L'Activitat Normativa de l'OIT: Convenis i Recomanacions

Lliçó 5: L'Activitat Normativa de l'OIT

Abast de la competència normativa externa

Durant la negociació es van perfilar dues opcions:

• L'opció maximalista, que defensava que qualsevol decisió adoptada per dos terços dels Estats membres fos obligatòria per a tots.
• L'opció minimalista, que advocava perquè l'OIT es limités a donar recomanacions i que els Estats decidissin si volien elaborar convenis.

Solució de caràcter híbrid

• Els Convenis, proposats per la Conferència General, només obliguen en el seu contingut els Estats que els ratifiquen.
• Les Recomanacions, que no tenen caràcter obligatori, però sí que tenen efectes procedimentals.

Altres instruments normatius

• Legislació suau en forma de repertoris de recomanacions, manuals pràctics o directives per orientar els governs (incidència indirecta).
• Resolucions específiques destinades a tenir efectes individuals (capacitat organitzativa o disciplinària).

Tendències

• Els canvis en el context internacional i la mundialització de les relacions econòmiques provoquen tensions en la regulació dels estàndards internacionals.
• Tendència a una progressiva desregulació a causa del pes creixent dels poders econòmics enfront de la capacitat reguladora dels Estats i la debilitació dels sindicats.

Característiques del sistema d'elaboració de normes

• Mecanisme institucionalitzat.
• Sistema quasi parlamentari.
• Composició tripartida.

Conveni o Recomanació?

Decisió per la Conferència (art. 19):

Les raons per optar per una recomanació es basen en:

• La impossibilitat de poder arribar a un consens per elaborar un conveni per la disparitat de posicions.
• Avançar aspectes essencials d'un conveni en elaboració i anar-los introduint en les legislacions internes.
• Quan la matèria no té prou abast o importància per elaborar un conveni.
• Quan ja existeix un conveni i es tracta d'especificar o ampliar determinades obligacions (són recomanacions dependents dels tractats que complementen i han anat augmentant).

Procediments d'Adopció de Convenis

• Substitueix de manera institucional les fases de negociació i adopció.
• Abans d'inscriure el conveni en l'ordre del dia de la Conferència, hi ha un treball de debat dins els òrgans subsidiaris de caràcter tripartit.
• Arribats a una primera formulació, el Consell d'Administració decideix la inscripció en l'ordre del dia de la Conferència.
• Votació en la Conferència General per dos terços.
• El President de la Conferència i el Director General autentiquen el conveni en dues còpies.
• Una es diposita a l'Oficina i l'altra s'envia al Secretari General de l'ONU (art. 19.4) per ser registrat (art. 102 ONU).

Obligacions derivades de l'adopció d'un conveni (art. 19)

• S'envia una comunicació a tots els membres de l'Organització perquè considerin la seva ratificació.
• Els membres tenen l'obligació de sotmetre el conveni a l'autoritat competent en el termini d'un any o, en cas d'impossibilitat, un màxim de 18 mesos des de la clausura de la Conferència.
• Obliga a plantejar el debat intern. També en el cas dels Estats federats (Art. 19.7).
• Els membres tenen l'obligació d'informar el director general sobre les mesures adoptades per sotmetre el conveni a aprovació de les autoritats i dels resultats.