L'agilitat: definició, factors, millora i evolució

Què és l'agilitat?

Podem definir l’agilitat com la capacitat per executar moviments no cíclics, és a dir, en diferents direccions i sentits, de la manera més ràpida i precisa possible.

Què la determina?

Aquesta capacitat ve determinada per diferents factors psicomotrius i per diferents qualitats físiques.

Factors psicomotrius:

• Coordinació
• Equilibri

Qualitats físiques:

• Velocitat
• Flexibilitat

La perfecta combinació de totes aquestes qualitats ens permet posseir una bona agilitat.

La velocitat ens permet realitzar els moviments d’una manera ràpida.

La flexibilitat ens proporciona una major amplitud en els moviments (això afavoreix la realització de l’exercici).

L’equilibri és necessari per controlar el nostre cos en postures no habituals i arriscades.

La coordinació és l’encarregada de regular el funcionament del nostre aparell locomotor a través del sistema nerviós.

Qui la treballa?

• la gimnàstica artística, tant masculina com femenina
• l’atletisme (sobretot en la modalitat de salts)
• els salts de trampolí de piscina
• la gimnàstica rítmica
• l’hoquei sobre patins (sobretot el porter)
• l’escalada

Com pots millorar-la?

A grans trets, podem dir que els exercicis s’han de fer el més ràpid possible. Les qualitats més difícils cal tractar-les aïlladament i, sobretot, cal donar importància a l’equilibri i a la coordinació.

Pel que fa a la flexibilitat una major amplitud en els moviments de les diferents articulacions et permetrà una execució correcta, tant tècnicament com estètica.

Com evoluciona?

És convenient treballar l’agilitat a partir dels 6 anys, ja que el desenvolupament del sistema nerviós i de l’aparell motor així ho aconsellen.

Posteriorment, en l’etapa de la pubertat, hi ha un retrocés degut al creixement de tot l’organisme; però a l’adolescència podem tornar a desenvolupar l’agilitat més o menys fins als 25 anys. A partir d’aquesta edat es comença a ser, cada dia, una mica menys àgil.

1- Categoria femenina

• TERRA O MANS LLIURES: es practica en una lona quadrada (12m X 12m), d’on les gimnastes no poden sortir. Durant un temps que oscil·la entre un minut i un minut i mig, han de desenvolupar una composició coreogràfica amb música que contempli tots els elements gimnàstics que vulguin.
• BARRA D’EQUILIBRIS: es tracta d’una barra de fusta de 10 cm d’amplada i 5 m de llargada, situada a 1,20 m d’alçada. Al seu damunt s’han de realitzar salts, girs, equilibris, etc. Si la gimnasta cau a terra pot tornar a pujar a l’aparell però, és penalitzada.
• POLTRE DE SALTS: té una alçada d’ 1,20 m. Es col·loca perpendicular a la cursa de la gimnasta. Fases del salt: una correguda per acostar-se a l’aparell, una batuda damunt d’un trampolí, un vol fins a col·locar les mans damunt l’aparell, un segon vol en què s’efectuen els exercicis acrobàtics i una caiguda a terra amb els peus junts.
• PARAL·LELES ASIMÈTRIQUES: són dues barres paral·leles col·locades a alçades diferents i separades una de l’altra. La barra superior és situada a una alçada de 2,30 m i la inferior a 1,50 m. Les gimnastes poden fer canvis de barra, realitzar voltes, girs, balanceigs, etc., sense tocar a terra fins al final de l’exercici.

2- Categoria masculina

• TERRA O MANS LLIURES: és igual que en la categoria femenina excepte perquè es fa l’exercici sense música i aquest dura entre 50 i 70 segons.
• BARRA FIXA: es tracta d’una barra d’acer situada a 2,60 m d’alçada. Els moviments més importants que el gimnasta hi pot realitzar són els balanceigs, els molins amb una i dues mans, etc.
• CAVALL AMB ARCS: es tracta d’un poltre més llarg, d’una alçada d’1,10m i que té al damunt dos arcs on s’agafa el gimnasta per realitzar els exercicis. Mentre els porta a terme, el gimnasta no pot tocar l’aparell amb cap part del cos ni aturar-se en cap moment. S’hi realitzen moviments pendulars (passades laterals i tisores) i circulars (molins).
• POLTRE DE SALTS: és el mateix aparell que s’usa en la categoria femenina. L’única diferència és que es col·loca de llarg, ‘es a dir, en la mateixa direcció de la correguda d’impuls del gimnasta.
• PARAL·LELES: són dues barres de fusta paral·leles, situades a una alçada d’1,75 m. El gimnasta, agafat d’una o de les dues mans alhora, hi pot realitzar equilibris, vols, girs, tisores, etc.
• ANELLES: en aquesta modalitat hi ha dues anelles de fusta subjectades a uns cables i penjades a 2,65 m d’alçada. El gimnasta hi realitza girs, voltes o equilibris (vertical invertida, “Crist”). La dificultat estriba en què les anelles s’han de moure el mínim possible.

Exercicis

• L’ÀNGEL FRONTAL: és una posició d’equilibri sobre una cama, que ha d’aguantar-se uns segons.
• LA TOMBARELLA ENDAVANT: és un gir complet del cos cap endavant.
• LA TOMBARELLA CAP ENRERE: és un gir complet del cos cap enrere.
• LA VERTICAL DE MANS: és un equilibri del cos en posició invertida, és a dir, damunt les mans.
• LA VERTICAL DE CAP: es tracta d’una vertical amb les mans i el cap.
• LA VERTICAL TOMBARELLA: és la suma de la vertical de mans i la tombarella endavant.
• LA VERTICAL PONT: és la suma de la vertical de mans i el pont.
• LA RODA LATERAL: és un gir lateral del cos.
• LA RODADA: es tracta d’una roda lateral a la que afegim un quart de volta per quedar-nos mirant cap al lloc des d’on hem començat.
• EL CAPGIRELL: és un gir complet del cos cap endavant, prèviament al qual es realitzen unes passes per agafar embranzida. El gir es realitza a partir d’un lleuger recolzament de mans a terra. Tot seguit s’inicia una fase de vol. Posteriorment al gir, caiem de nou drets.
• EL FLIC-FLAC: és un gir complet del cos cap enrere. Dret estant, realitzem un fort impuls cap enrere amb les cames. Després de l’impuls, hi ha una breu fase de vol i un posterior recolzament de mans a terra per iniciar una remuntada cap enrere.
• EL MORTAL: es tracta d’executar una tombarella a l’aire, és a dir, amb fase de vol i sense recolzar les mans.

El reglament

Els jutges s’encarreguen de puntuar els exercicis en cada aparell. La puntuació major i menor s’eliminen i amb les notes restants es fa la mitjana d’on surt la nota final.

Els gimnastes han de realitzar uns exercicis lliures i uns exercicis obligatoris.

Els exercicis es classifiquen segons el grau de dificultat. N’hi ha quatre grups: A, per a elements fàcils; B, per a elements de dificultat mitjana; C, per a elements d’alta dificultat i D, per a elements de dificultat superior o màxima.

Es penalitzen els errors respecte a la col·locació del cos i les faltes en la tècnica d’execució dels exercicis.

A l’hora de puntuar també es tenen en compte aspectes com l’originalitat, les combinacions que es realitzen, les coreografies, la vistositat, etc.

En el cas de caure d’un aparell, el gimnasta rep una forta penalització en la puntuació, si bé pot continuar l’exercici.