L'Administració Autonòmica i Local en Serveis Socials

L'administració autonòmica

Les comunitats autònomes són les que posseeixen la competència exclusiva en aquesta matèria, fet que permet:

• La potestat de legislar les lleis bàsiques de serveis socials en el seu territori, així com desenvolupar-les mitjançant decrets i reglaments per fer-les realment operatives.
• Tenir la titularitat jurídica dels serveis i establiments que l'Administració va traspassar quan van assumir la competència i dels que s'han creat posteriorment.
• Exercir la direcció política del sistema en el seu territori, mitjançant els corresponents instruments de planificació i de política social.
• Gestionar, directament o indirectament, els béns i serveis dels quals són titulars i fixar les normatives per a la gestió dels restants, siguin públics o privats, que col·laboren en el sistema.

L'administració de cada comunitat autònoma està estructurada en departaments que tenen diferents branques anomenades direccions generals i també delegacions territorials. Els departaments o conselleries poden tenir també instituts gestors. Per exemple, el Departament d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya té diferents direccions generals i un institut gestor com l'ICASS (Institut Català d'Assistència i Serveis Socials).

L'administració local

L'administració local al nostre país està formada per dos nivells: el provincial i el municipal. En algunes comunitats (p. ex., Catalunya) existeix un altre nivell intermedi: el comarcal.

L'administració provincial

A l'administració provincial li correspon, mitjançant la Llei de Bases de Règim Local, en primer lloc, actuar com a suport als municipis, especialment als més petits i que disposin de menys capacitat econòmica, organitzativa i de gestió. També se li adjudica la provisió d'aquells serveis o infraestructures d'àmbit supramunicipal que no poden ser assumits per un sol municipi. Finalment, s'encarrega de la coordinació entre municipis per garantir un tracte homogeni als ciutadans de tot el territori.

L'administració municipal

Segons la mateixa llei de bases, tots els municipis tenen competències en "serveis socials i de reinserció social". A l'administració municipal se li reserva la part més operativa del sistema, que comporta programar, gestionar i prestar els seus propis serveis, normalment els més generalistes i polivalents, anomenats: comunitaris, de base o d'atenció primària.

Ja que la pròpia llei de bases estableix una diferència entre els municipis, només els de més de 20.000 habitants tenen l'obligació de prestar Serveis Socials. Per als municipis amb una població menor, és l'administració immediatament superior la que assumeix aquesta responsabilitat i els presta de manera substitutiva.