Adequació i Cohesió Textual: Funcions, Varietats i Mecanismes

Adequació

L'adequació es manifesta a través de:

• Funcions del llenguatge:
  • Expressiva: Expressa opinions, sentiments i emocions.
  • Apel·lativa: Orientar la conducta d'algú.
  • Referencial o representativa: Transmetre informació de manera objectiva.
  • Fàtica: Assegura la continuïtat de la comunicació.
  • Metalingüística: Parla del sistema lingüístic.
  • Poètica: Finalitat estètica.
• Varietat lingüística:
  • Varietat diacrònica: Mostra una adaptació a un temps espacial.
  • Varietat diatòpica: Mostra un entorn espacial, català oriental (central i balear) i occidental (valencià).
  • Varietat diastràctica: Mostra diferents dialectes procedents d'estats socials.
  • Varietat diafàsica: Depèn de la situació comunicativa de l'emissor i l'àmbit d'ús, registre formal, estàndard, col·loquial i vulgar.
• Dixi: Marques lingüístiques que fan referència al context comunicatiu.
  • Dixi personal: Fa referència a l'emissor i receptor.
  • Dixi social: Manifesta el tipus de relació social dels interlocutors, relació formal i informal.
  • Dixi espacial: Marca la proximitat a l'emissor, posició intermèdia i llunyania.
  • Dixi temporal: Marca els elements que remeten al temps de l'enunciació.
• Modalitat oracional: L'actitud de l'emissor en l'acte comunicatiu: enunciatives, interrogatives, imperatives, exclamatives, dubitatives i desideratives.
• Impersonalitat: L'emissor s'amaga i no hi ha dixi personal. Procediments: verbs impersonals, construccions amb "es" i amb subjecte genèric...
• Modalització: L'emissor hi apareix amb la seua subjectivitat. Elements lingüístics: derivació, fórmules d'expressivitat de l'emissor, canvis de llengua i registre.
• Polifonia i intertextualitat: Hi ha un emissor i un receptor que poden manifestar-se amb la seua presència des de diferents perspectives: autor model (lector es fa una idea de l'autor a través de la lectura) i real, lector model (autor té uns lectors preferents a qui va dirigit) i real, locutor (qui parla), al·locutari (el destinatari implícit) i enunciadors (veus diferents al locutor).

Cohesió

Propietat del text segons la qual les diferents parts d'un text estan ben enllaçades i organitzades amb una sèrie de mecanismes.

Mecanismes de referència gramatical i lèxica:

• Anàfora: Repetició d'un significat al llarg del text en forma de pronom, possessiu, demostratiu... Ens referim a un element que ja ha aparegut en el text.
• Catàfora: L'element gramatical substitut precedeix en el text l'element conegut. Recursos anafòrics: repeticions, sinònims, hiperònims, hipònims...
• Connectors: Elements que fan de lligam entre diferents parts del text. Dues funcions: ordenar les parts i establir relacions de tipus lògic.
• Temps verbals: Temps díctics, per narrar fets esdevinguts en el passat sobre la situació de parla; temps anafòrics, es fa servir l'imperfect en un sentit duratiu respecte d'un punt de referència del text.
• Condensació: Un dels recursos principals, la nominalització: l'ús de substantius que deriven de verbs o d'altres categories gramaticals i condensen gran quantitat d'informació.
• Ampliació: Estendre la informació amb aposició (entre comes), exemples, citacions, notes a peu de pàgina...
• Signes de puntuació: Elements fonamentals de la cohesió textual, ajuden a modular la prosa i marcar les pauses.
• Procediments de cohesió tipogràfica: Perquè es puga diferenciar la informació principal de les secundàries.