Adverbis, Preposicions, Interjeccions i Conjuncions: Guia Completa

Adverbis

Morfologia: Són paraules INVARIABLES. N’hi ha que tenen un radical lèxic propi (aquí) i n’hi ha que es formen amb un adjectiu i el sufix -ment (càlidament).

Sintaxi: Són el nucli del sintagma adverbial. Normalment complementen un VERB (menja poc), un ADJECTIU (molt amable), o un ALTRE ADVERBI (ben lluny), tot i que també poden complementar TOTA UNA ORACIÓ (Malauradament, s’ha acabat la festa) o FOCALITZAR-SE en altres classes de paraules (Va menjar només tres cullerades d’arròs).

Semàntica: Expressen nocions de lloc (allà), temps (ahir), manera (bé), grau (molt), afirmació (sí), negació (no).

Tipus: (manera, lloc, temps, grau, afirmació, negació)

• Adverbis relatius: on, quan, com.
• Adverbis oracionals:
  • Probabilitat / veracitat (probablement)
  • Valoració (sortosament)
  • Punt de vista tècnic o científic (tècnicament)
  • Actitud del parlant (sincerament)

Preposicions

Morfologia: Són invariables. Les preposicions a, de i per poden formar contracció amb els articles el i els (al carrer), i la preposició de es pot apostrofar (d'història).

Sintaxi: Són el nucli del sintagma preposicional (SPrep).

Semàntica: Tenen un significat reduït: indiquen relacions espacials (Viu a Barcelona), temporals (Venen a la tarda), altres menys concretes (Arribaran amb cotxe) o, simplement, estan determinades per la funció sintàctica del sintagma que encapçalen (Parlen de música).

Tipus:

• Simples (tòniques): abans, arran, arreu, contra, dalt, damunt, darrere, davant, després, devers, dins, dintre, enfront, enmig, entorn, entre, entremig, envers, excepte, fora, llevat, lluny, malgrat, menys, mitjançant, prop, rere, segons, sense, sobre, sota, tret, vers, vora.
• Simples (àtones): a, amb, de, en, per
• Compostes (tòniques): cap a, com a, des de, fins a
• Compostes (àtones): per a

Les locucions prepositives van seguides d'infinitiu.

Les locucions conjuntives van seguides de formes personals del verb.

Interjeccions

Morfologia: Són invariables. Si són objecte d'alguna modificació ortogràfica, és per fer èmfasi en el seu valor expressiu (ohhhhh!, en comptes de oh!, per expressar una sorpresa molt gran).

Sintaxi: Equivalen totes soles a un enunciat, solen anar associades a una entonació exclamativa o interrogativa i de vegades s'escriuen amb un signe d'admiració al final.

Semàntica: Expressen significats diversos, en molts casos un estat anímic de l'emissor del missatge, com ara el dolor (ai!), la sorpresa (oh!), l'encoratjament (au!)...

• Es poden fer servir paraules d'altres classes com a interjeccions. En aquest cas, parlem d'interjeccions impròpies. Per exemple, en comptes de la interjecció au!, per encoratjar algú també podem fer servir l'expressió vinga!
• A part d'estats d'ànim, les interjeccions poden expressar també afirmació (oi!), negació (ca!), petició de confirmació (oi?), salutació (hola!), comiat (adéu!), crida d'atenció a algú (pst!), petició de silenci (xxt!), etc.
• Un cas particular d'interjeccions són les onomatopeies, que reprodueixen sons o sorolls (xap!, pum!, nyam-nyam).

Conjuncions

Morfologia: Són invariables. Hi ha abundants locucions conjuntives que equivalen a una conjunció (per exemple, per tal com equival a perquè).

Sintaxi: Generalment posen en relació les oracions que formen una oració composta, tant si estan coordinades (canta i balla) com si una està subordinada a l'altra (crec que vindrà), també poden relacionar sintagmes (pomes o peres).

Semàntica: Tenen un significat reduït i poden expressar suma (i), alternativa (o), contraposició (però), temps (mentre), causa (perquè), condició (si), finalitat (perquè), concessió (encara que) o bé no aportar cap significat concret (que).

• Sumen significats: i, ni
• Expressen alternativa: o, o bé
• Contraposen significats: però, sinó, sinó que

• Conjuncions completives: que, si
• Conjuncions adverbials:
  • Temps: mentre
  • Causa: perquè, ja que, com que
  • Condició: si
  • Finalitat: perquè, per tal que, a fi que
  • Concessió: encara que, tot i que, malgrat que
  • Consecutiva: que

Diferenciació de “perquè”

• Perquè de causa, el verb que acompanya està en mode indicatiu. ➢ porque en castellano
• Perquè de finalitat, el verb que acompanya està en mode subjuntiu. ➢ para que en castellano