Activitats, Son i Hàbits de Descans en la Infància

 - Les activitats quotidianes. Són les d’alimentació, descans i higiene. Aquestes activitats marquen els talls del temps en el ritme diari. 

- Les activitats de joc. Són molt diverses i canvien amb l’edat. A través del joc, cada infant es va construint a si mateix com a persona i es va adaptant a la realitat que l’envolta. Alguns exemples són: 

Activitats sensoriomotrius d’observació, repetició i exploració. Activitats o jocs de moviment. Activitats de coneixement i observació de la realitat. Activitats de llenguatge. Joc simbòlic. Activitats musicals. Sortides i excursions. Celebració de festes populars, tradicions, etc. 

    Fases del son 

- En la infància les fases del son es distribueixen de manera diferent: La fase REM és més llarga ( el 50% de la durada d’un cicle de son, enfront del 20% de les persones adultes). Els nounats comencen a dormir-
Se en REM. 

- Els nens i les nenes es desperten molt més sovint i amb més facilitat que les Persones adultes. En el son es poden diferenciar tres moments:

*L’adormiment: va des del moment d’anar-se’n a dormir fins que la persona està adormida ( apareixen els badalls, els músculs es relaxen, el cos es torna pesat, les parpelles cauen..). 

*El son. Presenta dos estadis: el son lent i el son REM, tots dos conformen el cicle del son. Un cicle de son complet dura aproximadament dues hores i al llarg de la nit es produeixen entre quatre i cinc cicles. En el son lent, correspon a l’estadi 1, el son és calmat , la respiració és regular...Pot durar entre 90 i 105 minuts en els adults i en els infants dura uns 50 minuts. En el son REM, correspon a l’estadi 2, la respiració i el pols són irregulars, el ritme cardíac s’accelera, els ulls es mouen. Aquest estadi 2 dura aproximadament 15-20 minuts. *El despertament: generalment va acompanyat d’una sensació de benestar, tot i que cada persona té la seva manera de despertar-se. 

  Mètodes per ensenyar a dormir 

*** Mètode Ferber o “deixar-los plorar”. El mètode es basa a definir clarament uns horaris i unes rutines. Quan arriba l’hora d’anar a dormir, cal seguir les rutines que correspongui ( reduir la il·luminació, cantar una cançó, llegir un conte, donar un objecte de transició, etc.). I seguidament es desitja bona nit i es deixa l’infant sol en el seu bressol, encara que plori durant períodes de temps cada vegada més llargs. 

***Mètode Sunderland o “coallitar”. Aquest mètode defensa que els infants han de dormir en el llit del pare i la mare fins que tenen uns cinc anys. Argumenta que fer-los dormir sols des de les primeres setmanes és nociu, ja que la separació dels progenitors incrementa el nivell d’hormones de l’estrès; en canvi, dormir amb els pares proporciona seguretat i confiança als infants i millora el seu creixement i desenvolupament. 

      Dificultats en l’aprenentatge dels hàbits de descans 

- El problema de la separació. 

-Les dificultats en l’adquisició de l’hàbit de dormir:

 Horaris irregulars.

 Falta de rutines adequades.

Condicions ambientals poc idònies.

 Pautes d’actuació poc clares.

 No respectar els ritmes individuals. 

 -Falta de coordinació família-escola.   

     Trastorns del son 

- En els primers sis mesos de vida les alteracions del son són molt freqüents. 

- Les principals alteracions: 

*** Dissòmnies: Les dissònmies són aquelles alteracions que afecten a la quantitat, la qualitat i l’horari de son. 

- La més freqüent en l’edat infantil és l’insomni, que es refereix a les dificultats per anar-se a dormir o a la tendència a desvetllar-se diverses vegades durant la nit. 

-L’insomni pot estar desencadenat per: 

-Hàbits incorrectes d’alimentació: Per no seguir un bon horari en els àpats. Per errors dietètics: que mengi aliments de difícil digestió poc abans d’anar a dormir. 

-Pertorbacions orgàniques que li causin dolor o malestar. També problemes respiratoris. 

-Conflictes emocionals que es produeixen quan l’infant poc sentir-se poc protegit o acceptat, això dificultarà que pugui dormir normalment

***Parasòmnies: Són trastorns del son caracteritzats per episodis o conductes anormals associades al son.

 - La majoria són espectaculars però no són nocives per als infants. 

-L’edat en la qual tenen més incidència és entre els 3 i els 6 anys. 

 -Les alteracions que podem trobar dins d’aquests trastorns són: 

* Malsons (suposen aproximadament el 45% de les parasòmnies infantils.)

 -Solen aparèixer amb més freqüència entre els 8 i els 12 anys. 

-L’infant es desperta de sobte a causa d’un somni. Es desperta ansiós, cridant i assegurant que té por. 

 -Es produeixen durant el son REM, sent més freqüents cap al final de la nit. 

 -Quan es desperta l’infant està orientat i normalment pot explicar el contingut Detallat del somni. Després d’això pot tenir dificultat per adormir-se de nou.

 -Solen estar relacionats amb el cansament mental, l’ansietat i la vivència d’esdeveniments estressants. 

 -Intervenció que s’ha de fer: Tranquil·litzar el nen o la nena, dient-li que està a la seva habitació, amb totes les seves coses, que els pares estan a prop, etc.

*Somnilòquia: (suposen aproximadament el 21% de les parasòmnies infantils.) És un tipus de parasòmnia que: 

-Consisteix a parlar, cridar, riure o plorar en somnis en qualsevol fase del son, tot i que és més habitual durant la matinada. 

 -Normalment es tracta de paraules soltes, inintel·ligibles o no, frases curtes...Relacionats Amb els fets de la vida quotidiana. 

 -L’endemà l’infant no record res. 

 -Pot estar relacionat amb l’estrès, encara que generalment no presenta cap problema per a la persona que el pateix.

*Somnambulisme: (suposa entre el 10 i el 15% de les parasòmnies infantils) 

 -Són episodis repetits en què el subjecte es lleva del llit, camina i realitza activitats mentre segueix dormida. 

-Quan es desperta no recorda res del que ha passat.

 -Es produeixen en les fases 3 i 4 de son lent, De manera que el subjecte està profundament dormit. 

-Els episodis poden durar des d’uns segons fins a 20 minuts. -Se’n desconeix la causa però són freqüents en infants amb Progenitors que tenen antecedents. 

-Solen manifestar-se quan l’infant està cansat físicament i solen desaparèixer en l'adolescència. 

 -Respecte a la intervenció: Intentar reconduir al somnàmbul al llit, parlant a poc a poc, utilitzant frases senzilles. No se l’ha d’intentar despertar. Adoptar mesures de seguretat per evitar accidents fortuïts.

*Terrors nocturns: (suposen entre el 8 i el 13% de les parasòmnies infantils) 

- Es caracteritzen per episodis repetits de despertar brusc, que normalment s’inicien amb un crit de pànic i continuen amb signes d’intensa ansietat i moviments estereotipats. 

- No respon als intents tranquil·litzadors dels pares, a qui no reconeix, i és incapaç de contactar amb la realitat.

 -Sol durar entre 2 i 10 minuts i normalment no es recorda.  

-L’edat d’inici se situa entre els 3 i els 12 anys i solen desaparèixer a L'adolescència. 

 -Les actuacions en aquestes situacions es limiten a quedar-se amb els petit, per evitar que caigui, i esperar al fet que passi l’episodi intentant mantenir la calma. 

* Bruxisme: (suposa aproximadament el 4% de les parasòmnies infantils) 

-Consisteix a fer carrisquejar les dents.

 -Es produeix a causa de l’acumulació de tensió a la zona de la mandíbula, que es descarrega durant el son. 

 -Es pot relacionar amb l’estrès i amb factors genètics.

 -Resulta molest pels altres.

 - Pot ser perjudicial per a la salut dental de l’infant. 

- Desapareixerà amb els anys.

* Jactatio capitis: ( suposa aproximadament el 4% de les parasòmnies infantils.)

 - És una hàbit motor que consisteix a moure rítmicament el cap sobre el coixí, que apareix en començar a dormir-se, per relaxar-se.

 -Es pot iniciar cap als 6 mesos i mantenir-se fins als 2 o 4 anys.

 -Es considera normal i inofensiu. Sols si es manté més enllà dels 4 anys pot ser Senyal de malaltia. 

 -Actuació: evitar que l’infant es lesioni amb el moviment. *Roncs 

- Entre el 7 i el 10% dels infants són roncadors habituals. 

-Si es presenten roncs persistents, acompanyats de la boca oberta i certes dificultats de respiració, serà necessari consultar a un especialista.