Addicció: Mecanismes de Reforç, Dopamina i Síndrome d'Abstinència

Addicció i Mecanismes de Reforç

L'activació de les vies dopaminèrgiques varia segons si l'estímul és un reforçador natural o una droga. La ingesta activa les vies dopaminèrgiques a un 50%, el sexe a un 100%, i les drogues produeixen una sobreactivació que depèn del tipus de droga.

La dopamina aporta valor predictiu i significat als estímuls, amb valor reforçant positiu i negatiu (el "desig"). La dopamina augmenta la motivació.

Els opiacis endògens (encefalines i endorfines) proporcionen el valor hedònic del reforç. Hi ha una relació entre reforç, recompensa i plaer (nucli accumbens), aprenentatge i memòria (amígdala), motivació, drive i saliència incentiva (còrtex). Sempre que hi hagi motivació, hi ha activació de l'amígdala.

Motivació Incentiva i Addicció

L'addicció és un estat caracteritzat per una compulsió a prendre una droga juntament amb una pèrdua de control sobre l'autoadministració d'aquesta, en detriment de la recerca d'altres reforçadors.

• Reforç positiu: Es pren una substància que fa sentir bé, augmentant la probabilitat de repetir-ho en el futur. La morfina i l'heroïna tenen efectes similars, però l'heroïna actua més ràpid, cosa que la fa més atractiva per als drogoaddictes. El crack també reforça ràpidament.
• Reforç negatiu: Com amb l'alcohol. És crític per al manteniment d'una addicció. Es consumeix una substància per sentir-se bé i evitar una simptomatologia física desagradable.

Neuroadaptacions i Tolerància

L'administració repetida genera canvis en el SNC (sistema nerviós central). Les neuroadaptacions produïdes pel consum repetit de la droga involucren tant una disminució de certs processos o respostes com un augment d'altres.

En la majoria de substàncies, el consum crònic porta a la tolerància.

El sistema intenta compensar el desequilibri, per exemple, reduint el nombre de receptors o fent-los menys sensibles. Per obtenir els mateixos efectes, cal augmentar la dosi. En aquesta situació, la retirada produeix la síndrome d'abstinència. Solen aparèixer els efectes contraris als de la droga, ja que el sistema ha intentat contrarestar-la i ara la droga no hi és.

Dependència i Síndrome d'Abstinència

La dependència és un estat adaptatiu de les cèl·lules, circuits o sistemes de l'organisme.

La síndrome d'abstinència es pot condicionar. La visió de la droga ja prepara el SN, i els mecanismes compensatoris es posen en marxa.

Els estímuls associats a la droga (claus contextuals) també poden desencadenar una síndrome d'abstinència.