Agricultura desenvolupada
Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,75 KB
1.LIBERACIÓ ECONÒMICA I PLANS DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
1.1EL PLAN DE ESTABILIZACIÓN
Cap al 1957 l’econòmia espanyola era a tocar del col·lapse a causa, entre moltes d’altres, de el gran dèficit comercial o la inflació elevada. L’ajuda demanada a organismes internacionals va comportar un conjunt de mesures que van quedar recollides en el Plan de estabilización (1959) que comprenia tres grans grups:
- Estabilització de l’economia: per reduir l’inflació elevar el tipus d’interès limitar els crèdits bancaris i congelar els sous.
- Liberació interior de l’economia: eliminació dels organismes estatals interventors i de la reglamentació de preus fixos.
- Liberació exterior de l’economia: eliminació dels obstactes per a l’entrada de mercaderies extrengeres i inversió de capital exterior. Es va devaluar la pesseta.
Alguns d’aquests organismes internacionals van otorgar préstecs a Espanya.
Els principals objectius eren:
A partir del 1957 els governs que nomenava Franco van incorporar una nova generació de polítics que presentaven un perfil més tècnic que ideològic i estaven més formats professionalment. Van ser anomenats tecnòcrates.
Per a ells la única forma de mantenir el règim franquista era fer reformes administratives i
impulsar una política de creixement econòmic, sense qüestionar els principis polítics de la dictadura.
Els tecnòcrates van molestar els sectors falangistes que van ser redirigits als ministeris d’àmbit social.
Desprès de les polítiques del Plan de estabilización van impulsar els plans de desenvolupamenteconòmic i social amb l’objectiu:
Els tecnòcrates van adequar el funcionament de les administracions públiques a la seva nova orientació econòmica fent una reforma fiscal que afectava en més importància els impostos indirectes.
L’Hisenda es va concentrar a limitar el dèficit públic i a controlar la despesa pública.
Les prioritats econòmiques del govern es van modificar i els presupostos dels ministeris dedicats a serveis socials i infrestructures van experimentar un creixement en oposició a altres ministeris com el de defensa.
El motor principal de l’expensió econòmica va ser la indústria, que va patir un creixement a causa de:
Les zones més industrialitzades (com ara Catalunya i el País Basc) van continuar predominant tot i que es van industrialitzar noves zones.
A la dècada de 1960 esdevingué una crisi de la agricultura, bàsicament cerealística, causada per l’escasa productivitat i l’abundancia de mà d’obra. L’adaptació de la producció agrària a les necessitats urbanes van comportar l’abandonament de les explotacions agraries menys rendibles i la transformació de moltes d’altres.
L’increment de la demanda de productes remaders i hortofrutícoles va comportar molts propietaris a invertir-hi i a la vegada va comportar una intensificació dels conreus i la creació d’explotacions remaderes modernes.
El govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure els regadius.
La mecanització agrícola i la creació d’empreses agràries amb alta capacitat de producció
amb menys mà d’obra va provocar un èxode rural.
Paral·lelament es va produir un increment dels serveis causat per:
La construcció va crèixer gràcies a l’edificació d’habitatges a les àrees urbanes en creixement, com ara instal·lacions hoteleres i equipaments públics. A Catalunya es van construir les primeres autopistes de peatge.
La necessitat de finançament va promoure el desenvolupament del sector bancari que va invertir en noves indústries, va atorgar crèdits a empreses i a particulars i va fer d’intermediari entre les inversions de capital estranger.
La llarga etapa de creixement econòmic va generar un increment de la renda per habitant entre els anys 1960 i 1965 i es va millorar el nivell de vida.
Però la rapidesa i la profunditat de les transformacions no amagaven la feblesa del model econòmic que depenia de factors externs.
Els principals objectius eren:
- Fomentar el creixement econòmic.
- Posar fi al fort intervensionisme estatal.
- Suprimir els obstacles a la liberació social i financera.
- Incorporar l’economia espanyola als mercats internacionals.
1.2L’HORA DELS TECNÒCRATES
A partir del 1957 els governs que nomenava Franco van incorporar una nova generació de polítics que presentaven un perfil més tècnic que ideològic i estaven més formats professionalment. Van ser anomenats tecnòcrates.
Per a ells la única forma de mantenir el règim franquista era fer reformes administratives i
impulsar una política de creixement econòmic, sense qüestionar els principis polítics de la dictadura.
Els tecnòcrates van molestar els sectors falangistes que van ser redirigits als ministeris d’àmbit social.
1.3ELS PLANS DE DESENVOLUPAMENT
Desprès de les polítiques del Plan de estabilización van impulsar els plans de desenvolupamenteconòmic i social amb l’objectiu:
- Impulsar l’activitat del sector públic
- Ajudes als inversors privats
- Oferir previsions
- Accions estructurals: resoldre deficiències de la indústria.
- Els pols de desenvolupament: reduir els desequilibris regionals.
1.4EL PAPER DE L’ESTAT
Els tecnòcrates van adequar el funcionament de les administracions públiques a la seva nova orientació econòmica fent una reforma fiscal que afectava en més importància els impostos indirectes.
L’Hisenda es va concentrar a limitar el dèficit públic i a controlar la despesa pública.
Les prioritats econòmiques del govern es van modificar i els presupostos dels ministeris dedicats a serveis socials i infrestructures van experimentar un creixement en oposició a altres ministeris com el de defensa.
2.ELS ANYS DE CREIXAMENT ECONÒMIC
2.1EL PROTAGONISME DE L’INDÚSTRIA
El motor principal de l’expensió econòmica va ser la indústria, que va patir un creixement a causa de:
- La millora de la productivitat industrial
- La importació de la maquinariai tecnologia
- La inversió estrengera
- Els baixos costos salarials
Les zones més industrialitzades (com ara Catalunya i el País Basc) van continuar predominant tot i que es van industrialitzar noves zones.
2.2LA TRANSFORMACIÓ DE L’AGRICULTURA
A la dècada de 1960 esdevingué una crisi de la agricultura, bàsicament cerealística, causada per l’escasa productivitat i l’abundancia de mà d’obra. L’adaptació de la producció agrària a les necessitats urbanes van comportar l’abandonament de les explotacions agraries menys rendibles i la transformació de moltes d’altres.
L’increment de la demanda de productes remaders i hortofrutícoles va comportar molts propietaris a invertir-hi i a la vegada va comportar una intensificació dels conreus i la creació d’explotacions remaderes modernes.
El govern va estimular la concentració parcel·lària i va promoure els regadius.
La mecanització agrícola i la creació d’empreses agràries amb alta capacitat de producció
amb menys mà d’obra va provocar un èxode rural.
2.3LA MODERNITZACIÓ DELS SERVEIS I DE LA CONSTRUCCIÓ
Paral·lelament es va produir un increment dels serveis causat per:
- Procés d’urbanització
- Augment de les xarxes de comerç
- Millora dels mitjans de transport i de comunicació
- Creixement dels serveis públics
- Desenvolupament del turisme
La construcció va crèixer gràcies a l’edificació d’habitatges a les àrees urbanes en creixement, com ara instal·lacions hoteleres i equipaments públics. A Catalunya es van construir les primeres autopistes de peatge.
La necessitat de finançament va promoure el desenvolupament del sector bancari que va invertir en noves indústries, va atorgar crèdits a empreses i a particulars i va fer d’intermediari entre les inversions de capital estranger.
2.4LA FRAGILITAT DEL MODEL ECONÒMIC
La llarga etapa de creixement econòmic va generar un increment de la renda per habitant entre els anys 1960 i 1965 i es va millorar el nivell de vida.
Però la rapidesa i la profunditat de les transformacions no amagaven la feblesa del model econòmic que depenia de factors externs.
El govern franquista, que no tenia suficients recursos públics, no va ser capaç de:
- Redistribuir les rendes
- Impulsar la construcció d’infraestructures adequades per consolidar el creixement econòmic
- Crear serveis públicsnecessaris per atendre les demandes dels ciutadans