Administració d'Oxigen: Guia Completa

Elements per Administrar Oxigen

1. Tanc amb Conductes

Forma part de la central d'oxigen de l'hospital, que subministra a totes les dependències on es necessiti. La presa per subministrar al pacient sol estar a la capçalera del llit, llitera o lloc d'assistència.

2. Bombona de 150-200 L

Emmagatzema l'oxigen a pressió. La sortida es mesura amb un cabalímetre en litres/minut. Porta una aixeta que el deixa sortir fins que la pressió interior s'iguala a l'atmosfèrica.

3. Bombona Individual

Per a desplaçaments dins de l'hospital, domicili i carrer. Es carreguen a un subministrador d'oxigen líquid.

4. Concentradors d'Oxigen

Aparell que filtra el nitrogen de l'aire i només permet emmagatzemar oxigen, mitjançant un motor elèctric.

Manòmetre o Manoreductor

Mesura la pressió dins de la bombona o tanc. Quan aquesta sigui igual a la pressió atmosfèrica, deixarà de sortir i s'haurà de canviar la bombona.

Cabalímetre

Mesura la quantitat o cabal que surt en litres/minut. Pot ser de diferents maneres: agulla sobre una circumferència, bola que puja i baixa en un tub de vidre amb una escala graduada.

Humidificador

Aporta humitat addicional a l'oxigen per evitar la sequedat de les mucoses. Carrega d'humitat l'O2 per un corrent d'aire que passa per l'interior de l'aigua del dipòsit. Cal vigilar el nivell d'aigua.

Normalment, el manoreductor, el cabalímetre i l'humidificador formen un sol aparell.

Aplicador

Mascareta, ulleres nasals, tenda, incubadora, etc.

Material per a l'administració d'O2:

• Guants
• Crema lubricant per a la sonda
• Gasses estèrils
• Sonda nasal
• Tub per conduir l'oxigen
• Esparadrap hipoal·lergènic
• Llanterna i depressor lingual
• Aplicador d'oxigen

Aplicadors d'O2:

Sonda Nasal o Nasofaríngia

Tub de plàstic flexible. Col·locada per la via nasal fins a la bucofaringe. 25 cm de llargada, punta arrodonida i forats a l'extrem distal.

• Per a concentracions baixes d'O2 (30-35%)
• Cabal d'1-5 litres/minut
• Canviar de posició cada 8-12 hores i de fossa nasal

Inconvenients: Úlceres a la laringe per contacte amb l'O2.

Ulleres Nasals

Tub de plàstic fixat a les orelles. Porta 2 tubs a les fosses nasals. S'ajusta al cap pel clatell.

• Concentracions d'O2 del 30 al 40%
• Cabal d'1-5 litres/minut
• Permet tossir, menjar, parlar i més mobilitat
• Irrita les fosses nasals: aplicar crema lubricant hidrosoluble

Mascareta Facial

Cobreix boca i nas, amb forats laterals per a l'aire espirat. S'ajusta amb una cinta de goma elàstica. Pot tenir un dispositiu per regular el % d'O2.

• Concentracions d'O2 fins al 100%
• Produeix suor, irritació i asseca els llavis. No permet parlar ni menjar.

Traqueostomia

Obertura d'un forat a la tràquea, on es col·loca una cànula. Pot ser temporal (edema de laringe) o permanent (tumor de laringe). Si és temporal s'anomena traqueotomia.

Cànula de Traqueostomia

Dispositiu amb: cànula externa, cànula interna i fiador. Pot tenir un globus per fixar-se. Es pot connectar a un dispositiu de subministrament d'O2. Pot ser de plàstic d'un sol ús o d'argent (de Jackson).

Cura del Pacient

Controlar la tolerància: desaparició de la cianosi (color violat a dits, llavis i mucoses), ritme respiratori normal i absència de dispnea.

Cura de la Cànula

• Aspirar secrecions traqueobronquials
• Netejar i desinfectar la cànula
• Netejar l'estoma

Aspiració de Secrecions

Necessari en casos de sortida dificultada: intubats, amb cànula de traqueostomia, sense força per tossir o amb dolor en tossir. Es poden aspirar de boca, faringe, laringe, tràquea o bronquis principals.

Materials:

• Guants estèrils
• Safata
• Talla protectora
• Lubricant hidrosoluble
• Sondes d'aspiració (12-16 Fr)
• Sistema d'aspiració

Ventilació Assistida

Tècnica que ajuda a insuflar aire als pulmons manualment o automàticament. L'aire entra per la boca a través d'un tub (bucal, nasal o traqueotomia).

Ventilació Manual

Amb un ambú, que insufla aire per una mascareta. Una pilota d'aire fa entrar aire a les vies respiratòries. L'aire surt per elasticitat pulmonar.

Ventilació amb Respiradors Artificials o Mecànics

Necessari quan els mecanismes d'expiració no treuen l'aire. S'utilitzen aparells que fan la funció del diafragma i la caixa toràcica.

Situacions:

• Sedació intensa
• Postoperatoris tòrax/abdomen
• Politraumatismes toràcics
• Intoxicacions greus
• EPOC
• Coma

Tipus de Ventiladors o Respiradors Mecànics

Aparells connectats al pacient amb tubs endotraqueals, programables.

Ventiladors Manomètrics

Regulen la pressió d'insuflació. Es paren per al buidatge pulmonar.

Indicacions: Postoperatoris curts, aerosolteràpia, reeducació respiratòria. No cal intubació, però requereixen vigilància (no tenen alarmes).

Ventiladors Volumètrics

Regulació precisa i automatisme total. Es pot regular volum, freqüència, % d'O2, temps d'inspiració/expiració. El pacient ha d'estar intubat. Per a períodes llargs.

Ventiladors Cronometrats

Similars als volumètrics, però regulen els temps d'inspiració, pausa i espiració.

Cures d'Infermeria

El metge connecta el pacient, amb col·laboració. Cal intubar i mantenir cures generals i especials.

Cures Generals

• Neteja diària: general, boca i ulls (sèrum fisiològic i col·liri).
• Si està inconscient: tancar els ulls amb esparadrap.
• Cures de l'aparell respiratori: aspiració, mobilitzacions, prevenció d'úlceres.

Cures Especials (Cànula de Traqueostomia)

• Atenció a la cànula
• Canvi diari de tubs, filtres, humidificador
• Aspirar secrecions
• Control dels paràmetres del ventilador
• Comprovar connexions
• Pulsioximetries