Agents de socialització i fases de la sexualitat infantil

Agents de socialització

El procés de socialització és un procés mitjançant el qual ens convertim en persones conscients de nosaltres mateixos i intel·ligents, capaços de gestionar diferents formes culturals. Els agents de socialització són els contextos en els quals es porta a terme aquest procés. Els més importants són:

• Família: És el primer agent. Segons la religió en la qual naixem i l'entorn econòmic, ens socialitzem d'una manera o d'altra. Els primers anys se solen passar en un entorn familiar i és l'agent més important des de la infantesa fins a l'adolescència.
• Escola: A més, l'escola també és un agent socialitzador important. Escolaritzar-se també és un procés fonamental per als estudiants. Els nens i nenes han d'estar tranquils a classe, arribar puntuals, obeir les regles amb disciplina i acceptar l'autoritat del personal docent.
• Grups d'iguals: Estan formats per nois i noies de la mateixa edat. El grup de companys es formalitza com a grups d'edat particulars i solen mantenir relacions d'amistat al llarg de la vida. Els nens comencen a passar gran part del seu temps en companyia d'amics a partir dels 4 o 5 anys.
• Mitjans de comunicació: La televisió, les revistes i altres mitjans de comunicació influeixen constantment a l'hora de decidir sobre els nostres actes. L'impacte d'internet i el gran desenvolupament tecnològic han influït en gran mesura a l'hora de prendre decisions.
• Treball: La socialització en l'àmbit laboral té com a objectiu adequar el nostre comportament als esquemes del món laboral: habilitats i valors necessaris per desenvolupar una tasca determinada, organització adequada del treball, responsabilitat laboral i el tracte amb superiors o iguals.

La causa de molts conflictes psíquics es trobava en algun trauma sexual de la infància o la maduresa.

Teoria de la sexualitat infantil

1. Fase oral (0–2 anys)

El plaer es produeix a la boca i els llavis: mastegar, menjar, mossegar. S'aprecien emocions com la impaciència i l'enveja.

2. Fase anal (2–3 anys)

La font de plaer se situa a l'anus i en el control de l'expulsió dels excrements i dels esfínters. S'associen trets com l'avarícia i l'obstinació.

3. Fase fálica (3–5/6 anys)

La font de plaer es troba als òrgans genitals. Apareix curiositat pel propi cos i pels altres, relacions amb l'entorn i amor propi. És en aquesta etapa quan pot manifestar-se el complex d'Èdip.

4. Fase de latència (6–12 anys)

Disminueix l'interès sexual del nen o la nena; es va conformant el superjo. Els nens i les nenes acostumen a jugar separats. Predominen l'aprenentatge social i el desenvolupament de la consciència.

5. Fase genital (pubertat)

S'inicia la pubertat: comença el desenvolupament de la sexualitat adulta i les relacions sexuals passen a satisfer les pulsions libidinoses pròpies de l'edat adulta.