L'AIT a Espanya: Orígens, Crisi i l'Ascens de l'Anarcosindicalisme

L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) va ser una organització creada l'any 1864 en defensa de l'emancipació de la classe obrera, que agrupava diverses associacions obreres, tant de signe socialista com anarquista.

Va arribar a Espanya un enviat de l'AIT, Fanelli, que va crear els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Fanelli va difondre els ideals anarquistes com si fossin els de l'AIT. Així, els primers afiliats espanyols a aquesta organització van creure que el programa de l'aliança es basava en els principis generals de la Primera Internacional, un fet que va contribuir a l'expansió i a l'arrelament de les idees anarquistes entre el proletariat i els llauradors.

A partir de 1869, les associacions obreres s'havien difós per tota Espanya. En el primer congrés de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l'AIT es van adoptar acords anarquistes.

L'any 1871 va arribar a Madrid Paul Lafargue, gendre de Marx, que va impulsar el grup d'internacionalistes madrilenys favorables a les posicions marxistes. Aquest grup, integrat per:

va desenvolupar una àmplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conquerís el poder polític.

Les discrepàncies entre els dos corrents van culminar amb l'expulsió de la FRE i amb la fundació de la Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista. Però el nou nucli socialista va ser minoritari, ja que la majoria de les organitzacions integrades en l'AIT van mantenir la seva orientació anarquista.

L'internacionalisme va tenir el seu moment durant la Primera República, quan diferents grups d'anarquistes van adoptar una posició insurreccional per provocar la revolució i l'enfonsament de l'Estat. Després del fracàs d'aquestes revoltes, la FRE de l'AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va ser a partir de 1874, quan la Restauració la va declarar il·legal.

L'any 1881, la FRE va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE), a causa de la necessitat d'adaptar-se a la nova legalitat, que prohibia les organitzacions de caràcter internacional. La nova federació va augmentar el nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu.

Els desacords dins d'aquesta organització van afavorir que una part de l'anarquisme optés per l'acció directa i organitzés grups autònoms revolucionaris amb l'objectiu d'atemptar contra el capitalisme. L'anarquisme va ser acusat d'estar darrere de la Mà Negra, una associació clandestina a la qual es van atribuir assassinats i incendis.

La proliferació d'atemptats va aprofundir la divisió de l'anarquisme entre:

Vells anarquistes es van manifestar contraris al terrorisme. En conseqüència, van propugnar la necessitat de fundar organitzacions de caràcter sindical. Aquesta nova tendència anarcosindicalista va començar a donar els seus fruits amb la creació de la CNT (1910).