L'Ajuda Educativa: Claus per a un Aprenentatge Efectiu

Tipus d'aprenentatge: Escolar i Incidental

L'aprenentatge que es fa a les escoles i en les pràctiques educatives escolars compta amb la mestra, que té un paper fonamental per ajudar. Existeixen principalment dos tipus d'aprenentatge:

• Aprenentatge incidental: Es produeix sense ajuda directa, a través de l'observació i la imitació. Succeeix de manera voluntària sobre la pràctica i és poc conscient.
• Aprenentatge voluntari (o escolar): És l'aprenentatge que ens porta a realitzar processos de construcció de significats i atribució de sentit.

Es potencien ambdós tipus de processos.

L'ajuda educativa: Definició i procés

Ajuda educativa: És l'acció intencionada, planificada i sistemàtica del professor.

Ensenyar: És el procés d'ajuda, de guia i d'acompanyament a l'activitat mental constructiva de l'alumne. És un procés que fa l'alumne, ja que és ell qui ha d'atribuir sentit i construir coneixement.

Procés d'ensenyament: És el procés d'ajuda en l'activitat mental constructiva que ha de fer l'alumne en els processos d'atribució de sentit i construcció de significats. Aquesta ajuda ha de ser planificada i intencionada, sostinguda en el temps, i dissenyada i planificada amb un objectiu.

Participació guiada i la metàfora de la bastida

Participació guiada: Les persones més expertes ajuden els novells (procés d'acompanyament). Com més novell és algú, més ajudes externes necessita. A mesura que va sabent més, necessita menys ajudes. Exemple: una persona experta (una mare que cuina) ajuda qui no en sap tant (el seu fill); la mare fa un procés d'acompanyament amb el fill.

Metàfora de la Bastida: A mesura que anem sabent més, retirem ajudes. L'expert, al principi, dona més ajudes; finalment, el novell esdevé expert i no necessita ajudes (acompanyament al principi perquè necessita suport).

L'ajuda ajustada: Concepte

L'ajuda ajustada suposa oferir únicament l'ajuda imprescindible i insubstituïble. És una ajuda en el procés de coneixement i atribució.

És insubstituïble? Sí, en el sentit de donar l'ajuda específica que correspon a cadascú, aquella que és necessària i que cada individu requereix de forma particular.

Característiques de l'ajuda ajustada

• Parteix dels coneixements previs dels alumnes i planteja reptes abordables. Cal interactuar amb l'alumne per saber quins són els seus coneixements previs, capacitats, interessos... El professor ha de conèixer la disponibilitat de l'alumne; així podrà plantejar-li reptes i proporcionar-li ajudes.
• Ofereix formes i nivells de suport qualitativament i quantitativament diversos i contingents en funció de l'alumne. L'ajuda no sempre és igual per a tothom.
• Evoluciona les formes i nivells de suport adaptant-los als alumnes amb l'objectiu de promoure graus de comprensió i actuació autònoms. Van canviant segons l'evolució de l'alumne i modificant-se fins al punt que l'alumne no necessiti ajudes.
• L'ajuda ajustada és dinàmica.

Ajudes distals i proximals en l'educació

Ajudes distals

Són el disseny i la planificació de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Són ajudes que preveu el professor a distància. Es preveuen en la planificació, no són donades directament a l'alumne en la interacció professor-alumne. Exemples: organització del contingut, seqüenciació de tasques...

Ajudes proximals

Són el desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge. Impliquen la intervenció directa a l'aula. Són ajudes que es donen en la interacció professor-alumne durant el desenvolupament de l'activitat. Exemples: donar exemples, fer preguntes...

Oferir ajuda ajustada: Creació de ZDP

Oferir ajuda ajustada suposa crear Zones de Desenvolupament Pròxim (ZDP) que permetin la modificació dels esquemes de coneixement. Això es fa a través de l'activitat conjunta o interactiva, amb l'objectiu de promoure l'actuació autònoma i independent de l'alumne.

La interactivitat sempre és igual. Serien les formes concretes en què els participants organitzen les seves actuacions entorn d'una tasca o contingut d'aprenentatge. Donem ajudes que modifiquin els esquemes de coneixement i estableixin nous nivells de desenvolupament.

Conceptes clau relacionats amb la ZDP:

• NDP (Nivell de Desenvolupament Potencial): Allò que l'alumne es planteja aprendre de nou i pot fer mitjançant els coneixements previs.
• ZDP (Zona de Desenvolupament Pròxim): Distància que hi ha entre el nivell de desenvolupament real (NDR) i el nivell de desenvolupament potencial (NDP).
• NDR (Nivell de Desenvolupament Real): És el que l'alumne pot fer de manera autònoma en un moment determinat.

Interacció i interactivitat en l'aprenentatge

Interacció: Relació.

Interactivitat: Allò que fan el professor i l'alumne en relació amb el contingut que es treballa. Implica interacció; el professor planifica el que farà l'alumne. Són les formes concretes en què els participants articulen i organitzen de forma regular les seves actuacions entorn d'una tasca o contingut d'aprenentatge. Exemple: qui ho fa, veure què es pot dir, què s'està fent...

Construcció progressiva de significats compartits

Procés de construcció progressiva de sistemes de significats compartits entre professor (P) i alumne (A):

• Buscar un punt de contacte entre el professor (que explica conceptes) i l'alumne (que s'apropa més a la zona de coneixements compartits).
• Acompanyar la construcció, verificar si hi ha hagut errors, si s'ha après bé o hi ha hagut malentesos.
• A l'inici del procés d'ensenyament/aprenentatge (E/A), el professor sap molt de contingut i ha d'ensenyar a l'alumne (han de buscar un punt de contacte on el professor ensenya).
• Al final del procés, els alumnes amplien el seu coneixement. (Exemple: les divisions)

Traspàs progressiu del control a l'alumne

Procés de traspàs progressiu del control i la responsabilitat:

• A l'inici del procés, hi ha moltes ajudes per part del professor (que té el control de l'activitat, i l'alumne no tant).
• A mesura que avança el procés, les ajudes es retiren.
• L'objectiu final és que el professor no tingui el control de l'activitat, sinó que el tingui l'alumne.
• És un procés no lineal; la retirada d'ajudes és progressiva, però de vegades el professor s'equivoca en retirar l'ajuda i la torna a oferir.
• Al final, l'alumne serà autònom.
• Més suport implica més ajudes. A mesura que avancem en l'aprenentatge, es retiren ajudes; si l'alumne no ho aconsegueix, tornem a posar ajudes o les canviem. (Exemple: un nen que aprèn a caminar)