Els Afusellaments del 3 de Maig: Anàlisi i Context
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,54 KB
ELS AFUSELLAMENTS DEL 3 DE MAIG
- Autors: Goya
- Cronologia: primer terç del s.XIX (1814)
- Estil: Neoclassicisme-Romanticisme / Goyesc
- Tècnica: oli sobre tela
- Tema: històric i al·legòric
- Localització: Prado, Madrid
Context històric i cultural
Ens situem a l’Espanya d’inicis del s.XIX, en els anys de transició de l’Antic Règim a la creació dels estats liberals. A Espanya hi ha una monarquia absolutista liderada per Carles IV. L’any 1808, Napoleó fa un tractat amb Carles IV en el qual Espanya permet el pas de les tropes napoleòniques per dirigir-se a Portugal. Les tropes es queden a Espanya i fan un intent d’arribar al poder, de colonitzar Espanya. El 1808, el poble espanyol es revolta en contra de la invasió napoleònica i aquesta revolta és reprimida per l’exèrcit francès, donant lloc a la Guerra del francès (1808-1814). El 1814, Espanya guanya la guerra i hi ha un retorn a l’absolutisme amb Ferran VII, fill de Carles IV.
En aquesta època, un dels pintors més importants era Goya. Pertanyia a la cort de Carles IV. Dins de la seva obra trobem pintures i gravats de caràcter històric i reivindicatiu.
Goya és difícil situar-lo en un estil concret, ja que la seva obra evoluciona des de les seves obres més colonistes amb un traç fi a unes obres més fosques amb una pinzellada solta i ràpida.
Anàlisi formal
Estil
➔ Costa situar-lo en un estil, per això a vegades es diu estil “Goyesc”. Si s’hagués de situar, es situaria entre el Neoclassicisme i el Romanticisme, però no encaixa del tot en cap d’ells. ➔ Destaca la seva pinzellada, la qual comença sent fina i acabarà sent solta, cosa que interessarà als impressionistes i expressionistes.
➔ Era crític amb l’època.
➔ La seva obra comença amb obres molt acolorides i acaba sent pintura més fosca (pintures negres)
Descripció
Veiem un grup de soldats apuntant amb fusell al poble espanyol.
Elements plàstics
Dibuix: Predomina el color sobre el dibuix.
Colors → Paleta de tons foscos. Introdueix contrastos lumínics accentuats per la taca blanca de la camisa de l’home que aixeca els braços.
Llum → La llum és un element important en la composició, ja que delimita també les dues zones de la pintura.
Profunditat → Profunditat aèria i perspectiva lineal. Hi ha cert punt de fuga combinat amb perspectiva aèria (colors difuminats al fons).
Composició
És una composició oberta. Els elements van cap a l’interior però el buit del primer pla introdueix l’espectador en l’obra i l’involucra.
Hi ha dos grans grups de personatges, uns amb armes i l’altre sense. Els que no porten armes es divideixen en:
- Personatges principals
- Personatges afusellats
- Personatges esperant per ser afusellats
Aquesta divisió dels dos grups queda marcada per:
● La llum il·lumina els no-armats i els armats queden en la penombra
● Els afusellats són molt més expressius; els altres estan d’esquenes i són iguals, no tenen expressivitat.
La composició mostra dues línies diagonals: la de la muntanya del Príncipe Pio amb el grup de civils i la del grup de soldats situats d’esquena a l’espectador.
Les dues línies convergeixen al fanal.
Es crea així un conjunt de gran força i dramatisme per l’escena representada. L’estructura compositiva emmarca els personatges dins d’un triangle invertit, format pel grup de soldats en diagonal i el grup d’afusellats de la part esquerra del quadre.
Elements expressius
L’escena està representada amb un gran realisme i expressivitat que mostra el moment de la mort i el que és més terrible, la seva ineludible arribada. S’introdueix d’aquesta forma un element visual temporal de l’acció.
És una representació dinàmica d’un moment brutal, els cossos es dobleguen i els rostres transmeten sentiments extrems que l’espectador pot veure de forma frontal, per contra el grup de sodats que estan d’esquena no mostren les seves fisonomies i semblen autòmats sense rostre.
Hi han diferents escorços als morts.
Anàlisi significatiu
-Tema: Tema històric. És la representació dels fets succeïts a Madrid quan el poble es va rebel·lar contra les tropes napoleòniques. El moment que reflecteix el quadre és l’afusellament de les persones que havien participat en l’enfrontament del dia anterior, 2 de maig, entre el poble de Madrid i l’exèrcit invasor.
-Funció: El quadre simbolitza, per part de Goya, una denúncia de la guerra, malgrat que l’encàrrec, fet pel Consell de Regència, tenia la finalitat de “perpetuar amb els pinzells de Goya les gestes o les escenes més notables i heroiques de la gloriosa insurrecció espanyola contra el tirà d’Europa”. Forma parella amb “La càrrega dels Mamelucs”, pintura de caràcter més èpic.
-Significat: És una escena carregada de realisme, ja que mostra els patriotes com a gent civil, del poble, i és un crit davant de la irracionalitat i la crueltat de la guerra, alhora que serveix de denúncia de la repressió i la violència. Goya denuncia la irracionalitat de la guerra deshumanitzant els soldats francesos, que semblen autòmats sense rostre.
Simbologia del personatge principal → se’l relaciona amb la crucifixió de Jesús. Es relacionen els colors blancs i daurats amb els de l’Església i la llum amb la figura de Déu. La llum també pot tenir un altre significat: la llum és utilitzada pels assassins per matar i massacrar els rebels.