Agricultura Espanyola: Evolució i Reptes

De l'Agricultura Tradicional a la de Mercat

De l'Economia de Subsistència a la de Mercat

Les noves tècniques agrícoles i els nous conreus van permetre augmentar la producció agrària i obtenir excedents per alimentar la població. Els propietaris de les terres obtenien grans ingressos, que podien invertir en la indústria. El creixement de les ciutats i el desenvolupament de la indústria van provocar la demanda d'aliments, cosa que va arruïnar la petita artesania.

Els pagesos obtenien diners venent collites al mercat. Com a conseqüència, una part del sector agrari va entrar en els circuits de l'economia de mercat, en què el pagès era venedor i comprador. L'agricultor compra béns industrials (maquinària) per augmentar la qualitat i la quantitat. Actualment, a Espanya s'ha abandonat l'economia de subsistència en l'agricultura.

La Capitalització del Camp

L'agricultura tradicional es basava en la terra i la feina. La indústria va començar el procés de l'èxode rural. Els agricultors van començar a introduir-se a les noves tecnologies i van invertir en maquinària. Els van facilitar la capitalització, disposant de crèdits i ajudes de la UE.

La Terra i l'Estructura de les Explotacions

• Gran explotació/latifundi: Es practica una agricultura extensiva (Castella-la Manxa, Extremadura i Andalusia). El latifundi estava associat a l'agricultura de baix rendiment i un gran nombre de treballadors. Els antics latifundis són econòmicament favorables, aquests creen un nou tipus de feina especialitzada en maquinària (tractor).
• Petita explotació/minifundi: Acostumen a ser menys de 10 ha. Les parcel·les dificulten la mecanització i el volum de producció. Actualment, es practica l'agricultura intensiva, que tracta dels conreus de plantes en hivernacles.
• Explotacions de grandària mitjana: Els organismes de la UE han fomentat la pràctica d’una agricultura intensiva amb l’objectiu d’obtenir productes de qualitat.

La Població Rural i les Feines Agràries

Població Rural i Agrària

La població rural viu en zones rurals, i la població agrària treballa en el sector primari. Hi ha un creixement de la població activa agrària jove (16-40 anys, amb una part important d'immigrants). Malgrat aquest canvi de tendència, continua dominant la població agrària de més de 40 anys. Algunes zones rurals mantenen explotacions molt tradicionals, en les quals els agricultors són de certa edat, i la mà d'obra jove (18-25) abandona el camp i se'n va a la ciutat, on troba feina.

Dispersió de la Població Urbana a Zones Rurals

Raons:

• Habitatges amb més espai i més barats.
• Facilitat que ofereix el cotxe per als desplaçaments.
• Moltes activitats industrials i de serveis fora de la ciutat.

Feines Agràries

A les finques petites i mitjanes, els propietaris són els que treballen la terra amb l'ajuda de la família o la participació d'assalariats. Les dones pageses no comptabilitzen a les estadístiques generalment; surt com a ajuda familiar a temps parcial. És freqüent que a l'explotació agrícola hi treballi el cap de família. És més habitual que el petit propietari treballi al camp a temps parcial; es combina la feina agrícola amb la indústria per tenir un segon sou.

A les finques grans, augmenta la gestió directa i disminueix la parceria i l'arrendament de parcel·les perquè la maquinària necessita grans espais. La mecanització provoca la disminució d'assalariats fixos i l'augment de treballadors eventuals. La necessitat de mà d'obra eventual es resol amb mà d'obra femenina contractada als països d'origen; arriben a Espanya treballadors de Romania, Colòmbia i el Marroc. Com a conseqüència de la crisi econòmica, es dóna prioritat als treballadors nacionals o estrangers residents al país.

Distribució Territorial

Galícia i la cornisa cantàbrica: Predomina la feina familiar, l'agricultura i la ramaderia menys capitalitzades, i les explotacions no orientades en funció dels mercats.

Hi ha una frontera històrica invisible: al nord, predominen les explotacions petites i mitjanes; al sud (Andalusia, Extremadura, Múrcia), les grans explotacions i la feina assalariada eventual.