L'Activitat Econòmica i la Classificació de les Empreses

L’activitat econòmica es basa en la producció de béns i serveis per satisfer les necessitats humanes, que són il·limitades, a partir de recursos que són escassos. En aquesta activitat hi intervenen diversos agents:

• les famílies, que ofereixen factors de producció i consumeixen;
• les empreses, que organitzen els recursos i produeixen béns i serveis;
• el sector públic, que regula l’economia, redistribueix la riquesa i ofereix serveis bàsics;
• i finalment, el sector exterior, que participa mitjançant els intercanvis comercials amb altres països.

L’empresa és una organització que combina recursos humans, materials i financers amb l’objectiu de produir i vendre béns o serveis. Els seus objectius no són només econòmics, com la maximització del benefici, el creixement o l’ocupació de mercat, sinó també socials, com la responsabilitat social, la sostenibilitat i la creació d’ocupació. Al llarg del temps s’han desenvolupat diferents teories per explicar el funcionament de l’empresa:

• la teoria neoclàssica, centrada en la maximització del benefici;
• la teoria social, que té en compte l’impacte de l’empresa en la societat;
• la visió de l’empresa com a sistema obert en interacció amb l’entorn;
• la teoria dels costos de transacció, que justifica l’existència de l’empresa per reduir els costos que tindria operar només al mercat;
• i la teoria contractual o de l’agència, que analitza la relació entre propietaris i directius.

Pel que fa a la localització de l’empresa, aquesta depèn de factors com els costos de producció, la proximitat als mercats, l’accés a les infraestructures i la disponibilitat de mà d’obra qualificada. La dimensió d’una empresa es pot mesurar mitjançant el nombre de treballadors, el volum de producció o la xifra de vendes, i és un element que influeix directament en la seva eficiència i capacitat competitiva. Les empreses es poden classificar segons diferents criteris. D’acord amb l’activitat que desenvolupen, poden ser del sector primari, secundari o terciari. Segons la propietat del capital, poden ser públiques, privades o mixtes. També es poden distingir per l’àmbit geogràfic d’actuació, ja sigui local, nacional o multinacional, i per la seva grandària, que pot anar des de microempreses fins a grans corporacions. Finalment, la forma jurídica de les empreses determina el seu règim legal, la responsabilitat dels propietaris i el funcionament intern. Pot tractar-se d’un empresari individual (autònom), de societats de persones (com les comunitats de béns o les societats col·lectives) o de societats de capital, com la societat limitada o la societat anònima. També existeixen altres fórmules, com les cooperatives o les societats laborals, que responen a models de gestió més participatius.