Agricultura i Recursos Energètics a Catalunya

L'Agricultura a Catalunya

L'agricultura catalana es caracteritza per la petita dimensió de les explotacions, un alt nivell de mecanització i una àmplia diversitat de conreus, tant de secà com de regadiu. Un aspecte important del sector agrari català és el desenvolupament de grans complexos agroindustrials. Aquests es dediquen a la transformació de productes agraris i ramaders, principalment:

• Producció de carn de porc i de pollastre i elaboració d'embotits, especialment a la Catalunya central.
• Una altra activitat agroalimentària destacada és l'elaboració de vi i de cava, que arriba als mercats europeus i americans.
• Catalunya és el segon productor mundial de suro: més del 50% de la producció s'exporta des del Baix Empordà i el Gironès.

Malgrat la modernització de les explotacions, l'evolució del camp ha tingut unes conseqüències negatives per a la població rural. L'augment de la productivitat agrària, combinat amb la demanda de mà d'obra a les indústries i a les activitats urbanes, genera fluxos migratoris importants. Això no sols comporta el buidatge de nuclis i pobles i l'abandonament de granges i camps, sinó també l'estancament i l'envelliment de la població pel fet que marxen de la comunitat rural els membres més joves i dinàmics.

Conseqüències de la Política Agrària i Pesquera de la UE

La política de la UE ha tingut conseqüències en el sector primari català:

• Mantenir un nombre suficient d'agricultors perquè assegurin la producció d'aliments i preservin l'existència d'un paisatge agrari familiar amb molts segles d'història.
• Evitar l'emigració dels agricultors i ramaders del medi rural per garantir una certa protecció del medi ambient.
• Potenciar el desenvolupament de les regions més endarrerides amb l'ajut dels fons monetaris de la Unió Europea.
• Establir un control sobre la pesca: quotes de captures, mida de la malla de les xarxes, límits de les zones de pesca, nombre de vaixells, etc.

El Paisatge Agrari Mediterrani

El paisatge agrari mediterrani ocupa la franja costanera de Catalunya. De nord a sud, s'hi poden distingir quatre zones diferents d'espais agraris:

• La zona més septentrional, on les pluges són suficients, s'ha especialitzat en el conreu de farratge, la ramaderia bovina, l'ovina i la porcina.
• Al Maresme i al Baix Llobregat hi predominen l'agricultura de regadiu.
• Al sud de la comarca del Garraf i fins a baix de l'Ebre, les terres de regadiu hi són més escasses i els conreus de secà dominen el paisatge.
• La plana del delta de l'Ebre forma una gran extensió de regadiu especialitzada en el conreu de l'arròs i de les hortalisses.

El Paisatge Agrari de l'Interior

• Els conreus dominants són els de cereal de regadiu, algunes plantes farratgeres, fruita i hortalisses.
• La ramaderia és de tipus intensiu. Hi abunden les granges de porcs i d'aviram. La producció s'orienta cap a la indústria agropecuària, que és molt comercial.

El Paisatge Agrari de les Zones de Muntanya

Per les característiques del relleu, la ramaderia i l'explotació dels boscos són les activitats principals a les zones de muntanya.

• La ramaderia és l'activitat més important. L'especialització ramadera d'algunes de les comarques de muntanya permet la implantació d'activitats industrials relacionades amb l'elaboració dels productes ramaders.
• L'altra activitat important és l'explotació de boscos per a l'obtenció de fusta i llenya.
• L'agricultura és poc destacada. Petits horts situats al voltant de les cases proporcionen hortalisses per al consum familiar.

Els Recursos Energètics de Catalunya

A Catalunya, els recursos energètics no són suficients i cal importar-ne:

• Carbó: Malgrat que hi ha recursos puntuals, tant al Pirineu com a la Depressió Central, les produccions sempre hi han estat escasses.
• Energia elèctrica: La producció d'energia elèctrica a gran escala s'obté dels rius pirinencs.
• Petroli i gas: A la plataforma litoral es van descobrir alguns jaciments de petroli i gas amb escasses reserves i de baixa qualitat.
• Energia nuclear: A Catalunya hi ha tres centrals nuclears: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, amb més del 40% de la producció total de l'Estat espanyol.