Agricultura de Secà i Itinerant: Tècniques i Característiques

Agricultura de Secà

És aquella en què no es fa aportació d'aigua per part de l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu. Alguns cultius es poden conrear en secà a causa de la seva resistència a la falta d'aigua, encara que sempre produeixen més si se'ls cultiva en regadiu.

Agricultura Itinerant

En vastes regions de clima càlid i de vegetació densa (selva i boscos tropicals) es practica una agricultura itinerant de subsistència. Els agricultors obren clarianes en la vegetació, talen els arbres, treuen les herbes del terra i cremen el terreny esbrossat perquè les cendres aportin fertilitat al sòl.

Com que els sòls de les zones càlides són extremament fràgils, en pocs anys queden esgotats i els agricultors han d'obrir noves clarianes en un altre sector de la selva o el bosc. Aquesta pràctica agrícola, coneguda com a agricultura de tala i crema, és habitual a:

• Les zones baixes de Veneçuela, Colòmbia, Equador, l'est del Perú i Bolívia.
• La selva amazònica.
• Sectors de l'Amèrica Central i a les illes del Carib.

El seu origen es remunta a l'època precolombina, en què era practicada per grups indígenes com ara els arawaks i els guaranís.

La producció agrícola

La superfície dedicada al regadiu va augmentant gràcies a la progressiva construcció de séquies i canals i a la intensa explotació de l'aigua subterrània. L'aportació d'aigua és un factor bàsic per augmentar la productivitat de la terra i és imprescindible per als conreus d'horta. Actualment, es reguen conreus tradicionalment de secà perquè, amb regs oportuns, es poden salvar les collites en anys de sequera o de pluja a deshora.

Els conreus de secà

Els més extensos són els cereals, la vinya i les oliveres.

Els conreus de regadiu

Entre els conreus de regadiu, sobresurt la producció fructícola i l'horticultura. Els fruiters, que aconsegueixen un gran rendiment per hectàrea conreada, tenen un gran pes en les explotacions. Es planten fruiters de gra (pomes, peres…) i fruits de pinyol (albercocs, cirerers…), que competeixen en el mercat europeu gràcies a la maduració primerenca.

La producció ramadera

Espanya és el segon país de la Unió Europea per la seva importància ramadera. Es tracta d'un sector tecnificat i molt relacionat amb la indústria transformadora. Les produccions més destacades s'obtenen a partir de quatre tipus diferents de bestiar:

Bestiar boví

És un dels pilars de la ramaderia nacional. Espanya és el tercer país de la Unió Europea per nombre de caps. Producció de carn i llet.

Bestiar oví

Les pràctiques tradicionals de cria de bestiar oví, com la transhumància, s'han abandonat i han obert pas a una progressiva professionalització del sector. Producció de carn i llet.

Bestiar porcí

Ha aconseguit un desenvolupament important, un alt grau d'industrialització i d'intensificació productiva.

Avicultura

La producció avícola està molt industrialitzada, amb uns rendiments elevats.