Agricultura i Indústria a Espanya (Segle XX)

L'Economia Espanyola al Segle XX: Agricultura i Indústria

L'Agricultura: Entre la Crisi i la Modernització

A principis del segle XX, l'economia espanyola es basava principalment en dos sectors: l'agricultura i la indústria. L'agricultura espanyola va haver de fer front a una forta crisi provocada per la competència exterior. Aquesta crisi es va superar gràcies a:

• Mesures aranzelàries: Es van imposar aranzels que van augmentar la producció interna.
• Modernització agrària: Es van introduir noves formes de conreu i mètodes agraris, com ara:
  • L'ús de fertilitzants.
  • La selecció de llavors.
  • La mecanització de les tasques.
  • La disminució del guaret.

L'agricultura espanyola va progressar gràcies a la introducció de nous conreus (com les plantes farratgeres) i a l'especialització en conreus destinats a l'exportació (olivera, vinya, etc.). No obstant això, predominava l'agricultura tradicional. L'existència de latifundis i minifundis provocava baixos rendiments i dificultava la implantació de noves tècniques. Això va generar conflictes socials.

La Indústria: Noves Energies i Desequilibris

La indústria espanyola va experimentar canvis importants a causa de l'ús de noves fonts d'energia, com l'electricitat i el petroli. Aquests avenços van permetre:

• Eliminar obstacles a la industrialització.
• Una revolució del transport, amb l'aparició de l'automòbil, gràcies a l'evolució en les tècniques de refinatge del petroli i els progressos tècnics en la mecànica.

Van sorgir noves indústries (electricitat, automòbil, electrodomèstics, ciment), però també va continuar la indústria tradicional (tèxtil, alimentària, química, siderúrgica, metal·lúrgica).

Gràcies a les noves fonts d'energia, ja no era necessari situar la indústria al costat d'un riu, fet que va permetre la diversificació i l'expansió a noves zones industrials. No obstant això, la indústria espanyola patia dos problemes principals:

1. Falta de competència exterior: Els aranzels fronterers reduïen la competitivitat, ja que també es prohibia l'entrada de molts productes.
2. Desequilibri territorial: Existia una mala distribució de la renda i un gran desequilibri entre les diferents regions, similar al que passava a l'agricultura.

L'Estat va intervenir per impulsar la industrialització mitjançant:

• La construcció d'infraestructures.
• La concessió d'ajudes públiques.
• La implementació de mesures proteccionistes.

Aquestes mesures van permetre una ràpida industrialització, tot i que la indústria es va veure afectada per esdeveniments mundials com el crac del 29 i la Guerra Mundial.

La Indústria a Catalunya

A Catalunya, la producció tèxtil va disminuir, però va augmentar el volum de vendes a la resta d'Espanya. Es va diversificar la indústria gràcies a la menor dependència elèctrica. Malgrat el creixement de l'economia catalana, la capacitat financera va disminuir, i finalment, la banca catalana va patir una gran crisi.