L'adveniment de la Segona República Espanyola (1931)

L'adveniment de la Segona República Espanyola

Després de la dictadura de Primo de Rivera, per a bona part de l'opinió pública el comportament del rei Alfons XIII havia significat la seva incapacitat per assumir un paper moderador, i la institució monàrquica va començar a ser qüestionada. Així, els republicans, juntament amb els socialistes, apareixien com l'única força realment renovadora. En el Pacte de Sant Sebastià (agost de 1930), republicans, socialistes i catalanistes d'esquerres es van posar d'acord per obrir un procés constituent que portaria a la instauració d'un règim republicà.

Context i reptes inicials

Per segona vegada s'instaurava la República a Espanya, i en aquesta ocasió dins d'un context internacional poc favorable: la crisi econòmica mundial (Gran Depressió) i l'ascens del feixisme a Europa. La República va voler fer front als greus problemes heretats del passat i posar en pràctica reformes importants.

No obstant això, ben aviat, la República va topar amb l'oposició de les classes privilegiades (grans propietaris, aristocràcia, part de l'exèrcit i la jerarquia de l'Església Catòlica), que consideraven qualsevol canvi com un atemptat intolerable als seus interessos.

Les eleccions municipals de 1931 i la proclamació

El 12 d'abril de 1931, el govern de l'almirall Aznar va convocar eleccions municipals. Bàsicament, hi havia dos grans bàndols:

• El monàrquic.
• El republicà (que incloïa diverses formacions, entre elles les socialistes, exceptuant la CNT, que va donar llibertat de vot als seus afiliats).

Van votar només els homes majors de 25 anys (sufragi masculí), però els resultats van ser clars: la victòria va ser per a la coalició republicanosocialista, que va obtenir la majoria a 41 de les 50 capitals de província.

A primeres hores del matí del 14 d'abril de 1931, l'ajuntament d'Eibar va proclamar la República. Al migdia, a Barcelona, Francesc Macià va anunciar la "República Catalana dins la Federació Ibèrica". Davant d'aquests esdeveniments, el rei Alfons XIII va marxar cap a l'exili.

El Govern Provisional i les primeres mesures

El primer govern republicà, conegut com a Govern Provisional, era integrat per una àmplia coalició:

• Republicans conservadors: Niceto Alcalá-Zamora (President) i Miguel Maura.
• Republicans d'esquerra: Manuel Azaña.
• Socialistes: Largo Caballero i Indalecio Prieto.
• Altres forces republicanes i regionalistes.

Aquest govern representava sectors de la burgesia i d'un sector de la classe obrera, i va obtenir un gran suport popular inicial. No obstant això, van quedar al marge d'aquest entusiasme els sectors més conservadors: grans propietaris, l'aristocràcia, part de l'exèrcit i la jerarquia de l'Església Catòlica.

Impacte de la crisi econòmica

El nou règim es va instaurar en un moment especialment difícil, coincidint amb la Gran Depressió, la crisi econòmica mundial més greu del capitalisme, iniciada amb la caiguda de la Borsa de Nova York a finals de 1929. Aquesta crisi va agreujar els problemes econòmics i socials preexistents a Espanya.

El període constituent

Durant aquest període constituent, el Govern Provisional va decretar mesures urgents, com:

• Amnistia per a presos polítics.
• Restabliment de llibertats públiques.

El juny de 1931 es van convocar eleccions a Corts Constituents. El resultat va ser un nou triomf de la coalició republicanosocialista. Les Corts van ratificar Niceto Alcalá-Zamora com a cap de govern (posteriorment seria President de la República) i la seva primera gran tasca va ser l'elaboració d'una nova Constitució.