Adquisició i Desenvolupament del Llenguatge

Funcions del Llenguatge

• Instrumental
• Reguladora
• Interaccional
• Personal (preguntar/informació)
• Informativa (explicar)
• Metalingüística
• Fàtica

Desenvolupament Lingüístic

• Etapa holofràstica (10-18 mesos)
• Frase simple (2 anys)
• Frase telegràfica (2-3 anys)
• Frase elaborada (3-6 anys)
• 3-6 anys: vocabulari de 1000-2000 paraules
• 2,5-6 anys: adquisició del jo-tu
• 6 anys: adquisició de tots els fonemes
• +6 anys: descripció en un temps i lloc determinat, més cognició però no comprensió del concepte abstracte
• 6-12 anys: comprensió del concepte abstracte i llenguatge amb plenitud

Mecanismes d'Adquisició del Llenguatge

• Maduresa del sistema nerviós (neurones, sinapsis)
• Intel·ligència
• Maduresa de la part motora del cos
• Nivell perceptiu a través dels sentits
• Processos d'imitació i interacció

Teories de l'Adquisició del Llenguatge

Teoria Cognitiva de Piaget

El llenguatge està condicionat per la intel·ligència, sense la qual no podríem adquirir el llenguatge. Primer assimilem el que existeix i després gravem el concepte.

• Etapa sensoriomotriu (0-2 anys): comunicació corporal, no sap els sentits.
• Etapa d'operacions concretes (2-11 anys): paraula connectada a l'objecte, imitació i repetició.
• Etapa d'operacions formals: parla de sentiments, pensament més desenvolupat.

Teoria Sociocultural de Vygotski

El pensament i el llenguatge són dos coses diferents però subordinades. El nen necessita l'adult per aprendre (interacció).

• Capacitats inferiors mentals: innates, reacció a un estímul de l'ambient (ex: explorar).
• Capacitats superiors: s'adquireixen gràcies al contacte social (interacció).

Teoria Innatista de Chomsky

Capacitat d'aprendre qualsevol llengua és innata. Tenim la capacitat innata de la gramàtica, i aquestes capacitats fan crear el llenguatge.

Sistema Nerviós i Llenguatge

Les cèl·lules del sistema nerviós són les neurones, que transporten el flux nerviós (dendrita, axó, cos cel·lular o soma).

Sistema Nerviós Central

L'encèfal està format pel cervell, cerebel i tronc cerebral.

1. Cervell: principal centre nerviós, converteix en sensacions les corrents sensitives dels sentits. La part més voluminosa és el còrtex, amb dos hemisferis. El tàlem rep la informació del cervell i l'envia a tots els punts del còrtex.
2. Cerebel: acció reguladora del moviment i l'activitat muscular.

Localitzacions cerebrals del llenguatge:

• Àrea promotora primària: moviment dels músculs.
• Àrea promotora: automatització (impuls -> moviment).
• Àrea de Broca: realitza automatismes del llenguatge.
• Àrea orbitofrontal: inicia el procés d'automatització.
• Àrea prefrontal: envia impulsos a l'àrea de Broca, dona coherència al discurs.
• Circumval·lació: coneix colors, números, lletres.
• Recepció auditiva primària: rep impulsos auditius.
• Associació auditiva: interpretació dels sons.
• Àrea 22 de Brodmann: capacitat de recordar percepcions passades.

Mèdul·la espinal: segons la seva funció, els nervis poden ser ascendents o sensitius (transmeten l'impuls nerviós sensitiu extereoceptiu, de fora del cos, o propioceptiu, del propi cos), o descendents/motors (origen en zones encefàliques i transmeten l'impuls nerviós fins a la medul·la espinal).

Sistema Nerviós Perifèric

Els nervis cranials que posem en marxa quan parlem són: olfactiu, òptic (informació de l'ull), motor ocular comú (moviment de l'ull), patètic, trigemin (mandíbula), motor ocular extern (envia estímuls motrius al múscul de l'ull), estatoacústic (moviment i postura del cap), glossofaringi (llengua i laringe), vague (controla músculs de la laringe), espinal (actua sobre els músculs del paladar) i hipoglòs (musculatura de la llengua).

Funcionament del Sistema Nerviós

Les neurones estan connectades entre si. La sinapsi és el contacte entre un axó amb una dendrita, soma o un altre axó, formant xarxes neuronals que s'enllacen amb un òrgan. Aquest impuls és immediat gràcies a la beina de mielina. Al final de l'axó hi ha una vesícula carregada de neurotransmissors que s'alliberen en l'espai sinàptic, arribant a una altra neurona que actua com a estímul.

Aparell Bucofonador

No és un aparell concret, sinó diferents sistemes coordinats pel cervell.

Processos:

• Font d'energia: produeix aire a pressió gràcies als pulmons.
• Òrgan vibratori: cordes vocals.
• Sistema d'articulació del so: llavis, llengua, dents.
• Caixa de ressonància: fosses nasals, boca, faringe.
• Sistema nerviós: regula i sincronitza tot el conjunt.

Òrgans del sistema respiratori: fosses nasals, faringe (modificació del timbre), tràquea (fonació), pulmons (força inspiratòria i expiratòria).

Músculs: extrínsecs (fora de la laringe) i intrínsecs (dins de la laringe, regulen l'aire durant la respiració).

Funció fònica de la laringe: es produeix per la vibració de les cordes vocals provocada per l'obstrucció de l'aire expirat. La glotis tanca les cordes vocals i produeix el so, que és amplificat per la caixa de ressonància i els moviments de l'aparell bucolaringi.

Producció de la parla: producte de la interacció i moviment dels pulmons, que activa la laringe, que transforma l'aire en ona sonora. La caixa de ressonància amplifica i articula els sons.

Aparell Auditiu

Diferencia els sons segons:

• To: freqüència de la vibració.
• Intensitat: força de les vibracions.
• Timbre: resultat de les diferents freqüències de vibracions barrejades.

Estructura de l'Oïda

1. Oïda externa: capta i condueix les ones exteriors a les interiors (pavelló auricular, conducte auditiu).
2. Oïda mitjana: comença amb la membrana del timpà, amplifica els sorolls i els condueix a l'oïda interna (caixa del timpà, trompa d'Eustaqui, cavitats mastoïdals).