Actituds Filosòfiques Davant la Veritat i Mètodes de Coneixement

Actituds Filosòfiques Davant la Veritat

1. Correspondència

Aristòtil: quelcom és verdader quan allò que pensem o expressem correspon a la realitat.

2. Criteri de l'Evidència

René Descartes: quelcom és verdader si és evident i indubtable, i ho captem per mitjà de la intuïció intel·lectual de manera clara i distinta.

3. Veritat com a Coherència

Hegel: una afirmació és veritable quan no és contradictòria i quan encaixa amb altres veritats.

4. Veritat Pragmàtica

Un enunciat és verdader quan és eficaç i útil per a la resolució de problemes o satisfer necessitats. S'anomena pragmatisme (valor pràctic, utilitat).

5. Veritat com a Consens

Apel i Habermas: la cerca de la veritat és una tasca cooperativa. El millor procediment per a assolir la veritat és participar en un diàleg argumentatiu on tothom es respecti i s'escolti.

6. Dogmatisme

Oposat a l'escepticisme. Confia en la capacitat de les facultats humanes per a conèixer la veritat.

7. Escepticisme

La raó humana no pot trobar la veritat. Qualsevol afirmació que fem conté quelcom dubtós.

8. Relativisme

La veritat és relativa: és possible conèixer les veritats, però aquestes sempre són dependents (relatives a cadascú), no universals ni absolutes.

• Subjectivisme/Relativisme: la veritat de cadascú. Cadascú té la seva veritat.
• Relativisme històric: la veritat és un producte de la història. Les persones han considerat veritables o falses algunes afirmacions segons l'època que els ha tocat viure.
• Relativisme cultural: la gent té per veritable i fals allò que estableix la cultura que ha heretat.
• Relativisme moral: cadascú té la seva veritat pel que fa a la moralitat.

9. Perspectivisme

José Ortega y Gasset: "tenim dos punts de vista diferents sobre això". Frase molt famosa seva: "Jo sóc jo i les meves circumstàncies". La realitat és sempre captada des de les circumstàncies del jo. Les circumstàncies són la suma d'experiències, les preferències, etc., i donen com a resultat el jo. Cadascú, amb les circumstàncies que té, actua d'una manera o d'una altra.

10. Hermenèutica

Hans-Georg Gadamer: interpretació de quelcom (text, diàleg). El significat que li atribuïm a allò que estem llegint està condicionat per la nostra manera peculiar de veure el món.

Mètodes de Coneixement

1. El Mètode Hipotètic-Deductiu

1. Observació de la realitat i formulació de la hipòtesi.
2. Deducció de conseqüències observables experimentals.
3. Contrastació de la hipòtesi.
4. Refutació o confirmació de la hipòtesi.
5. Obtenció de resultats.

2. El Mètode Socràtic

A. Punt de Partida: Coneix-te a Tu Mateix (Màxima Dèlfia)

• La veritat raua a l'interior de l'humà (innatisme).
• Cal emprar bé la raó.

B. Mètode Maièutic

Té dos moments:

I. La Ironia Socràtica

Objectiu: que el seu interlocutor es desfaci de les falses opinions i es posi en disposició de buscar la definició correcta. Com s'aconsegueix?

• Confessió d'ignorància socràtica: "Només sé que no sé res".
• Fingeix que desconeix les tesis del seu interlocutor i, mitjançant preguntes, l'acorral i el porta a incórrer en contradiccions fins que aconsegueix que negui les seves pròpies tesis.

II. Inducció-Ascensió Maièutica

Després d'eliminar les idees de l'altra persona, es comença la cerca de la definició universal. Sòcrates només ajuda a arribar a definicions universals. Sempre es pot aprofundir més en la definició, fent-la més universal a través d'un nou diàleg.

3. L'Intel·lectualisme Moral Socràtic

És una proposta filosòfica de Sòcrates que busca que els éssers humans actuïn bé, i per a Sòcrates actuar bé és actuar d'acord amb el bé comú. El bé comú per a Sòcrates és la felicitat. (Mal = Ignorància). Per a Sòcrates, el bé és el millor, la millor actuació i la més perfecta, per tant, la que més ajuda al bé comú. Bé = Coneixement = Felicitat (Eudeimonista). Considera que la persona que actua malament és un ignorant, això és perquè no coneix o ignora el bé. Si nosaltres sabem què és actuar bé, ho farem bé, per la càrrega de consciència.

Què és la Lògica?

És la branca de la filosofia que estudia la validesa dels raonaments. En filosofia, s'empra la lògica a fi de cercar la veritat, de convèncer amb raonaments i de fomentar la capacitat crítica. Els raonaments són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes.

Lògica No Formal

En la lògica no formal s'estudia el contingut de les proposicions, el seu context, les intencions del parlant, i fins i tot el component emocional hi són rellevants.

Tipus d'Arguments en la Lògica No Formal: les Fal·làcies

Les fal·làcies són errors en l'argumentació perquè no respecten les regles del bon raonament i, a més, tenen una aparença que els fa convincents.

Diferents Tipus de Fal·làcies No Formals:

• Ad baculum: apel·lació a la força.
• Ad hominem: fal·làcia en contra de l'home.
• Home de palla: ridiculitzar el seu argument.
• Tu quoque: desvia l'atenció.
• Ad populum: fer el que fa tothom.
• Ad misericordiam: justificar el teu error fent pena perquè et perdonin.
• Ad ignorantiam: a falta de proves, és veritat.
• Ad verecundiam: fer servir una persona per a donar pes a l'argument.
• Post hoc ergo propter hoc: relaciona dos fets.
• Pendent relliscós: associar a un mateix fet una sèrie de coses per a convèncer algú que no el faci.
• Fals dilema: només presenta dues opcions quan n'hi ha moltes més.
• Ad antiquietatem: estar d'acord amb el que s'ha fet sempre, estigui bé o malament.
• Ad silentio: pensar que perquè no et responguin en una discussió vol dir que l'has deixat sense paraules.
• Generalització precipitada: a partir d'un cas, fer una generalització.

Metafísica

Ciència o saber de tot allò que es trobava darrere o més enllà de la realitat.

1. Introducció a les Preguntes Metafísiques

Algunes d'aquestes preguntes fan referència a dubtes o reflexions existencialistes o vinculades amb conceptes abstractes no terrenals. Aquesta classe de preguntes existencials i abstractes reben el nom de preguntes metafísiques.

• Qui sóc?
• On sóc? (és metafísica segons com la miris)
• Per què sóc aquí?
• Què és l'atzar?
• Existeixo?
• Què és l'espai?
• Què és el número?
• Què és la vida?
• Quin valor té la vida humana?
• Què és l'univers?

Etimologia de la Paraula

El terme metafísica prové d'una obra del filòsof Aristòtil. Aristòtil va elaborar una obra que estava formada per catorze llibres.
à metà ta physika → Allò que, al prestatge, està després de la física i allò que segueix les explicacions sobre la natura o el que ve després de la física. És a dir: meta (més enllà) de la física (matèria - natura - realitat).

La Realitat

L'objecte d'estudi més cabdal de la metafísica és la realitat i el que hi ha més enllà de la realitat. La metafísica es pregunta pel ser de l'ens (alguna cosa que és). Qualsevol ens és moltes coses i, d'aquestes, moltes canvien amb el temps.

Dos Conceptes Filosòfics Envers la Realitat

• Sentit restrictiu: la realitat és tot allò que ens envolta i que podem tenir experiència.
• Sentit ampli: també tenen existència les realitats subjectives.