Les activitats econòmiques en un món global: la indústria
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 9,41 KB
Els espais industrials al món
La indústria dels països desenvolupats és una indústria moderna, amb un alt nivell de productivitat. Els països disposen de capitals, de tecnologia avançada, de personal qualificat i de bones infraestructures. Al mateix temps, gaudeixen d'una situació de domini i d'influència en el mercat internacional, perquè controlen els intercanvis comercials i els preus dels productes. Alguns d'aquests països són també grans centres de decisió mundial.
Els tipus d'indústries són molt variats, des de la distribució de matèries primeres, passant per les més tradicionals, com maquinària, productes químics, automòbils o alimentació..., fins a les capdavanteres, anomenades industries punta.
Un fet important de les indústries del món desenvolupat és la seva descentralització. Moltes empreses tendeixen a situar les seves fàbriques a aquells llocs on els resulta més rendible l'elaboració dels seus productes, on hi ha mà d'obra abundant i barata i a països que ofereixen facilitats legals. Aquesta descentralització explica per què moltes vegades un producte de marca europea pot venir etiquetat d'un país asiàtic, o per què els components d'un aparell electrònic poden haver estat fabricats a països diferents.
Formen part del grup de països més industrialitzats Estats Units, Japó, països de la Unió Europea (Alemanya, França, Regne Unit...) i Rússia, entre d'altres.
La indústria dels països en vies de desenvolupament
La indústria dels països en vies de desenvolupament té un baix nivell de productivitat, perquè disposa de pocs mitjans i, per tant, té gran dependència dels països desenvolupats. A més, en el mercat internacional ocupen una situació de perifèria, tenen poca capacitat de decisió i de control sobre els intercanvis i els preus. Les indústries més destacades es basen en l'extracció de matèries primeres o en la fabricació de productes amb poc valor afegit; per tant, són indústries poc competitives.
Dintre del grup de països en vies de desenvolupament, cal destacar els països recentment industrialitzats, també anomenats nous països industrialitzats o economies emergents.
Aquests països disposen de força de treball humà per un procés industrial basat en la manufactura, molt orientada cap a l'exportació: aparells electrònics i els seus components, calçat, vestit, alimentació... Són països emergents destacats el Brasil, Mèxic, la Xina i l'Índia.
Els transports i les comunicacions
L'evolució dels mitjans de transport i les comunicacions ha propiciat un augment de la mobilitat i ha fet que les distàncies i els desplaçaments ja no siguin un aspecte determinat en la localització industrial.
Els factors decisius dels mitjans de transport són la seguretat, el preu i el temps; avui en dia són models molt avançats tècnicament i molt moderns, també disposen de bones infraestructures, de manera que poden garantir l'arribada dels productes en bones condicions, a temps i amb un cost baix. Pel que fa a les comunicacions, les noves tecnologies han afavorit la globalització de la indústria. Les empreses poden controlar la producció, fer conferències de treball, vendre productes, rebre documentació i fer el seguiment del transport per qualsevol país del món des del mateix lloc de la seva ubicació, evitant en molts casos els desplaçaments de personal o reduint el temps de les operacions.
Intercanvis i desigualtats territorials al món
Territoris centrals i territoris perifèrics
El diferent grau de desenvolupament i d'ingressos dels països del món explica que es puguin agrupar en tres grans espais:
- Els territoris centrals els formen els països de la Tríada, que controlen el comerç i la tecnologia, mantenen alts nivells de productivitat, tenen economies diversificades i, en conseqüència, gaudeixen d'ingressos força elevats. Els països centrals tenen una situació de domini explotació sobre altres regions que es manté a través de fórmules de dependència financera, comercial i cultural.
- Els territoris perifèrics mantenen economies poc complexes, amb baixos nivells de productivitat, i una base agrària i un desenvolupament industrial escàs. Les seves relacions comercials amb l'exterior són dependents i desavantatjoses.
Les perifèries són bàsicament els països de l'Àfrica subsahariana, amb un nivell de vida baix i un creixement de la població elevat.
La població més preparada ha d'emigrar o són refugiats polítics supervivents de guerres sagnants. Tot això determina un nivell de pobresa força estès. Uns altres països, sense recursos naturals rellevants i immersos en guerres tribals, han deixat d'interessar al capital i són països oblidats.
- Els territoris semiperifèrics emergents combinen característiques dels espais centrals i dels espais perifèrics, fet que dóna lloc a un cert desequilibri. Són aquells estats que continuen seguint les directrius emanades dels països centrals, però que, alhora, estan aconseguint generar un determinat desenvolupament propi, capaç de convertir-los en líders regionals o amb pes i influència en les decisions internacionals. És el cas de Brasil, Argentina, Sud-àfrica, Índia, Xina, Turquia...
El sistema mundial d'intercanvis: el comerç desigual
El volum comercial dels països menys desenvolupats és molt escàs a causa de les característiques de la producció i dels fluxos comercials. Molts països, amb una economia de subsistència, ni tan sols tenen béns que els permetin accedir al comerç internacional. Uns altres conreen productes ben cotitzats, com el cafè, el cacau, el sucre i el cotó, destinats a la comercialització mundial: les seves economies nacionals arriben a dependre en un 80% o un 90% de l'exportació. Tanmateix, els preus els fixen, a les borses de Nova York, Londres, París..., les multinacionals, que obtenen beneficis molt elevats amb el seu paper d'intermediaris. Per aquests motius ha sorgit un tipus de comerç alternatiu anomenat comerç just o solidari.
De vegades, els països menys desenvolupats queden al marge del tràfic de mercaderies. Hi ha tres grans fluxos comercials a nivell mundial que uneixen Amèrica del Nord, la Unió Europea i Japó-Corea. Però àrees extenses de l'Amèrica Llatina, d'Àfrica i d'Àsia queden aïllades de les rutes comercials i els resulta molt difícil accedir-hi perquè les seves xarxes de comunicacions són molt deficients i tenen un potencial escàs.
Així, doncs, les balances comercials d'aquests països són deficitàries, perquè exporten pocs béns a baix preu, mentre que importen productes manufacturats a preus molt alts, procedents del món desenvolupat. El dèficit agreuja el problema del deute extern, que amenaça les seves economies i palesa les profundes contradiccions de la globalització. El Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial els atorguen préstecs que no poden tornar, i l'acumulació d'interessos arriba a triplicar o quadruplicar el crèdit inicial; cada vegada els resulta més difícil sortir de la situació de pobresa i per això es contempla la necessitat de condonar el deute extern dels països més pobres.
La població i les ciutats al món
La distribució de la població mundial
La població mundial l'any 2009 és de 6755 milions d'habitants, amb un creixement de l'1,15% respecte al 2008 i una densitat mitjana aproximada de 50 h/km2. La població es reparteix de manera molt desigual i es concentra a les zones més riques o bé a les àrees on, per raons històriques o específiques, l'economia de subsistència necessita grans quantitats de mà d'obra.
A l'interior de cada país es repeteix aquest esquema de desigualtat, de manera que la població tendeix a concentrar-se a les ciutats mentre que les zones rurals resten més despoblades. La distribució de la població per sexes a nivell mundial és molt similar i l'estructura per edats dóna una piràmide demogràfica de base ampla, expansiva a causa de l'elevada natalitat dels països pobres. L'edat mitjana de la població mundial és de 29,1 anys, amb una clara tendència a l'envelliment: l'any 1990 l'edat mitjana era de 24,4 anys i es preveu que l'any 2040 sigui de 36,6 anys.
Les dinàmiques demogràfiques i l'economia
La població actual presenta una desacceleració del creixement que es manifesta des de la dècada del 1970 amb la reducció mundial de la taxa de natalitat. La taxa de natalitat, d'un 19,5%, va disminuint tot i que hi ha una gran diferència entre els països rics, amb la natalitat al voltant del 10% i 1,6 fills per dona, enfront dels països pobres, que poden superar el 40% de taxa de natalitat i els 2,7 fills per dona. La mortalitat és de 8,3% i l'esperança de vida, de 67,6 l'any 2010. Les migracions han augmentat de manera considerable durant els darrers anys, amb fluxos dirigits cap als països desenvolupats i als emergents. El país que posseeix un major nombre d'immigrants és EUA, seguit de la Federació Russa, Alemanya, França, Aràbia Saudita, Canadà, Índia i Regne Unit.