Adquisició del llenguatge en valencià

Lleis d’ús i ensenyament en valencià(1983)

Article 19: que tots els escolars rebren els primers ensenyaments en la seua llengua habitiual. Obligatoria la incorporació del valencià, els alumnes han de utilitzar oral i escrit el valencià igual que el castellà.

Article 3

Desenvolupar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d’expressió, iniciar-se en habilitats logicomatemàtiques, lectoescriptura i en el moviment, gest i ritme. Han de respectar i interactuar amb les dues llengües, i descobrir d’altres llengües del marc de la Unió Europea.

Estudi del llenguatge

Es fa de 4 disciplines: Lingüística, Psicolingüística (de com funciona el cervell en l'aprenentatge de llengües), Ciència cognitiva, Educació-logopèdia (Serra, com aprenen els nens).

Components de la parla infantil

Fonètica: incorporen sons necessaris, a més llengües més sons. Lèxica: com va creixent el lèxic es separa. Morfosintaxi: manera de construir les oracions, com el verb el poden usar en present, passat, etc. Pragmàtica: recursos que usen per comunicar i capacitats.

Teories de l’adquisició del llenguatge

• Teoria Psicoanalítica

  Jung i Freud van remarcar la relació entre llenguatge i vida afectiva i van explicar que les associacions que fan els éssers humans formen part d’un sistema, no atzar. Segons Browlby, les conductes entre el bebé i la mare porten a una formació del vincle afectiu, si la relació no és saludable tindrà problemes.

• Teoria Conductista

  Watson, Skinner i Bandura postulen que l’adquisició del llenguatge com d'altres es produeix per mecanismes de condicionament clàssic o operant, per repetició o observació. El llenguatge s’aprèn com a reacció estímul-resposta.

• Teoria Innatista

  Chomsky afirma que la capacitat de parlar és innata, totes les llengües tenen aspectes comuns els anomena universals lingüístics, i determinen les estructures gramaticals de cada llengua particular. Procés predeterminat per l’herència més l’entorn.

• Teoria Constructivista

  Piaget diu que la capacitat de simbolitzar és la que dona el llenguatge, el pensament va per davant del llenguatge. Vigotski diu que el desenvolupament del llenguatge està lligat al medi social, a la comunicació i no al pensament. Si no hi ha bones interaccions tardarà en desenvolupar-se el llenguatge.

• Teoria Interaccionista

  Bruner diu que el llenguatge és un acte social abans que una manifestació de la funció simbòlica i és important el context de les activitats quotidianes compartides (mare fill), on s’elaboren les primeres senyals necessàries per al llenguatge.

• Teoria Conexionista

  Edelman proposen l’analogia del cervell humà basada en un processament paral·lel i una representació distribuïda. El funcionament cerebral s’ha utilitzat com a eina per estudiar aspectes de l’adquisició de la morfologia verbal, conceptes i gramàtica.

Períodes de l’adquisició del llenguatge segons Ingram

Prelinguistic, 1 any: es comuniquen sense tenir elements lingüístics (paraules), hi ha comunicació amb el xiquet (gestos). Període de mot, 1 a 1,5 any: apareixen paraules soltes. Primeres combinacions de mots, 1,5 a 2 anys. Frases simples i compostes, 3 anys, parlen i es comuniquen.

Etapa prelinguística

• Primer any de vida: gran activitat social i comunicativa.
• Interacció social autoimpulsada i autorecompensada: el xiquet comença a manar en els processos comunicatius.
• Situacions socials restringides.
• Grau alt d’ordre sistematicitat: els xiquets aprenen a parlar per imitació i experimentació, per veure què aconsegueixen.

Desenvolupament lèxic i semàntic

1 any: protoparaules o pcf, noció primitiva de semanticitat (gestos i sons pautats). 12-18 mesos: fase prelèxica, llengua empobrida, 50 mots. 18-24 mesos: fase exposició lèxica, 50 o 100 paraules comencen a combinar. 24-30 mesos: fase semàntica, comprensió de paraules i frases per davant de la producció.

SSAL (sistema de suport d’adquisició del llenguatge)

Ampliació d’estructures i contingut, intercanvi de papers, rutines quotidianes i contextos perquè l’infant

Factors que intervenen en l’aprenentatge de la L2

• Input: és el bagatge lingüístic que l’aprenent d’una L2 rep adaptat als seus coneixements previs i als seus interessos, crear un nou llenguatge. Integra regles de la L1 de l’aprenent, regles de la llengua que s’està aprenent, regles que no pertanyen a cap de les dues llengües.
• Output: experiència rica en parla, producte lingüístic elaborat per l’aprenent (vol comunicar-se encara que no siga la seua llengua).
• Intake: Només hi ha una part de l’input que l’aprenent selecciona i assimila, és el que denominen que va augmentant a poc a poc.

Avaluació del llenguatge oral

4 aspectes: el component foneticològic, la progresiva incorporació dels sons de la parla. La morfosintaxi que descriu el desenvolupament de l’estructura sintactigramatical. El component semàntic que inclourà l’adquisició del lèxic i també les relacions conceptuals dels diferents signes lingüístics. La gramàtica, que comprèn l’aprenentatge de les funcions comunicatives i l’ús del llenguatge oral segons els diferents contextos i interlocutors.

Racons de joc

Faciliten l’ús espontani de la L2 entre iguals i l’intercanvi de coneixements, permeten posar en pràctica l’aprenentatge significatiu i potencien la iniciativa i responsabilitat.