Activitat Física i Esport: Conceptes i Característiques

Activitat física és qualsevol moviment corporal produït pels músculs esquelètics que genera una despesa d'energia.

Exercici físic és l'activitat física planificada, estructurada, repetitiva i que té per objectiu el manteniment o la millora de la forma física.

Esport és l'activitat física amb reglament i competició.

Joc tradicional i popular és antic, amb la finalitat de gaudir, normativa i amb una llarga tradició cultural.

Cultura física és el conjunt de valors, hàbits i coneixements.

Condició física és la capacitat de realitzar un treball físic amb vigor i efectivitat.

Característiques de la cultura esportiva del s. XXI:

• 1. Universalització de l’esport (FUTBOL).
• 2. Pràctiques adaptades al benestar individual (FITNESS).
• 3. Popularització de l’esport en totes les classes socials (BÀSQUET).
• 4. Professionalització de l’esport d’elit (CRISTIANO).
• 5. Informalitat i desregulació de l’organització (lluny de les reglamentacions de clubs i associacions) (RUNNING).
• 6. Activitats a l’aire lliure (EXCURSIÓ PER LA MUNTANYA).
• 7. Profusió d’activitat esportiva individualitzada (CÓRRER SOL PER LA PLATJA).
• 8. Extensió d’un estil de vida esportiu: roba, estil de vida, moda (NIKE).
• 9. Instrumentalització o mercantilització de l’esport i l’activitat física per la indústria i els mitjans de comunicació, amb beneficis econòmics (PUBLICITAT).

Habilitat motriu és la competència d’un subjecte davant d’un objectiu, on la generació de respostes motrius té un paper primordial i insubstituïble.

• ÈXIT – OBJECTIU – RESPOSTA MOTRIU.

Habilitat motriu (Riera, 2005):

• Es vinculen amb una tasca específica.
• Relació amb l’entorn.
• Es demostra realitzant una tasca amb regularitat i eficàcia.
• S’aprenen.

Tipus d'Habilitats Motrius (HM):

• Habituals: vida quotidiana.
• Professionals: situacions laborals o professionals.
• Oci: esportives...

Diferència entre moviment i HM:

• Moviment: només la part biomecànica, sense implicació d’assolir l’èxit.

Habilitat: vinculades a una tasca específica, implica relació amb l’entorn, es demostra realitzant una tasca amb regularitat i eficàcia.

Competència: vinculades a una activitat concreta, implica relació amb l’entorn i es demostra amb la integració d’habilitats.

Capacitat: facilita l’aprenentatge de múltiples activitats, característica personal integrada i influenciada per la història personal.

Aptitud: afavoreix el rendiment de múltiples habilitats, característiques de la persona diferenciada i component genètic.

Habilitat motriu vs destresa motriu:

Habilitat motriu:

• El grau de competència d’un subjecte davant un objectiu determinat.
• Implica aprenentatge.
• Aconseguir un objectiu (independentment de la tècnica i l’eficiència).

Destresa motriu:

• La capacitat del subjecte de ser eficient en una habilitat determinada.
• Aprenentatge + aspecte innat.
• Eficàcia + eficiència.

Activitat humana: continua resolució de problemes de major o menor importància.

Habilitats Motrius Bàsiques (HMB):

• Desplaçament.
• Salt.
• Girs.
• Manipulació i control d’objectes.

HM Bàsiques: amples, generals, comunes a molts individus (no pròpies d’una cultura).

HM Específiques: especialitzades, complexes i pròpies d'un entorn concret (tècnica de carrera en atletisme).

Paper del mestre:

• Graduar les dificultats dels aprenents.
• Analitzar els elements que intervenen en l’acció.
• Oferir activitats en les que puguin descobrir.
• Aplicar gran varietat.

Evolució de les Habilitats Motrius (HM) amb l'edat:

• Menys edat: innata, comú, moviments reflexes (no apresos).
• Més edat: apresa, complexa i especialitzada, motricitat específica.

De què depèn l'evolució de les HM:

• Cultural.
• Física.
• Social.
• Genètic.

Cicle inicial: exploració del cos i la motricitat.

Cicle mitjà: establir la motricitat bàsica.

Cicle superior: introduir la motricitat específica.

En bucle tancat: habilitats continues i/o d’execució lenta.

• Objectiu: acció – resultat – comparació – correcció – acció.

En bucle obert: habilitats d’execució única o ràpida.

• Objectiu: conjunt d’ordres – resposta motora.

2 Problemes:

• La gran varietat de formes d’una mateixa execució.
• L’execució de respostes mai abans realitzades.

Solució:

Programes motors generalitzats + esquemes motors = resposta variada.

• Programes motors generalitzats: aspectes comuns i generals d’un grup d’habilitats.
• Esquemes motors: regular aspectes variables (velocitat, amplitud, moviment...).

Habilitats motrius considerades com a processos de tractament de la informació:

Obertes: entorns desconeguts i difícils de preveure.

Tancades: entorns coneguts, estables i fàcils de preveure.

Mecanismes (processos) que impliquen la conducta motriu:

1) M. Receptiu: aportar informació necessària pel desenvolupament de l’acció motriu.

• Recerca activa d’informació.
• Filtratge selectiu d’informació.
• Abstracció de característiques ambientals.

2) M. Decisional: edat - experiència, resposta més lenta.

3) M. Efector: especificació de programes motors que s’adaptin a la situació.

Aspectes generals que faciliten el procés d’aprenentatge:

1. Motivació.
2. Nivell d’activació i aprenentatge (U invertida).
3. Saber a què s’ensenya.
4. Informar correctament.
5. Informació inicial.
6. Coneixement de resultats (feedback).
7. Duració de la pràctica.
8. Practicar en condicions reals.
9. Adaptar les condicions de la pràctica.
10. Variar i/o repetir.

Tasques, Blazquez 1982:

a) Tasques no definides: situacions exploratòries. No es defineix ni objectiu ni accions a realitzar.

• Tipus I: res està preparat, únicament es preparen materials i espais.
• Tipus II: únicament s’especifica el material a utilitzar (agafeu una pilota i feu el que vulgueu).
• Tipus III: què més es pot fer amb la pilota?

b) Tasques semi definides: base de les situacions problemes. No hi ha resposta per solucionar el problema. Queda definit l’objectiu.

• Tipus I: es defineix objectiu (volta al camp de futbol).
• Tipus II: es defineix objectiu i material (agafeu la màrfega i doneu la volta a sobre d’ella).

c) Tasques definides: queda tot definit.

• Tipus I: es defineixen materials i operacions especificades (saltar al banc).
• Tipus II: es defineix material, objectius i formes (saltar al banc amb peus junts).

Parts d’una seqüència didàctica:

• Act. Inicials: idees prèvies, introduir nous coneixements, explicar i negociar objectius d’aprenentatge...
• Act. Desenvolupament: informació significativa per als alumnes, connexions entre nous coneixements i els ja existents.
• Act. Síntesi: han de permetre la transferència dels coneixements apresos i la seva aplicació a la resolució de problemes.
• Act. Complementàries: diversitat dels grups preparant materials i activitats adaptades a les especificitats dels alumnes.