Actors Polítics i Dinàmiques Democràtiques: Guia Completa

Moviments Socials: Definició i Dinàmiques

Definició de Moviments Socials

Un moviment social és un actor polític col·lectiu que mobilitza i organitza recursos per tal d’incidir en la gestió de conflictes polítics.

Diferents Enfocaments Teòrics

Els moviments socials s'analitzen basant-se en:

• Teories del comportament.
• Mobilització de recursos.
• Les teories dels nous moviments socials.

Diferències amb els Grups d'Interès

Els moviments socials es diferencien dels grups d'interès per ser:

• Menys formals i estables.
• Més orientats al canvi que a la influència.
• Rarament actuen com a insiders.

Formes d'Acció Col·lectiva

Les formes d'acció col·lectiva inclouen:

• Xarxes d’acció col·lectiva crítiques que s’organitzen de forma molt informal a través dels nous mitjans informàtics.
• Formes organitzatives més formals com Greenpeace.
• Grups d’acció amb un objectiu únic.

Consolidació d'un Moviment Social

Per consolidar un moviment social, cal:

• Aconseguir nous membres.
• Mantenir la moral.
• Aconseguir cobertura per part dels mitjans de comunicació.
• Aconseguir suports externs.
• Limitar les opcions de control per part dels opositors.
• Influir en l’administració.

Actors Polítics i Partits Polítics

Evolució Històrica dels Partits Polítics

Els partits polítics són peces fonamentals de les democràcies representatives. La primera aparició dels partits es va produir fa menys de 200 anys, en el Liberalisme, als EUA, com a organitzacions fora del Parlament. Al principi eren grups que defensaven uns interessos enfront d'altres grups, anomenats faccions.

Característiques dels Partits Polítics

Segons Palombara i Weiner (1956), les característiques dels partits són:

• Organització durable i completa.
• Voluntat de voler exercir el poder.
• Voluntat de buscar el suport popular.

Formació dels Partits Polítics

La formació dels partits s'explica per diverses teories:

• Teoria històrico-sociològica: Revolucions nacionals i socials.
• Teoria institucional: Sistema electoral i de partits. La Llei de Duverger estableix que el sistema majoritari afavoreix el bipartidisme, a causa de dos factors: l'efecte mecànic i l'efecte psicològic. També actuen com a via d’integració.

Què són les Clivelles?

Les clivelles són línies de divisió que travessen cada societat i que estan generades per interessos de grups polítics, socials i econòmics o per sentiments de pèrdua. Han de ser durables en el temps.

Organització dels Partits Polítics

Els partits s’organitzen de forma piramidal. Les unitats territorials agrupen els membres locals i s’esglaona progressivament fins a construir òrgans centrals de direcció, els components d’aquests òrgans són escollits per nivells.

A nivell informal, l'organització inclou:

• La cúpula dirigent formada per líders de major jerarquia.
• Membres que ocupen càrrecs electius o de govern.
• Càrrecs dedicats a tasques d’organització i gestió.
• Militants membres del partit.
• Afiliats i simpatitzants.

Funcions dels Partits Polítics

Els partits polítics tenen les següents funcions:

• Són agents de reclutament i formació de personal polític.
• Són agents de simplificació i agregació de demandes socials.
• Són agents de comunicació de missatges entre governants i governats.
• Són agents d’enquadrament de les preferències electorals dels ciutadans.

Tot es resumeix en la transmissió de les aspiracions socials cap a les institucions estatals i la legitimació de les decisions preses per les institucions públiques.

Tipus de Partits Polítics

Partits Notables

• Origen parlamentari.
• Electorat restringit a classes altes.
• Autoreclutament.

Partits de Masses

• Origen extraparlamentari (oposició).
• Agents de socialització política.
• Competició partidista amb base ideològica i representació de grup.
• Basats en militants i quotes.
• Disposen de premsa pròpia.

Partits Catch-all

• Confluència entre partits de massa i grups d’interès.
• Dirigits a classes mitjanes àmplies.
• Competició centrípeta sobre qüestions tècniques.
• Importància dels càrrecs públics.
• Finançament per grups d’interès i l'Estat.

Partits Càrtel

• Fusió de partits parlamentaris, aparells d’estat i grups d’interès.

Partits Empresa

• Iniciativa privada.
• Votants com a consumidors.
• Lluita per temes concrets i el control dels mitjans de comunicació.
• Autoritat màxima del líder.

Sistema de Partits

Tipologies de Sistemes de Partits

Els sistemes de partits es classifiquen en:

• Sistema de partits amb partit dominant: Hi ha un partit que guanya consecutivament les eleccions per majoria absoluta.
• Sistemes bipartidistes.
• Sistemes pluripartidistes (limitat, extrem): Aquests sistemes requereixen governs de coalició.
• Pluripartidisme moderat (ex: Bèlgica).
• Pluripolaritzat (ex: Segona República Espanyola).

Comunicació Política

Definició de Comunicació Política

La comunicació política és l'intercanvi de missatges de tota mena que acompanya necessàriament la presa de decisions vinculants sobre conflictes d'interès col·lectiu.

Components de la Comunicació Política

Els components principals de la comunicació política són:

• Emissor: Selecciona el contingut i format del missatge, el destinatari i el canal. Pot ser ciutadans o grups organitzats.
• Receptor: Destinatari principal. Els missatges són filtrats segons les orientacions de la cultura política.
• Missatge: Informació que transmet l'emissor (valoracions, sentiments, dades...). Pot ser transmès per text, paraula o imatges.
• Canal: Mitjans de comunicació de masses.
• Retroalimentació: L'emissor passa a ser receptor i viceversa (ex: sondejos d'opinió).