de la vida urbana va provocar canvis en l'art i la cultura. L'arquitectura es va desenvolupar amb nous edificis: esglésies, catedrals, llotges i ajuntaments.

Al final del segle XIII, l'estil gòtic va succeir el romànic. Va néixer a França, des d'on es va expandir a la resta d'Europa. El gòtic va ser un art religiós, però també el símbol del poder de les ciutats. La catedral es va convertir en el centre de la ciutat.

En els edificis gòtics es van utilitzar tècniques arquitectòniques noves: l'arc ogival i la volta de creueria. Els murs gruixuts ja no calien tant i es van obrir finestres enormes. Així, l'art gòtic va erigir construccions cada vegada més altes i lluminoses.

Els escultors gòtics van representar temes religiosos amb una funció educativa.

En pintura sobresurten la miniatura de llibres, els vitralls de les catedrals, els retaules i l'aparició dels retrats.

Característiques importants de la pintura gòtica van ser la riquesa de colors, l'ús del daurat, la introducció de paisatges de fons, la recerca del realisme i el moviment de les figures.

Entre els segles XI i XII van sorgir a les ciutats les primeres escoles urbanes i, més tard, les universitats. Els reis necessitaven empleats formats per governar els seus regnes, i els burgesos i els nobles volien que els seus fills adquirissin sabers útils per a l'administració dels negocis. Els mestres i els estudiants volien escapar del control de l'Església i van decidir organitzar-se com a corporació o universitat, igual que els altres oficis.

Elements Clau de l'Art Gòtic

Vitrall

Composició feta amb vidres de colors amb què s'adornaven els finestrals de les esglésies gòtiques.

Rosassa

Finestra de forma circular decorada amb vitralls que se situava a les portalades de les catedrals gòtiques.