Activitat Econòmica Primària: Conceptes i Tipologies

El Sector Primari: Agricultura, Ramaderia i Pesca

El sector primari comprèn l’agricultura, la ramaderia i la pesca. També inclou l’explotació forestal.

• Actualment, el 35,5% de la població mundial treballa en aquest sector, però hi ha grans diferències entre les diverses zones de la Terra.

Factors que Condicionen les Activitats Agràries

Pel que fa al sector primari, les activitats agràries hi ocupen un lloc molt important i estan condicionades pels factors següents:

• El clima: Cada conreu necessita unes condicions climàtiques per desenvolupar-se. Les temperatures excessivament baixes o altes, o l’escassetat de precipitacions, limiten o impedeixen el seu desenvolupament.
• El relleu: L’agricultura se sol localitzar a les planes i al fons de les valls més amples.
• El sòl: L’aprofitament agrari del sòl depèn de la seva textura i de la seva acidesa.

L'Agricultura: Paisatge i Elements Clau

El paisatge agrari és el paisatge modificat amb la finalitat d’obtenir productes de la natura i que ha evolucionat per augmentar-ne l’aprofitament.

• Els elements que caracteritzen els paisatges agraris són les parcel·les, els sistemes de conreu i el poblament.

Les Parcel·les Agràries

• Una parcel·la és un tros de sòl dedicat al conreu. Es diferencien les unes de les altres per la mida, la forma i els límits. Segons aquests criteris podem distingir:
• El paisatge de camps oberts o openfield, format per parcel·les obertes.
• El paisatge de camps closos o bocage, format per parcel·les tancades.

Sistemes de Conreu i Tècniques Agrícoles

• Per obtenir els productes agraris, els agricultors utilitzen diverses tècniques o sistemes de conreu:
• En el policonreu, l’espai agrari es divideix en moltes parcel·les, on es conreen espècies diferents. En el monoconreu, l’espai conrea un sol producte.
• Regadiu: L’aigua s’extreu del subsòl o d’embassaments i, per mitjà de canals, es condueix cap als camps. Secà: Només reben l’aigua de la pluja.
• Agricultura intensiva: Produeix la quantitat més gran de productes en el mínim espai possible. Agricultura extensiva: Es practica a llocs amb molt terreny amb la finalitat d’obtenir grans quantitats dels productes conreats a preus baixos.

El Poblament Rural

• El poblament rural és la part de l’espai rural habitat per les persones. Pot ser dispers o concentrat.
• Actualment, el 39% de la població mundial viu en espais rurals, tot i que hi ha diferències molt grans entre continents i països.

L'Agricultura de Subsistència

Característiques de l'Agricultura de Subsistència

• L’agricultura de subsistència produeix tot el que és necessari per a la pròpia supervivència. Conrea majoritàriament productes per a l’autoconsum.
• Les tècniques de conreu que s’utilitzen són rudimentàries i es basen en les que es van desenvolupar durant el Neolític.
• L’explotació constant de les terres, la poca eficàcia de les tècniques de conreu i la mala qualitat de les llavors fan que el rendiment sigui molt baix.

Tipus d'Agricultura de Subsistència al Món

• Les tècniques de conreu i els productes que usen els diversos pobles que practiquen l’agricultura de subsistència són les següents:
• L’agricultura itinerant per cremació, que es practica a l’Àfrica, Amèrica del Sud i a algunes zones d’Àsia.
• L’agricultura extensiva de secà, que es fa a les zones seques d’Àfrica.
• L’agricultura irrigada de l’arròs de l’Àsia monsònica.

L'Agricultura de Mercat

Transició a l'Agricultura de Mercat

• El pas de l’agricultura de subsistència a l’agricultura de mercat va començar als països desenvolupats amb la Revolució Industrial.
• En aquell moment, les millores de les activitats agràries van fer possible obtenir productes sobrants o excedents.

Objectius i Estratègies de l'Agricultura de Mercat

• L’agricultura de mercat té dos grans objectius: augmentar les vendes i reduir els costos. Tot això s’aconsegueix mitjançant:
• La mecanització del camp: Permet estalviar mà d’obra, augmentar la producció i disminuir els preus dels productes agrícoles.
• L’especialització de la producció agrària: Fa possible augmentar la producció amb menys costos, produir més quantitat i una millor comercialització.
• La ràpida comercialització dels productes agraris: Permet agilitar la comercialització de productes frescos i utilitzar transports adequats al tipus de producte.

La Ramaderia al Món

Què és la Ramaderia?

La ramaderia consisteix en la cria d’animals per obtenir-ne productes com la carn, llet, ous, cuiro, llana, etc. Els animals també s’utilitzen com a força de treball per a les tasques agrícoles o es destinen a la reproducció.

Els primers animals domèstics van ser les cabres, les ovelles i els porcs. Avui el bestiar més abundant és el boví, l’oví i el porcí, a més del cabrum i l’equí.

La Ramaderia Tradicional

• La ramaderia tradicional acostuma a complementar l’agricultura, perquè el bestiar serveix per treballar el camp i produir adobs.
• Es practica a zones intertropicals, a algunes zones monsòniques i a algunes zones mediterrànies.
• Només a les zones molt seques, on amb prou feines hi ha agricultura, sorgeix la ramaderia de subsistència pròpia dels pastors nòmades.

La Ramaderia Comercial o de Mercat

• Té com a objectiu vendre la producció al mercat i obtenir el màxim benefici. Cal diferenciar entre:
• Ramaderia intensiva: Es practica en explotacions molt especialitzades. El resultat és l’obtenció de molts exemplars en un espai reduït.
• Ramaderia extensiva: Es practica a llocs que disposen de molt terreny de pastura. Necessita poca mà d’obra perquè els ramats pasturen lliurement.

La Pesca al Món

Conceptes Bàsics de la Pesca

• La pesca es basa en l’aprofitament dels recursos animals que ofereix el mar.
• Actualment es distingeixen dos tipus de pesca: la tradicional o artesanal i la industrial.

La Pesca Tradicional o Artesanal

• Es realitza prop de la costa i utilitza la força humana i ormeigs de pesca senzills.
• Es manté a regions poc desenvolupades. La seva producció és escassa i serveix, bàsicament, per a l’autoconsum.

La Pesca Industrial

• Té com a objectiu obtenir un gran volum de captures. Per això necessita recursos econòmics, una tecnologia avançada i unes infraestructures portuàries.
• Segons el lloc on es practica, distingim entre:
• Pesca costanera: Utilitza vaixells petits proveïts de xarxes i llinyes potents. Pesquen a prop de la costa, i les captures, que venen a la llotja, són petites.
• Pesca d’altura: La duen a terme les flotes més importants amb vaixells grans i ben equipats que s’estan a alta mar setmanes o mesos. Els vaixells duen radars i sonars. També porten instal·lacions del fred per conservar el peix a bord.
• Gran pesca: És la que practiquen uns quants països (Japó i Rússia), pesquen en aigües molt llunyanes a prop de grans vaixells d’abastament.

Principals Zones Pesqueres (Caladors)

• No tots els punts del mar són igualment rics en pesca. Les captures són més abundants en uns llocs anomenats caladors, que solen estar situats:
• A les zones on la plataforma continental és extensa.
• A les zones de contacte entre corrents marins freds i càlids.
• A les zones costaneres a prop de les quals passa un corrent marí fred.

Els Problemes de la Pesca

Sobreexplotació i Contaminació Marina

• Els dos problemes més urgents que té plantejats actualment el sector pesquer són la sobreexplotació i la falta de caladors a causa de l’ampliació de les aigües jurisdiccionals.
• Un altre problema rellevant és la creixent contaminació de les aigües costaneres a causa dels abocaments tòxics industrials i de les freqüents marees negres provocades per accidents dels vaixells petroliers.

La Sobreexplotació dels Recursos Pesquers

L’ús de tècniques cada vegada més eficients i el nombre creixent de vaixells han menat a una sobreexplotació dels recursos pesquers, posant en perill la reproducció de moltes espècies.

Moltes zones de pesca s’utilitzen fins al límit màxim sostenible.

Algunes organitzacions internacionals demanen mesures per preservar els recursos marins:

• Ús obligatori de xarxes de malla ampla.
• Control de les dimensions mínimes de les espècies que es capturen.
• Establiment de temporades de veda.
• Limitació de les capacitats de les flotes pesqueres.