Agents Geològics: Rius, Glaceres, Vent i Modelatge Càrstic

Processos Geològics Externs

Els processos geològics són transformacions d’uns objectes geològics en uns altres de diferents, i tenen lloc a la superfície terrestre.

La Meteorització

La meteorització és el procés de descomposició de les roques i dels minerals a causa del seu contacte amb l’atmosfera.

Meteorització Mecànica

• Descompressió: Les roques arriben a la superfície de la Terra a causa de l’erosió que pateixen els materials que tenen al damunt.
• Gelivació: El gel és l’agent de meteorització mecànica més eficaç.
• Canvis de temperatura entre el dia i la nit: Aquests canvis també donen lloc a la meteorització mecànica de les roques.

Meteorització Química

• Hidròlisi: Els ions que es presenten en petites quantitats en l’aigua són capaços d’hidrolitzar.
• Descarbonatació: L’aigua sempre té un determinat grau d’acidesa.
• Oxidació: Reacció de l’oxigen dissolt en l’aigua amb els ions bivalents.

Agents Geològics Externs i Moviments de Massa

La majoria dels agents geològics externs (rius i glaceres en són els principals) vénen condicionats pel clima.

Tipus de Moviments de Massa

• Caigudes: És el despreniment de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire.
• Lliscaments: Són moviments de masses o blocs a través d’una o diverses superfícies de lliscament.
• Moviments de massa (Comportament Plàstic): Els materials es comporten plàsticament. Això succeeix en el cas de materials poc consistents (Exemples: colades de fang, solifluxió, reptació).

Acció Geològica de les Aigües Continentals

La presència de la vegetació també influeix en l’acció de l’aigua de pluja.

Conceptes Clau de l'Erosió Hídrica

• Erosivitat: Serà més gran com més quantitat d’aigua es posi en moviment en un temps reduït.
• Erosionabilitat: Depèn de diverses característiques, com la presència de vegetació, la naturalesa del terreny i, com més pendent, més erosionabilitat.

Acció Geològica dels Torrents

La velocitat de l’aigua en els torrents és molt alta. Es desenvolupen en tres trams característics:

1. Conca de recepció: Formada pels vessants, recull l’aigua precipitada en una àrea extensa.
2. Canal de desguàs: Constitueix la llera principal del torrent. Drena o canalitza les aigües de la conca de recepció.
3. Con de dejecció: El torrent hi diposita els materials arrossegats.

Acció Geològica dels Rius

Transport Fluvial: Capacitat i Càrrega

• Capacitat de transport: És la quantitat màxima de massa de sediment que pot transportar un corrent per a un cabal i una velocitat determinats.
• Càrrega: És la quantitat real de materials que el corrent transporta.

Perfil d'Equilibri i Nivell de Base

El perfil longitudinal és la representació gràfica de l’alçada sobre el nivell del mar.

Si es produeix un ascens del nivell de base, es generarà sedimentació remuntant i els sediments s’aniran acumulant a la conca hidrogràfica.

Formes Fluvials i Tipus de Transport

Subdivisió del Curs d'un Riu

Tradicionalment, el curs d’un riu se subdivideix en tres trams:

• Curs alt: A les zones de capçalera.
• Curs mitjà.
• Curs baix: A prop de la desembocadura.

Mecanismes de Transport Fluvial

• Càrrega de fons: Partícules més grosses, transportades per arrossegament, rodament i saltació.
• Càrrega en suspensió: Partícules més fines.
• Càrrega en solució: Sals i minerals dissolts.

La Desembocadura i la Formació de Deltes

Quan un riu desemboca en una massa d’aigua tranquil·la, origina un dipòsit de sediments detrítics anomenat delta.

El desenvolupament de grans deltes depèn de factors com:

1. Factors Oceanogràfics.
2. Factors Tectònics.

Les Glaceres com a Agent Geològic

Les glaceres modifiquen el paisatge i originen una morfologia peculiar.

Erosió Glacial

Les glaceres duen a terme una erosió més intensa sobre materials disgregats. Hi intervenen dos mecanismes principals:

• Desgast produït pels materials transportats pel gel contra la superfície sobre la qual circula.
• La glacera arrenca fragments rocosos del substrat (sense aigua entre el gel i el substrat).

Formes d'Erosió Glacial

• Circs: Són grans depressions excavades al peu dels cims més alts, generalment de forma circular, amb parets gairebé verticals.
• Valls glacials: Tenen un perfil transversal en forma de U, amb fons pla i parets verticals.
• Valls penjades: Són petites valls que desemboquen a les valls principals, i també tenen un perfil transversal en forma de U.

Transport i Sedimentació Glacial

La càrrega d’una glacera de vall està constituïda pels materials que provenen dels circs, pels que cauen des de les parets de la vall i pels que el gel arrenca al seu pas.

Les Morenes i els Llacs Glacials

Una Morena és el conjunt de materials transportats i dipositats per la glacera.

• Morenes centrals: Es formen per la unió de dues morenes laterals arran de la confluència de dues llengües de gel.
• Morenes frontals: De vegades serveixen de represa als llacs del front glacial.
• Llacs glacials: Es formen a causa de l’excavació que poden arribar a produir les glaceres.

Acció Geològica del Vent (Eòlica)

El vent és l’agent d’erosió menys eficaç de tots, perquè no té prou força per excavar grans valls.

Erosió i Transport Eòlics

• Deflació: El vent produeix la deflació del terreny del qual agafa la càrrega. El sòl perd els components més fins i conserva els fragments rocosos, formant un desert entapissat de pedres anomenat reg.
• Corrosió: Quan el vent va carregat de partícules, produeix corrosió.

Formes de Sedimentació Eòlica

Els grans de sorra arrencats de zones sorrenques s’acumulen en altres llocs i originen així planes sorrenques. Segons la direcció del vent, es poden formar diverses dunes:

• Si la direcció del vent és constant, es formen barcanes.
• Si la direcció del vent és variable, es formen altres tipus de dunes.

L’associació de dunes origina camps de dunes o ergs.

Acció Geològica de les Aigües Subterrànies (Càrstic)

Aquesta acció està condicionada per l’existència de roques calcàries o evaporítiques, ja que només sobre aquest tipus de roques es poden produir efectes de modelatge del paisatge.

Formes Exocàrstiques (Superficials)

Són formes causades per l’erosió (dissolució) a la superfície:

• Rasclers o lapiaz: Conjunts de formes de dissolució.
• Dolines: Són depressions circulars formades per dissolució.
• Poljé: És una gran plana tancada de fons pla i parets més o menys escarpades.
• Toves: Són concrecions calcàries formades per la precipitació de carbonat.

Formes Endocàrstiques (Subterrànies)

Són tots els conductes de l’interior del carst, per sobre del nivell freàtic, on l’aigua circula verticalment fins a assolir-lo. S’hi acostumen a formar avencs.

Acció Geològica del Mar (Processos Litorals)

Els processos costaners són azonals, és a dir, estan poc influïts pel clima.

Formes d'Erosió Litoral

Les formes d’erosió més característiques són els penya-segats i les plataformes d’abrasió. L’erosió diferencial és també molt important en la morfologia costanera.

Transport i Sedimentació Litoral

El factor que regula l’existència de formes d’acumulació litoral és el balanç entre la quantitat de sediments i la capacitat dels diferents corrents per transportar-los.

Procés de sedimentació: Els remolins generats quan trenca una onada aixequen partícules del fons que són arrossegades cap a terra. En aturar-se, l’onada diposita la càrrega sòlida a la zona de batuda. En retornar, l'aigua arrossega els grans cap al mar. Mitjançant aquest procés es creen les platges.

Evolució de les Costes

L’evolució de les costes està regida per quatre fenòmens principals:

1. Emersió.
2. Enfonsament.
3. Erosió.
4. Sedimentació.