Agricultura Espanyola i Catalana (1900-1931): Creixement i Reptes

Creixement Agrari a Espanya (1900-1931)

Com a resultat d'aquest procés, el producte agrari del conjunt d'Espanya va créixer un 55% entre els anys 1900 i 1931, malgrat que d'una manera desigual segons el tipus de conreus i les zones. La producció de cereals es va consolidar com el conreu principal del camp espanyol: el seu valor representava més del 50% del total del producte agrari.

Els cereals i les lleguminoses, que eren els conreus dominants a Andalusia, Extremadura i les dues Castelles, constituïen el sector agrícola menys dinàmic i el que tenia una productivitat més baixa. Els conreus més productors, orientats en gran part a l'exportació, eren la vinya, les oliveres, els cítrics, els fruiters i les hortalisses. La producció ramadera de carn i de llet també va augmentar considerablement gràcies a la selecció de les races de bestiar.

Conseqüències dels Baixos Rendiments

Els rendiments escassos en sectors com el cerealístic comportaven preus molt alts i, a la darreria de la dècada del 1920, el preu de venda del quintar de blat era molt més alt a Espanya que no pas a la Gran Bretanya o als Estats Units. Tot això va tenir conseqüències importants per al desenvolupament econòmic: la creixent població urbana es va veure obligada a consumir aliments a preus molt més alts que els del mercat internacional. Així, la renda disponible per demanar productes manufacturats va ser menor, cosa que va obstaculitzar en gran manera el creixement industrial.

Evolució de l'Agricultura Catalana

L'agricultura catalana va seguir una evolució semblant a l'espanyola, encara que la productivitat va augmentar una mica més i la reducció de la població agrícola va ser més gran. Algunes comarques, sobretot de Barcelona i de Tarragona, que tenien possibilitats d'ampliar el regadiu i una bona xarxa de transport ferroviari per enviar la producció a l'aglomeració barcelonina, van desenvolupar formes avançades d'agricultura especialitzada basada en productes carnis, hortalisses, verdures i fruites. En canvi, les comarques amb sòls més pobres i dedicades als cereals tenien una productivitat més baixa.

Creixement del Producte Agrari Català

Així, el pes del producte agrari català sobre el total espanyol va passar del 8,6% l'any 1900 al 9,7% el 1930. La producció de cereals va augmentar, principalment l'arròs del delta de l'Ebre, però l'increment més gran de producció va tenir lloc en el sector ramader, sobretot el bestiar boví i porquí. Per contra, la viticultura va passar per una depressió llarga i profunda i la producció va disminuir gairebé un terç. A més del vi, l'oli, que es produïa a Tarragona i a comarques meridionals de Lleida, les fruites seques (ametlles i avellanes), les patates primerenques i els cítrics van ser els productes destinats a l'exportació en un volum més gran.

Els Problemes del Camp Espanyol

La situació del camp espanyol al primer terç del segle XX continuava marcada per l'enorme desigualtat de l'estructura de la propietat de la terra. L'existència d'extenses zones de latifundis i també de zones de fort predomini dels minifundis repercutia de manera notable en rendiments baixos i dificultava la implantació de tècniques i mètodes de conreus nous.

Condicions de Vida a les Zones Latifundistes

D'una banda, a les zones latifundistes d'Extremadura i d'Andalusia la immensa majoria de la població posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència.