L'Activitat Física a Grècia: Agón, Areté i Jocs Olímpics

L'Activitat Física a Grècia: Sentit i Caràcter dels Jocs Olímpics

L'Activitat Física a Grècia

Concepte d'Agón i Areté i la seva Evolució

Concepte d'Agón

Els agones eren reunions d'atletes amb caràcter religiós. En elles, els atletes competien i oferien el seu valor i la seva excel·lència als déus. Els millors eren premiats amb corones i diners. L'agón és l'esperit de la competició convertit en ideal com a norma de comportament que s'estén a tots els ordres de la vida, presidides per l'esperit de la competició, l'ideal agonal.

L'agón s'escenificava en els jocs.

Els jocs consistien en ofrenes als déus i en tots ells es tractava d'estimular l'areté humana, que és la més digna ofrena als déus (areté és l'excel·lència de l'ésser humà complet).

Els llocs en què, per mitjà de la competició (agón), s'escenificava l'areté, eren els recintes sagrats de les ciutats, on hi havia els temples, amfiteatres i estadis reunits. El concepte d'agón no es reduïa als jocs esportius, sinó que era un referent moral i ètic del comportament dels grecs i la seva definició es va anar transformant amb el temps.

Concepte d'Areté

L'Areté és l'excel·lència de l'ésser humà complet, que és la més digna ofrena als déus. S'havia de demostrar cultura musical i literària juntament amb la cultura física.

L'areté, en un principi, es concep com un do diví, que no es pot adquirir amb la pràctica, sinó que és de bressol. Aquest atribut era només dels aristòcrates. Els aristòcrates són excel·lents per naturalesa, ja que l'areté s'hereta, si bé cal demostrar-la. Per això, els jocs s'institueixen perquè els “excel·lents” demostrin que mereixen l'aprovació i l'honor de tots.

La construcció de l'Areté en els jocs primitius és una forma de propaganda. Estem davant d'una societat on l'única forma de transcendència és a través de l'alabança i la memòria. I només el cant del poeta pot concedir vida imperible i escapar de la mort. El millor premi que pot rebre un aristòcrata per la seva Areté és figurar en els textos, veure narrades les seves gestes i, el màxim, que col·loquin la seva estàtua en un lloc públic (vencedor i derrotat exalçats).

Un altre dels temes que configuren els valors socials grecs és la bellesa física i el vigor personificat en el jove guerrer. Fins al 600 a. de C. el caràcter dels jocs és militar, però l'areté es pot aconseguir també en els jocs, en la competició esportiva on es pot donar compliment del compte de l'excel·lència i es pot obtenir la glòria individual.

En les primeres etapes de la democràcia, l'areté continua sent un do diví, que no es pot adquirir amb la pràctica i, a partir d'aquest moment, els comportaments tàctics de la guerra canvien l'individual pel col·lectiu, de tal manera que les gestes individuals deixen de tenir sentit. Per tant, l'agón, que era font d'areté heroica, es desplaça del camp de batalla a la competició atlètica.

Els grans festivals atlètics eren esdeveniments religiosos on l'atleta actualitzava amb la seva destresa la gesta mítica de l'heroi que s'evocava en els jocs. L'agón va adquirir un caràcter sagrat en formar part del ritual religiós de l'ofrena i el sacrifici. Els valors de l'agón en la democràcia es converteixen en una poderosa arma de discussió democràtica i pacífica sobre els valors: l'àgora.

En aquesta fase de l'agón només es canta al vencedor. Però l'areté continua sent cosa dels nobles, que la reben per herència dels seus avantpassats. En realitat, part de l'areté s'aconseguia per la transcendència dels poetes i les odes que es gravaven de les seves gestes. Els poetes treballaven a sou, així que si el vencedor no tenia molts diners, no tenia poeta (jocs democràtics i capitalistes).

Inclusió de l'Exercici Físic en l'Educació Grega

Tan important és la presència dels jocs en la societat grega que transcendeix a l'educació. La novetat que apareix a partir del segle IV és que es considera l'esperit agonal (atletes) com una part important del sistema educatiu dels joves, que els impulsarà i permetrà aconseguir glòria i honors.

Així, a Esparta, l'educació és pública i la pràctica atlètica és l'eix central de l'educació. L'agogé era l'ensinistrament per a aconseguir disciplina, obediència i combativitat. L'educació atlètica és un autèntic esforç de supervivència, en què es valora tant l'esforç com l'habilitat, el robatori o l'astúcia.

A Atenes, on l'educació és privada i un privilegi aristocràtic, la paideia busca objectius a més dels agonals, tractant de formar el caràcter dels millors, els aristòcrates, que són els únics que poden pagar-se l'educació. En la paideia d'Atenes, l'ideal de la kalokagathia busca les virtuts tradicionals i d'aquesta educació se n'encarreguen filòsofs, polítics, poetes i constitueixen una època d'humanisme.