Aigües Encantades: Conflit entre Tradició i Modernitat

Individu-societat, individual i col·lectiu, generacional i ideològic:

El nucli del drama se centra en l'enfrontament entre dues forces: d'una banda, la massa dominada per la superstició i l'endarreriment, i de l'altra, els intents individuals d'uns personatges que pretenen un canvi, la destrucció d'unes estructures i un estat de coses en nom del progrés científic, social i espiritual. En aquest sentit, Cecília i el Foraster serien, com altres protagonistes d'obres modernistes, el símbol de l'enfrontament modernista entre l'artista i la societat. Ells intenten desvetllar aquesta societat endarrerida, fer-la progressar, modernitzar-la. Però el poble els rebutja, els escarneix i els humilia. No accepten les propostes de modernització del Foraster i aquest ha de fugir del poble sota les pedres i els insults dels seus habitants, que no se'l creuen i prefereixen anar a fer una processó i resar perquè plogui.

El conflicte individual que trobem a Aigües Encantades és la revolta personal de Cecília que s’enfronta contra els seus pares, que representen l’autoritarisme i la submissió, i contra la societat que ella considera arcaica.

Després hi ha una sèries de conflictes que afecten al col·lectiu com la religió, la tradició, l’immobilisme i el progrés, ja que és tot el poble que es veu involucrat en aquesta situació a la recerca d’una via religiosa com a solució a excepció del Foraster i de la Cecilia que busquen una via científica. Dins d’aquest conflicte col·lectiu, el conflicte regeneracional es dóna perquè és la pròpia societat la que no vol progressar ni canviar les tradicions dels seus avantpassats, tot això és causa del seu fanatisme religiós. És aquest fanatisme religiós que provoca l’enfrontament ideològic entre el que creuen en la ciència com a possible solució a la sequera i els que pensen que les aigües dels gorgs són intocables i sagrades i és obra de Céu el fet que hi hagi sequera.

Ciència-obscurantisme:

El poble és obscurantista, pensa que tot és obra de Déu i es nega a la cultura i a instruir-se. Aquest fet és culpa en part del mestre del poble, Vergés, que el seu caràcter vacil·lant impedeix que tingui lloc aquesta tasca, i també són culpables els poderosos de poble que els convé aquesta ignorància. En canvi, un cop més, són el foraster i la Cecilia els que creuen en la ciència i en que és aquesta ciència la solució al problema de la manca d’aigua, ja que el poble pensa que les aigües estan estancades però la geologia indica que és aigua corrent, viva i fertilitzadora que passa per la superfície sense reportar cap mena de benefici.

Raó-religió i superstició:

Aquesta oposició també és present. Ja que el poble no és racional, i pensa que és un fenomen diví el fet que no plogui al poble i per aquest motiu pelegrinen i preguen per a que plogui. En canvi, les forces modernistes en aquest cas la Cecilia i el foraster, són racionals, i són capaços d’arribar a la conclusió de què es poden aprofitar les aigües que generen el gorgs per acabar amb la sequera del poble, però aquestes aigües es consideren sagrades per a la gent del poble. Cal remarcar que la religió tenia una influència asfixiant en la societat del segle XX. Les oracions i els precs del mossèn per aconseguir el miracle de la pluja contrasten amb la solució científica que proposa el foraster.

Europa-Catalunya, tradició-modernitat:

Aigües Encantades la tradició ve representada pels poderosos del poble com el Mossèn Gregori o el Pere Amat, el cacic. Mentre que la modernitat està vinculada al foraster i a la Cecilia. El poble estarà dividit en aquestes dues ideologies: les que pensen que les aigües dels gorgs poden salvar la sequera del poble i el que pensen que les aigües són sagrades i no es poden manipular. El poble es nega perquè aquest fet trencaria amb el que ells han cregut tradicionalment.

Llibertat-patriarcat:

Zona baixa-zona alta o camp-ciutat:

En aquesta obra, Puig i Ferreter presenta l'enfrontament entre tradició i progrés en un medi rural. Cal tenir en compte que l'obra s'escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l'aparició d'un món urbà més desenvolupat i progressista que xoca amb la immobilitat i l'endarreriment del món rural. La natura és una amenaça fosca, oposada al progrés de l'home; i els pagesos uns éssers dominats per forces atàviques, que es deixen portar per les supersticions. En canvi, els personatges progressistes són de la ciutat (el Foraster) o s'hi han format (la Cecília estudia a Barcelona). L'ambient ciutadà és vist pels pagesos com un món dolent, de perdició i per això el rebutgen, com rebutgen les persones que en provenen.

L’obra escriu en un moment molt concret de la història catalana: el moment de l’aparició d’un mon urba més desenvolupat que xoca amb la immobilitat.  Els personatges que personifiquen el progrés s’han educat a la ciutat, mentre que els personatges que personifiquen l’endarreriment i la ignorància, que rebutgen el progrés provenen del mon rural. Aquest enfrontament està històricament documentat: els joves artistes de comarques emigraven a Barcelona per poder expressar lliurement el seu art i les seves idees de progrés.

Ignorància i coneixament:

Puig i Ferrater no culpa al poble de la seva ignorància, deixa clar que els culpables son les forces oligàrquiques. El poble és representat com una pedra que continua ancorada en la tradició i el passat. El foraster intenta posar un mirall davant la ignorància de la gent del poble, fet que els fa reaccionar amb violència i amb ganes de destruir aquell que els ha encès la llum dels defectes de la seva ignorància.