Aigües Oceàniques, Corrents Marins, Marees i Aigües Subterrànies

Distribució de l'Aigua a la Terra

1. Distribució de l'aigua:

• Oceans: 97,2%
• Continents: 2,8%
  • Glaceres: 2,2%
  • Aigües subterrànies: 0,6%
  • Rius i llacs: 0,02%
• Atmosfera: 0,001% (vapor i núvols)

Corrents Marins: Formació i Tipus

2. Formació dels corrents marins:

Els corrents es formen per les diferències de temperatura (Tª), els vents i la densitat de l’aigua, i són modificats per l’efecte de Coriolis, la topografia del fons oceànic i la distribució de les masses continentals.

Hi ha dos tipus de corrents: superficials i profunds.

Corrents superficials: Reflecteixen l’esquema de la circulació atmosfèrica, condicionat pels vents. Són amplis remolins anticiclònics als dos hemisferis.

Corrents profunds: Produïts per la diferència de densitat, conseqüència de les diferències de Tª i salinitat de l’aigua. La seva densitat disminueix des de l’Equador fins als pols i aquí, s’enfonsa i circula en profunditat cap a l’equador. Els corrents profunds estan condicionats per la topografia del fons oceànic.

Les Marees: Atracció Gravitatòria i Nivell del Mar

3. Les marees:

Les marees són deformacions del nivell del mar causades per l’atracció gravitatòria de la Lluna i del Sol. Són imperceptibles a alta mar, però a la costa es fan molt visibles, augmentant la seva alçada uns quants metres.

Aquesta atracció és màxima en els punts més propers a la Lluna en cada moment, i la força centrífuga, en els més allunyats. En aquests punts és on es produeix una elevació de l’aigua del mar. Com que qualsevol punt de la Terra s’alinea amb la Lluna dos cops al dia, hi haurà dues plenamars i dues baixamars diàries.

Xarxes de Drenatge i Conques Hidrogràfiques

4. Xarxes de drenatge i conques hidrogràfiques:

La confluència dels rierols origina torrents i, la d’aquests, rius. El traçat dels cursos d’aigua té una forma semblant a la de les branques d’un arbre, on el tronc seria el riu principal. Tot aquest conjunt s’anomena xarxa de drenatge: conjunt de cursos d’aigua que desguassen en un riu.

Una conca hidrogràfica és la superfície de terreny ocupada per una xarxa de drenatge, o sigui, aquella que recull totes les aigües que desemboquen en un mateix riu.

La densitat d’una xarxa de drenatge és el quocient entre la longitud de tots els seus cursos i la superfície de la conca hidrogràfica. Com més tou i erosionable sigui el terreny, major densitat.

Aigües Subterrànies: Aqüífers, Porositat i Permeabilitat

6. Aigües subterrànies i aqüífers:

Les aigües superficials s’infiltren en el terreny a través dels porus de les roques, per on poden circular o emmagatzemar-se, formant els aqüífers. La quantitat d’aigua subterrània és molt més gran que la de la superficial i arriben a grans profunditats. La quantitat d’aigua infiltrada depèn de les característiques de la roca:

Porositat: Relació entre el volum total i els espais buits. Pot ser primària o secundària, segons si l’ha adquirit en origen o després, per processos erosius.

Permeabilitat: Capacitat de deixar circular aigua pel seu interior. Els porus poden estar aïllats i ser petits o connectats i grans. En el primer cas, no hi ha molta permeabilitat. En el segon, sí.

El nivell que marca el límit superior d’un aqüífer s’anomena nivell freàtic. El nivell piezomètric és aquell en què la pressió de l’aigua coincideix amb l’atmosfèrica. En un aqüífer lliure, coincideix amb el nivell freàtic, però si l’aqüífer està confinat, o sigui, si té una capa de roca impermeable per sobre i no deixa pujar l’aigua, el nivell piezomètric queda per sobre del freàtic i, en fer un forat al terra (pou artesià), l’aigua sortiria a pressió fins a l’alçada del nivell piezomètric.