Agustí d'Hipona: Filosofia vs. Religió a 'La ciutat de Déu'

Agustí d'Hipona: De la Filosofia a la Religió

L'apologètica és una branca de la filosofia que intenta convèncer els ciutadans de l'existència d'un Déu que ho veu tot i que, després de la mort, seran jutjats. En moltes apologies prèvies a Agustí, el cristianisme es presenta com una filosofia, com una religió que implica una manera de viure.

Agustí d’Hipona és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme i és considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental. En la seva obra cabdal, Les confessions, explica com va arribar a la religió a través de la filosofia. Per a ell, la conversió a la filosofia és un pas previ i indispensable per a la conversió a la religió.

"La ciutat de Déu": Una Defensa del Cristianisme

En canvi, Agustí escriu La ciutat de Déu en un context on el cristianisme ja és la religió oficial de l’Imperi Romà. L'obra sorgeix arran del saqueig bàrbar de Roma (410 dC). Agustí l'escriu per defensar el cristianisme de les crítiques sorgides per aquest esdeveniment, mostrant els avantatges del cristianisme respecte a la filosofia. En aquest punt, ja no creu que el cristianisme sigui la millor de les filosofies; considera que religió i filosofia són dues coses oposades.

La ciutat de Déu és un text teològic, el coneixement del qual, segons Agustí, “s’obté a partir de la fe”, és a dir, del que Déu ha comunicat als homes mitjançant els profetes.

Diferències entre Filosofia i Religió Veritable

Agustí explica clarament les diferències entre la filosofia i la religió veritable:

• La Filosofia

  Els filòsofs són gent vanitosa que busca assolir el bé suprem (la felicitat) en aquesta vida mitjançant recursos purament humans, com la tranquil·litat, el plaer, els béns primaris de l’esperit o les virtuts, els quals no són eficaços per assolir el bé suprem. La felicitat que proposa la filosofia:

  • És una felicitat terrenal.
  • Depèn d'un mateix.
  • És exclusiva d'uns pocs.
  • És inútil políticament.

  Segons la tradició filosòfica (com a L’Ètica a Nicòmac), la filosofia permet ser feliç en aquesta vida, i depèn d'un mateix assolir aquesta felicitat.

• La Religió

  Es basa en les veritats revelades i condueix a la felicitat veritable. L'home assoleix el bé suprem mitjançant Déu i la revelació. Aquesta felicitat:

  • És una felicitat en l'altra vida (la felicitat del cel, no a la terra).
  • Arriba a molts.
  • No depèn d'un mateix, sinó de Déu.
  • És útil políticament.

El Pecat Original i les Dues Ciutats

La vida terrenal és un tràmit. El bé suprem és la vida eterna i depèn de Déu, mentre que el mal suprem és la mort eterna i depèn de l’home. Segons Agustí, els homes no es poden autogovernar; si es porten bé és perquè Déu els ajuda a través de la gràcia. Fa una relectura del pecat original: els homes hem heretat la culpa del pecat original i l'hem transmesa de generació en generació. Tots som pecadors. L'única manera de solucionar els problemes és la llei divina, ja que ni els filòsofs no es saben autogovernar.

Babilònia: El Món dels Filòsofs

Babilònia és el món dels filòsofs pagans, en el qual tots divergeixen, és a dir, tenen diverses opinions. El diable n'és el governador i no hi ha cap autoritat que es preocupi pel bé suprem.

Jerusalem: La Ciutat de Déu

Jerusalem és la revelació. Déu instrueix l'home i només són acceptades les tesis que hi concorden. Hi ha l'autoritat divina al darrere, la qual cosa proporciona unitat política. La religió condueix a la felicitat veritable, on l'home assoleix el bé suprem mitjançant Déu i la revelació.