L'Aigua com a Recurs Bàsic i la seva Gestió Sostenible

L'aigua, recurs bàsic

Què s'entén per estrès hídric? Quines són les principals zones del món que tenen escassetat d'aigua?

Fa referència a un territori (país) amb un consum superior al 10% dels seus recursos renovables d'aigua dolça. Prop de 2 milions de persones viuen en països que en sofreixen. Les previsions per a l'horitzó dels pròxims 25 anys són que les dues terceres parts de la població mundial patiran estrès hídric.

Les principals zones del món que tenen escassetat d'aigua són la zona del nord i sud d'Àfrica, Austràlia, la zona del centre-est d'Amèrica del Nord i una petita franja del sud d'Amèrica. També destaca el centre d'Àsia i la franja central de la península Ibèrica.

Esquema-dibuix del cicle de l'aigua. Què s'entén per balanç hidrològic?

L'aigua, que forma part de la hidrosfera, segueix una sèrie de trajectòries, variant la seva localització i el seu estat físic i constituint així un sistema tancat que s'anomena cicle hidrològic.

Es tracta d'una quantificació que es fa tenint en compte les entrades i sortides del recurs. Perquè estiguin en equilibri, han de ser iguals a zero.

Resum de la influència humana al cicle de l'aigua

Per disposar de majors quantitats d'aigua dolça, l'ésser humà intenta portar a terme una sèrie de modificacions en el cicle que han de basar-se en la disminució de l'evaporació, l'augment de la condensació i la disminució de l'escorrentia. Aquests no han d'interrompre el funcionament natural del cicle. Amb la regulació de la quantitat d'aigua d'escorrentia a través de l'acumulació en preses i embassaments podem afrontar èpoques d'escassetat. Les accions més destacades per solucionar els desequilibris en la distribució espacial són: recol·lecció de la rosada, control de l'explotació d'aqüífers, transvasaments, dessalinització, cobertura de preses i generació de pluja artificial.

Definix:

• Ús consumptiu: l'aigua utilitzada per realitzar una activitat ja no es pot tornar a utilitzar. Exemple: l'aigua destinada a les activitats agrícoles, urbanes o industrials.
• Ús no consumptiu: l'aigua utilitzada en una activitat pot tornar a ser utilitzada. Exemple: usos energètics, recreatius o ecològics.
• Ús primari: l'aigua és imprescindible per realitzar una activitat determinada. Exemple: usos agrícoles, domèstics...
• Ús secundari: ús en el qual l'aigua és prescindible. L'activitat no és primordial per a la supervivència. Exemple: usos energètics, recreatius...

Usos industrials de l'aigua. Resumix:

• a) Usos urbans: són els que cobreixen les necessitats d'aigua a casa, al comerç o als serveis públics. L'aigua prové d'embassaments o aigües subterrànies. La demanda està directament relacionada amb el nivell de vida, el desenvolupament econòmic i la mesura de la població. La quantitat d'aigua d'usos urbans suposa menys d'una desena part del consum mundial.
• b) Usos industrials: es tracta de demandes d'aigua generades pels diferents processos industrials. Pot ser utilitzada com a matèria primera, com a agent refrigerant, com a receptor d'abocaments, com a transport de materials i com a agent de neteja. Les quantitats tenen relació directa amb el desenvolupament industrial. Constitueixen la segona demanda d'aquest element al món.
• c) Usos agrícoles: les majors demandes d'aigües subterrànies, de rius i de llacs són requerides per al reg. També s'ha d'incloure dins d'aquests l'empremta en les activitats ramaderes. Vénen condicionats per les característiques climàtiques, els tipus de sòls i conreus, el grau de mecanització agrícola i els sistemes de reg.
• d) Usos energètics: l'aigua és fonamental per a la producció d'energia elèctrica. També podem incloure l'aigua utilitzada en els processos de refrigeració de centrals nuclears. Aquest tipus no en suposa un consum, ja que pot tornar a ser usada.
• e) Usos recreatius: l'ús de l'aigua dolça per a la navegació necessita uns cabals fluvials mínims. És no consumptiu, però pot provocar una pèrdua de la qualitat de l'aigua. Comprenen la utilització d'embassaments, rius, llacs i del mar per a oci o esport. Està relacionada amb el nivell i la qualitat de vida i pot generar conflictes relacionats amb abocaments i pèrdua de la qualitat de l'aigua que condicionarà altres aplicacions.
• f) Usos ecològics: per preservar el bon funcionament i l'equilibri dels ecosistemes aquàtics i flora, conserva la seva biodiversitat. Cal una quantitat d'aigua com el cabal ecològic, ambiental o mínim. És una restricció que cal establir abans de plantejar-se els usos o l'explotació dels recursos hídrics d'una zona, regió o país.

La gestió de l'aigua: planificació hidrològica

Les pràctiques actuals de consum d'aigua ens condueixen a una situació insostenible. L'augment de la població demanda cada vegada més quantitats d'aigua. A vegades es tendeix a culpar el clima, però la veritable causa és el mal ús de l'aigua, que ha portat a una sobreexplotació i a una deficient gestió.

Planificació hidrològica: pertany l'ordenació dels usos de l'aigua, l'augment de l'eficiència dels usos i l'aportació de solucions de caràcter tècnic.

Mesures de caràcter general

Diferents mesures per aconseguir un ús més eficient i racional.

• Reducció del consum en el sector agrícola

  Les mesures que es poden adoptar són:

  Millora en les pràctiques de gestió: realitzar una distribució equitativa i un control de subministraments.

  Canvis en els sistemes de reg: com el reg per degoteig, que evita les pèrdues d'aigua per evaporació.

  Rutilització de l'aigua residual depurada per al reg: per a l'agricultura.

• Reducció del consum urbà

  • Ús d'instal·lacions de baix consum
  • Adopció dels preus de l'aigua
  • Paisatgisme xerofític: utilitzar plantes i arbustos autòctons, adaptats al clima per no haver de regar-los tant.
  • Planificació urbana: no realitzar edificacions on puguin afectar fonts de subministrament d'aigua.
  • Rutilització de les aigües residuals domèstiques: neteja de carrers, camps de golf, jardins...
  • Educació ambiental: programes educatius i campanyes de conscienciació ciutadana.

• Reducció del consum en la indústria

  Reciclatge d'aigua que es fa servir en refrigeració i la seva reutilització en sistemes tancats dins de la indústria.

Solucions de caràcter tècnic

Suposa un cost econòmic i/o mediambiental molt elevat; s'ha d'utilitzar per a mesures encaminades a una major eficiència en l'ús de l'aigua, quan les anteriors resultin insuficients.

Embassaments: cost econòmic molt fort.

Transvasaments: consisteixen en exportar aigua des d'una conca hidrogràfica amb excedents a una altra amb dèficit i impacte molt elevat.

Actuacions sobre els cursos dels rius

Control en l'explotació d'aqüífers: la sobreexplotació dels aqüífers provoca fenòmens de subsidència o enfonsaments del terreny. Si estan en zones costaneres, pot provocar fenòmens d'intrusió marina. Per evitar-ho, cal exercir un control precís sobre la seva explotació per reduir la demanda i permetre la seva recuperació de manera natural.

Dessalinització de l'aigua del mar: restaurar els danys que s'hi hagin produït.

Solucions de caràcter polític

Cal destacar la promulgació de lleis i plans hidrològics que regularan el consum d'aigua i la seva gestió, i les conferències internacionals. Cal destacar la Conferència de Rio de Janeiro (1992).

Els recursos hídrics a Espanya i la seva gestió

A Espanya, l'aigua és un bé nacional i un recurs escàs, per això cal una planificació de la política hidràulica.

El balanç hídric és negatiu (excessiu consum d'aigua). El dèficit augmenta en èpoques de sequera, que es repeteixen de manera cíclica i que posen en greu perill el proveïment.

L'administració central és responsable dels problemes de quantitat i qualitat de les aigües. S'encarrega de la redacció del Pla Hidrològic Nacional.

Organismes de conca: són 10, són organismes gestors que s'encarreguen de l'elaboració dels plans hidrològics de conca que integren el PEN.

El Pla Hidrològic Nacional

S'aprovà al 2001. Estableix la coordinació dels diferents plans hidrològics de conca. Proposa mesures com la dessalinització d'aigua de mar o salobre, reutilització i depuració d'aigües residuals, canalització d'aigua de pluja i reposició artificial d'aigües subterrànies.

La directiva marc de la Unió Europea estableix un programa d'actuació comuna sobre la gestió dels recursos hídrics en tots els estats membres de la UE, a través de la protecció de les aigües i del medi ambient, millora de l'estat dels ecosistemes aquàtics i l'atenuació dels efectes de les inundacions i sequeres. Promou un ús sostenible de l'aigua.