Adaptació de les Ciutats Espanyoles a la Globalització
Enviado por Chuletator online y clasificado en Derecho
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,76 KB
L'adaptació de les ciutats al fenomen de la **globalització** passa per la implantació de certes **infrastructures** essencials de transports i la connexió a la xarxa internacional de telecomunicacions, i per dotar les ciutats d'una bona **imatge internacional**.
Perquè una ciutat es mantingui en el cercle de les ciutats globals ha de procurar dotar-se d'una bona imatge internacional.
Les ciutats espanyoles competeixen per tenir una bona xarxa d'infrastructures de transports i de telecomunicacions.
Per aconseguir-ho, les ciutats, com si fossin empreses que competeixen entre si i pretenen vendre el seu producte, dediquen grans sumes de diners al **màrqueting** i la propaganda:
Model de jerarquia urbana a Espanya
Metròpolis globals nacionals: Madrid i Barcelona exerceixen aquest paper no tan sols perquè concentren uns quants milions d'habitants, sinó perquè la seva influència s'estén al conjunt del país i incideix internacionalment.
Metròpolis regionals: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Palma de Mallorca, Las Palmas de Gran Canària i Bilbao són ciutats grans (entre 350.000 i 800.000 habitants, el 2015) i ben comunicades. La seva centralitat comprèn una regió molt extensa i acostumen a tenir un notable dinamisme, sovint vinculat a les metròpolis nacionals.
Ciutats mitjanes o centres subregionals: El paper administratiu de la gran majoria de capitals provincials ha exercit de pol d'atracció de la població d'un dels serveis. Santander, Segòvia, Logronyo, Tarragona, Pamplona.
Capitals comarcals: En aquesta categoria queden inclosos els nuclis de població d'entre 10.000 i 150.000 habitants que disposen d'equipaments i infrastructures bàsiques que els permeten intuir en les localitats del seu entorn comarcal.
Espanya com a estat democràtic
Espanya és un Estat democràtic fonamentat en el constitucionalisme i en el parlamentarisme.
L'Estat espanyol s'organitza com una monarquia parlamentària que es regeix pels principis de **llibertat** i d'igualtat i que reconeix la participació ciutadana (aquesta, reconeguda essencialment per mitjà del sufragi universal) com la base dels seus principis democràtics.
Una democràcia constitucional
Després de la mort de Franco es va fer la Constitució del 1978. La Constitució és la llei fonamental de l'Estat: recull les normes que regulen el govern d'Espanya i garanteix els drets individuals i col·lectius de tots els espanyols. La Constitució espanyola estableix que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol, cosa que significa que el poder és en mans de tots els ciutadans.
Una democràcia parlamentària
Espanya és una monarquia parlamentària, cosa que significa que el cap de l'Estat és el Rei, però el Parlament és d'on emanen tant les lleis com el Govern; això vol dir que el Rei regna, però no governa. El Rei és el símbol de l'Estat i el representa dins del país i en les relacions internacionals, modera el funcionament de les institucions de l'Estat i s'ha d'atenir en tot a les normes que estableix la Constitució espanyola.
La pràctica democràtica a Espanya
En la democràcia espanyola, la manera més habitual de participació democràtica és per mitjà de les eleccions de representants polítics en les diverses institucions de l'administració pública d'àmbit europeu, estatal, autonòmic i municipal. Tots els ciutadans i totes les ciutadanes espanyols més grans de 18 anys tenen dret a elegir els seus governants i a ser elegits.
Divisió de podersEl poder legislatiu
A Espanya, el Parlament, que fa la funció legislativa, rep el nom de Corts Generals. Aquestes estan integrades per dues cambres:
El Congrés dels Diputats (Cambra Baixa) representa el poble espanyol i té el poder de legislar, és a dir, de discutir, aprovar i derogar les lleis que regeixen la vida del conjunt del país. També discuteix i aprova els pressupostos generals de l'Estat.El Senat (Cambra Alta), que té com a funció principal revisar les propostes legislatives que, prèviament, han passat pel Congrés dels Diputats. La Cambra Alta pot modificar o vetar el contingut d'aquests textos, encara que són els membres del Congrés els que definitivament els aproven. Respecte a la política exterior, el Senat està facultat per autoritzar o denegar la ratificació dels tractats internacionals.
El poder executiu
El Govern, format pel president i els ministres, és el poder executiu. S'ocupa de dirigir la política de l'Estat, d'administrar-ne els recursos, d'establir la defensa nacional i les relacions exteriors, a més d'executar lleis i promulgar decrets. Pot provocar una moció de censura retirant la confiança al Govern.
És diferent d'una moció de confiança en el fet que aquesta la presenta el mateix President del Govern, que també pot dissoldre les Corts, com també pot convocar noves eleccions.
El poder judicial
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) és el màxim òrgan de govern de jutges i magistrats. El formen el president, que també presideix el Tribunal Suprem, nomenat pel Rei a proposta del CGPJ, i vint membres (anomenats vocals), designats per les Corts per a un període de cinc anys.
És un òrgan constitucional, col·legiat i autònom, integrat per jutges i altres juristes de competència reconeguda, la funció principal del qual consisteix a garantir la independència dels jutges en l'exercici de la funció judicial (jutjar i fer executar el que s'ha jutjat) respecte als altres poders de l'Estat. La gestió dels recursos materials i personals del sistema judicial correspon al poder executiu, principalment al Ministeri de Justícia o a les comunitats autònomes que han assumit les competències en aquesta matèria.
Organismes i institucions autonòmiques
Institucions:
Les institucions d'autogovern, que tenen tant poder legislatiu com executiu, les integren:
El Parlament, en què s'aproven les lleis i els pressupostos i es controla l'acció política del govern autonòmic.
El President autonòmic, que representa la comunitat autònoma i forma i dirigeix el Govern. És elegit pel Parlament entre els seus membres i nomenat pel Rei.
El Govern, format pel president i pels consellers, executa i fa complir les lleis aprovades per l'Assemblea o Parlament.
El Tribunal Superior de Justícia és l'òrgan més important de l'estructura judicial en l'àmbit de la comunitat autònoma.
Províncies i municipis
Províncies
La circumscripció electoral de l'Estat, és a dir, els diputats i els senadors són elegits per cada província. A les eleccions autonòmiques, Astúries es divideix en tres circumscripcions electorals, i Múrcia, en cinc.
La divisió territorial de l'administració perifèrica de l'Estat, representada per la figura del subdelegat del Govern.
• L'entitat d'administració local de més rang: té la funció de cooperar amb els municipis per mitjà de les Diputacions Provincials. Els diputats de les Diputacions són escollits entre els regidors electes, mentre que el president de la Diputació és elegit pels diputats electes.
Els municipis
Els municipis són les unitats territorials i administratives més elementals i l'Ajuntament és l'òrgan de govern i de gestió municipal. Dins dels límits de cada terme municipal hi pot haver diverses localitats: pobles, urbanitzacions, habitatges disseminats, etc., encara que molts municipis només consten d'una sola localitat i la seva zona rural limítrofa.
El poder local municipal és elegit democràticament segons el principi bàsic de la sobirania nacional. Cada quatre anys els ciutadans i les ciutadanes elegeixen els regidors (que representen els partits polítics o les associacions d'electors), i aquests, alhora, elegeixen l'alcalde per votació.
Els municipis tenen competències específiques referides a la prestació de serveis i a la dotació d'equipaments (recollida de residus, urbanisme, transport públic o la provisió d'escoles i guarderies).
Municipis de més de 5.000 habitants: els serveis bàsics i a més, parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament dels residus.
Municipis de més de 20.000 habitants: els serveis anteriors i a més, protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis, instal·lacions esportives públiques i escorxador.
Municipis de més de 50.000 habitants: els serveis anteriors i, a més, transport urbà, transport adaptat i protecció del medi ambient.