Administració Local i Gestió de la Migració a Catalunya: Polítiques d'Integració

El Rol de l'Administració Local en la Gestió Migratòria

L’Administració local és la més implicada directament en la gestió del fet migratori i és la que ha d’assumir l’atenció directa de les seves demandes. Per això, avui dia, la pràctica totalitat dels municipis catalans compten amb algun tipus d’actuació.

Principis del Model d'Intervenció

El principi bàsic és promoure un model d'intervenció basat en la integralitat, la participació i la coordinació i cooperació entre diferents nivells de govern, i entre les administracions i els agents socials.

Parlem aquí de participació plena per part dels diferents actors en els processos públics d'adopció de decisions, més enllà de l'assistència social bàsica.

L'Àmbit Local i les Estratègies de Diversitat

L'àmbit local (regions, ciutats, barris) pren cada vegada més pes en el desenvolupament d'estratègies de gestió de la immigració i la diversitat, ja que és aquí on es produeix i transforma principalment l'acció social. L'entramat institucional local (escoles, associacions, comerços, etc.) requereix competències i recursos de l'administració.

Els suports hauran de tenir en compte que, a nivell local, les realitats també són diverses. És a dir, les diferents regions, municipis o barris poden establir estratègies de gestió adaptades a les seves característiques particulars.

Competències del Govern Local en Immigració

Les competències del govern local en termes d’immigració es concreten en tres grans àmbits de polítiques:

1. Polítiques d’Acollida i Assentament

El govern català va esdevenir una caixa d'eines per a les persones nouvingudes amb l'objectiu de fomentar-ne la mobilitat social i reduir-ne la dependència dels sistemes públics, incrementant així la seva aportació a la societat. Aquestes polítiques es divideixen en diferents punts:

• Servei de primera acollida: Es realitza una entrevista amb un agent d'acollida, que s’encarrega de donar informació i formació a l’immigrant sobre la societat catalana, el mercat laboral, el dret d'estrangeria i la llengua. Aquest aspecte es preveu realitzar també al país d’origen.
• Llengua catalana: La llei estableix el català com a llengua comuna i vehicular en el procés d'acollida, per exemple, mitjançant nous cursos inicials o bàsics de català que s’integraran a l’oferta actual.
• Agència de Migracions de Catalunya: Creació d’aquesta agència per facilitar i agilitzar el treball en xarxa amb els ens locals i les entitats que donen suport a la immigració.

2. Polítiques d’Inclusió i Cohesió

Aquestes polítiques tenen en compte que la integració social d'una persona n'exigeix el reconeixement i l'acceptació en els àmbits econòmic, laboral, social i comunitari, i en els de la ciutadania i la participació.

3. Polítiques de Canvi Social per a la Convivència

Aquestes polítiques busquen promoure un entorn de convivència positiva.

Participació i Representació de les Persones Migrades

Per tal de desenvolupar les polítiques d’inclusió i cohesió i les polítiques de canvi social per a la convivència a nivell local, és fonamental que les persones migrades se sentin part de la presa de decisions.

La Representació en la Vida Pública (Cachón)

En aquest sentit, entra en joc la representació, en termes de Cachón, el qual ens diu que aquesta fa referència a la vida pública, en especial al dret a vot. Aquí s’ha de reconèixer l'espai dels immigrants en el camp públic i polític, ja que aquests també han de ser considerats com a ciutadans.

Com que la major part d'aquestes persones no tenen dret a vot, impulsar processos participatius dins de l'administració local és fonamental per avançar en la cohesió i en la millora del model de convivència.

Els Plans de Ciutadania, així com els consells i òrgans consultius integrats per l'associacionisme immigrant, en són un exemple.

Els Plans de Ciutadania: Integració Intercultural

Els Plans de Ciutadania són instruments que, generats des de processos participatius, han de servir per treballar la integració i promoure la convivència intercultural.

Exemple: El Pla de Ciutadania de Canovelles

Podríem agafar Canovelles per concretar l’exemple, on el concepte de ciutadania es basa en la residència de fet.

El Pla de Ciutadania de Canovelles se centra en el concepte de ciutadania, seguint la línia que han marcat els plans locals d’integració de la diversitat cultural precedents, o el mateix Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008 de la Generalitat de Catalunya.

La Integració Multidireccional i Recíproca

Finalment, cal destacar que el concepte d’integració és multidireccional i recíproc.