Administració Segura de Medicaments: Guia Completa

Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,18 KB

Normes generals d'administració dels medicaments

  • Comprovar la identitat del pacient i les possibles al·lèrgies.
  • Comprovar la prescripció mèdica (medicament, dosi i pauta).
  • Comprovar la data de caducitat i forma de conservació.
  • Rentar-se les mans abans de tocar els fàrmacs que la persona haurà d'ingerir.
  • Preparar tot el material necessari per a l'administració.
  • Explicar el procediment al pacient.
  • Posar el pacient en la postura adequada per a l'administració.
  • Deixar el pacient acomodat, l'habitació recollida, el llit ben fet i el material net i recollit.
  • Llençar les deixalles en els contenidors adequats.
  • Registrar l'actuació, molt important el fàrmac, la quantitat i l'hora.
  • Vigilar efectes secundaris.

Administració oral

Objectius:

  • Proporcionar l'agent terapèutic perquè arribi al torrent sanguini a través de la via oral.
  • Educar el pacient/família respecte a l'administració de la medicació, en previsió de l'alta hospitalària.

Consideracions especials:

  • Identitat del pacient: evita errors d'administració a un altre pacient.
  • Prescripció mèdica: evita errors de transcripció en el full de medicació.
  • Fàrmac que s'ha d'administrar: proporciona seguretat en l'administració.
  • Dosi prescrita ajustada a la persona: cal tenir en compte el pes, l'edat i el sexe.
  • Freqüència horària: assegura els nivells plasmàtics del fàrmac.
  • Al·lèrgies medicamentoses: evitar reaccions adverses.
  • Nivell de consciència: si la persona té el nivell de consciència disminuït, existeix risc d'aspiració.
  • Factor psicològic: la suggestió del pacient és capaç de tenir efecte terapèutic en el cas de malalties funcionals sense base fisiològica (efecte placebo).
  • Caducitat: passada la data, l'efecte terapèutic disminueix.

Preparació del personal

  • Rentat de mans higiènic.
  • Posar-se guants.

Preparació del material

  • Fàrmac prescrit.
  • Full de medicació.
  • Safata.
  • Got d'un sol ús.
  • Mocadors de paper.
  • Aigua o suc.
  • Canya per succió (opcional).

Preparació del pacient

  • Informar el pacient sobre la medicació que se li ha d'administrar.
  • Posició: bipedestació, sedestació o Fowler alt per facilitar la deglució i evitar el reflux.

Execució

Comprimits, càpsules, dragees,...

  • Identificar el got amb el nom del pacient.
  • En cas d'unidosi, posar directament la unitat amb l'embolcall en el got: l'embolcall identifica el fàrmac administrat.
  • Si es tracta d'un flascó, dipositar la unitat a la tapa del mateix, tornant a introduir si és necessari les sobrants: evita la manipulació directa del fàrmac.
  • Proporcionar al pacient aigua o suc i indicar com se les ha de prendre: facilita la deglució i evita la irritació gàstrica.
  • Per a l'administració sublingual, indicar al pacient que mantingui el comprimit sota la llengua fins que es dissolgui per complet: assegura l'absorció ràpida. Millor si no s'empassa la saliva en 1 minut.
  • Verificar la ingestió.

Solucions (xarops, líquids)

  • Inclinar el flascó amb l'etiqueta cap a dalt, i posar la solució sobre la cullera o contenidor graduat fins a la quantitat necessària: evita que es taqui l'etiqueta d'identificació.
  • Netejar amb un mocador l'ampolla per fora i tancar-la.
  • Proporcionar la solució al pacient acompanyada o diluïda i comprovar que se la pren.

Post-Execució

  • Deixar el pacient còmode i proporcionar-li el màxim benestar, col·locar el timbre al seu abast.
  • Educar la família i el pacient quant a:
    • Efecte terapèutic i possibles efectes secundaris.
    • Dosi, via i freqüència horària.
    • Conservació, si és necessari.
    • A qui dirigir-se en cas de dubtes.
  • Recollir el material usat.
  • Rentar-se les mans.
  • Registrar l'actuació: dia, hora, tècnica, dosi, via d'administració, incidències, resposta.

Possibles complicacions

  • Risc d'aspiració.

Consideracions especials

  • Identificar el pacient abans d'administrar-li la medicació.
  • Comprovar, abans de l'administració, que no s'han produït canvis en el nivell de consciència, ni en la capacitat de deglució.

Administració Enteral

Objectius:

  • Proporcionar l'agent terapèutic perquè arribi al torrent sanguini a través de la sonda nasogàstrica.
  • Educar el pacient/família respecte a l'administració de la medicació, en previsió de l'alta hospitalària.

Consideracions especials:

  • Identitat del pacient: evita errors d'administració a un altre pacient.
  • Prescripció mèdica: evita errors de transcripció en el full de medicació.
  • Fàrmac que s'ha d'administrar: proporciona seguretat en l'administració.
  • Dosi prescrita ajustada a la persona: cal tenir en compte el pes, l'edat i el sexe.
  • Freqüència horària: assegura els nivells plasmàtics del fàrmac.
  • Al·lèrgies medicamentoses: evitar reaccions adverses.
  • Factor psicològic: la suggestió del pacient és capaç de tenir efecte terapèutic en el cas de malalties funcionals sense base fisiològica (efecte placebo).
  • Caducitat: passada la data, l'efecte terapèutic disminueix.
  • Col·locació prèvia de la sonda nasogàstrica.

Preparació del personal

  • Rentat de mans higiènic.
  • Posar-se guants.

Preparació del material

  • Fàrmac prescrit.
  • Full de medicació.
  • Safata.
  • Mocadors de paper.
  • Aigua o suc.
  • Xeringa de 50 ml.
  • Tap de sonda/Kocher.
  • Dispositiu triturador.
  • Fonendoscopi.
  • Tovallola.

Preparació del pacient

  • Informar el pacient sobre la medicació que se li ha d'administrar.
  • Posició: sedestació o Fowler alt per evitar el reflux.

Execució

  • Si el comprimit pot triturar-se, fer-ho amb el morter fins a aconseguir una pols fina. Si és una càpsula i el contingut pot extreure's, posar-ho en un got (evita l'obstrucció de la sonda).
  • Reconstituir amb 10-15 ml d'aigua el preparat. Si és d'alta concentració, amb 60 ml. Agitar fins a obtenir una barreja homogènia.
  • Verificar la ubicació de la sonda (aspirar amb una xeringa i veure si s'extreu contingut gàstric o introduir aire i amb el fonendoscopi auscultar el borbolleig).
  • Aspirar el contingut del preparat amb la xeringa i connectar-la a l'extrem distal de la sonda.
  • En cas d'alimentació discontínua, administrar el preparat 1 o 2 hores després de la presa.
  • En cas d'alimentació contínua, aturar-la 15 minuts abans d'administrar el medicament.
  • En cas d'haver d'administrar diversos medicaments, no s'han de barrejar a la mateixa xeringa. Netejar la sonda amb 10 ml d'aigua entre un i l'altre. Administrar primer les formes líquides i deixar les presentacions més denses per al final.
  • En finalitzar, netejar amb 30 ml d'aigua.
  • Pinçar o tapar la sonda durant 20-30 minuts.

Post-execució

  • Deixar el pacient en Fowler alt o sobre el costat dret amb el capçal elevat 30º durant 30 minuts.
  • Col·locar el pacient còmode i amb el timbre al seu abast.
  • Educar la família i el pacient quant a:
    • Efecte terapèutic i possibles efectes secundaris.
    • Dosi, via i freqüència horària.
    • Conservació, si és necessari.
    • A qui dirigir-se en cas de dubtes o possibles complicacions.
    • La posició durant i després de l'administració.
    • Les cures específiques de la sonda.
  • Recollir el material (netejar xeringa, i altres recipients, tovalloles, ...).
  • Rentar-se les mans.
  • Registrar a la història.

Possibles complicacions derivades de la tècnica

  • Aspiració.

Consideracions especials

  • Verificar la ubicació de la sonda nasogàstrica abans d'administrar el fàrmac (si s'acaba de posar).
  • Permeabilitzar la sonda després de l'administració de la medicació amb 30-50 ml d'aigua.

Via inhalatòria

Objectius:

  • Aconseguir que l'agent terapèutic arribi al tracte respiratori.
  • Educar el pacient/família respecte a l'administració de la medicació, en previsió de l'alta hospitalària.

Consideracions especials:

  • Identitat del pacient: evita errors d'administració a un altre pacient.
  • Prescripció mèdica: evita errors de transcripció en el full de medicació.
  • Fàrmac que s'ha d'administrar: proporciona seguretat en l'administració.
  • Dosi prescrita ajustada a la persona: cal tenir en compte el pes, l'edat i el sexe.
  • Freqüència horària: assegura els nivells plasmàtics del fàrmac.
  • Al·lèrgies medicamentoses: evitar reaccions adverses.
  • Nivell de consciència: si la persona té el nivell de consciència disminuït, dificulta la realització de la tècnica.
  • Factor psicològic: la suggestió del pacient és capaç de tenir efecte terapèutic en el cas de malalties funcionals sense base fisiològica (efecte placebo).
  • Caducitat: passada la data, l'efecte terapèutic disminueix.

Preparació del personal

  • Rentat de mans higiènic (evita la transmissió de microorganismes).
  • Posar-se guants.

Preparació del material

  • Fàrmac prescrit pressuritzat.
  • Full de medicació.
  • Safata.
  • Mocadors de paper.

Preparació del pacient

  • Informar el pacient sobre la medicació que se li ha d'administrar.
  • Posició: sedestació o Fowler (millora la respiració).

Aerosol

  • Posar el carregador del fàrmac a l'interior de l'inhalador.
  • Destapar l'inhalador i posar-lo vertical cap a baix (forma L).
  • Subjectar-lo amb els dits índex i polze (índex a dalt i polze a baix), i agitar suaument.
  • Demanar al pacient que es col·loqui el broquet a la boca.
  • Demanar-li que tregui tot l'aire dels pulmons de forma lenta i profunda.
  • Dir-li que inspiri per la boca molt lentament i que al mateix temps premi una sola vegada el carregador.
  • Demanar-li que retingui uns 10 segons la respiració i retirar posteriorment l'inhalador de la boca.
  • Si és necessària més d'una dosi, cal esperar 30 segons i repetir el procediment.
  • Si s'han administrat corticoides, cal esbandir la boca amb una solució bucal per evitar l'aparició de fongs a la mucosa.

Pols sec

  • Desenroscar la tapa i retirar-la de l'inhalador.
  • Mantenir el carregador en vertical amb la rosca giratòria a la part inferior.
  • Carregar la dosi, girant la rosca inferior cap a la dreta fins a notar un topall. A continuació, girar cap a l'esquerra, tornant a la posició inicial, fins que se senti un clic.
  • Demanar-li que inspiri profundament i amb força per la boca, a través del broquet del carregador.
  • Retirar el broquet dels llavis.
  • Repetir el procediment, segons les dosis necessàries.

Post-execució

  • Deixar el pacient còmode i amb el timbre al seu abast.
  • Educar el pacient i/o família:
    • Efecte terapèutic i possibles efectes secundaris.
    • Dosi, via i freqüència horària.
    • Conservació, si és necessari.
    • A qui dirigir-se en cas de dubtes o possibles complicacions.
    • La posició durant i després de l'administració.
    • Observació i cura de la boca.
    • Manipulació i neteja de l'aparell.
  • Recollir el material: separar el flascó de l'inhalador, esbandir amb aigua i sabó i deixar assecar.
  • Netejar el broquet de l'aparell per inhalar pols amb un drap sec, no mullar.
  • Rentar-se les mans.
  • Registrar.

Possibles complicacions derivades de la tècnica

  • Alteració de la mucosa bucal.
  • Risc d'infecció.

Consideracions especials

  • Observar la sincronització de la inspiració amb l'administració del fàrmac.
  • Avaluar l'habilitat del pacient per utilitzar els inhaladors.
  • Insistir al pacient en la necessitat de reforçar la higiene bucal, especialment després de l'ús de corticoides inhalats.
  • Mantenir l'aparell net i sec després d'utilitzar-lo.

Entradas relacionadas: