Actors i Estructura del Sistema Polític Mundial: Models i Criteris

La Rellevància dels Actors en el Sistema Polític Mundial

En depèn quins àmbits, no tots els actors són rellevants. S’ha de tenir en compte la funció social que realitzen els actors en el sistema. Tenint en compte això, quan ens enfrontem a fer la llista d’actors, veiem que és heterogènia, plural, depenent de la funció i amb relacions totalment diferents.

Criteris de Diferenciació Funcional (Garcia i Segura)

Caterina Garcia i Segura, juntament amb les tres característiques comunes dels actors, afegeix dues condicions més per a una diferenciació funcional:

• Criteri de Relativitat i Temporalitat

  Un actor no és etern. Això vol dir que dependrà moltes vegades de l’agenda internacional. Segons els reptes globals, els actors seran uns o altres. Per tant, la condició no és eterna, i sorgiran nous actors en aquesta llista.

• Criteri de Diversitat

  Aprofundeix en el criteri d'autonomia i no sobirania, la qual cosa significa que hi haurà diversos nivells d'autonomia.

  En aquest criteri entren els ens supraestatals, com:

  • Estats federals (EUA)
  • Comunitats autònomes (Espanya)
  • Länder (Alemanya)

  També fa referència a la idea que hi ha estats on la seva sobirania “de iure” no es correspon amb la sobirania “de facto”.

Estructura del Sistema Polític Mundial (SPM)

L’Estructura és l’element estàtic del SPM; fa referència a com es distribueix el poder. Només les potències generen estructura, ja que són les que tenen poder estructural (control multidimensional del poder: seguretat, producció, finances...).

Variables de l'Estructura

L’estructura disposa de dues variables clau:

• Nombre d’estats (nombre d’actors que hi formen part).
• Distribució del poder (equilibri i jerarquia).

Models d’Estructura Existents

Estructura Unipolar

• El poder de coerció és exclusiu d’una sola potència. Aquesta estableix l’agenda política, dicta les normes i controla totes les fonts de poder.
• Hi ha homogeneïtat del sistema de valors (imposats per la potència imperial).
• L’estabilitat es manté mentre se sosté l’hegemonia de la potència.
• El canvi esdevé per erosió de la potència (des de l’exterior o des de l’interior) que modifica la relació vertical de dominació.

Estructura Bipolar

• El poder de coerció està compartit per dues potències, que tenen capacitats equivalents i són superiors a la resta, fins i tot si aquestes s’alien. Disposen d’un mecanisme per establir l’equilibri bipolar (dissuasió nuclear).
• Pot haver-hi homogeneïtat o heterogeneïtat en el sistema de valors. L’heterogeneïtat propicia la creació de blocs liderats per les dues potències que lluiten per imposar els seus (ex. Guerra Freda).
• L’estabilitat es manté mentre se sosté l’equilibri entre les dues potències.
• El canvi ve provocat per: l’erosió del lideratge de les superpotències respecte als seus liderats; per enfrontament entre les superpotències; per l’erosió de la bipolaritat amb l’aparició d'interblocs; o per l’aparició d’un tercer bloc prou potent.

Estructura Multipolar

• El poder de coerció està repartit entre n potències, amb capacitats equivalents.
• Pot haver-hi homogeneïtat o heterogeneïtat del sistema de valors. L’heterogeneïtat propicia major incertesa.
• L’estabilitat es manté mentre se sosté l’equilibri multipolar.
• El canvi ve provocat per l’alteració de les aliances entre les potències, perquè una es vol imposar a les altres, o per l’aparició de noves potències al sistema.
• Exemples històrics: Europa als segles XVIII i XIX (homogeni); Europa 1930s (heterogeni).