Actes de Culte i Temples Romans: Rituals i Arquitectura Religiosa

Actes de Culte Romans

Els principals actes de culte eren els sacrificis i les festes religioses.

Sacrificis

Es podien oferir productes del camp com a ofrena. No obstant això, si la divinitat era major, es sacrificava un animal (anomenat hòstia o víctima), el qual havia de ser sa i sense defectes.

El Ritual del Sacrifici

El sacrifici seguia tot un ritual estricte:

• Les víctimes es guarnien amb cintes i garlandes de flors abans de ser portades a l'altar.
• Se'ls ruixava el cap amb salsa mola (una barreja de vi, farina i mel), preparada per les vestals.
• Es procedia a immolar l'animal, tasca encarregada al victimarius.

Una petita part de les despulles de l'animal es cremaven en honor de la divinitat, i la resta era consumida pels assistents en un àpat sagrat.

Festes Religioses Destacades

Les festes religioses més curioses incloïen:

Les Lupercàlia

Se celebraven al febrer i es reclamava la fertilitat de la terra, dels ramats i de les dones. Estaven dedicades a Pan, déu dels pastors, i eren presidides pels lupercs. Aquests corrien mig despullats pels carrers de la ciutat, colpejant amb fuets les dones que eren estèrils. El ritual s'acabava al Lupercal, la cova del Palatí on es creia que havia viscut la lloba que alletà Ròmul i Rem.

Magni Ludi Romani

Eren les festes més solemnes i fastuoses. Duraven quinze dies i se celebraven al setembre en honor a Júpiter i al déu del temps.

Ludi Saturnàlia

Se celebraven al desembre, dedicades a Saturn, déu del temps. Els romans es felicitaven i es feien regals. Eren permesos certs llibertinatges, com el fet que els amos servissin els seus esclaus.

Cultes puntuals

Els cultes puntuals eren dirigits per sacerdots organitzats en corporacions. Per exemple, els arvals eren encarregats de celebrar la cerimònia en honor de Cíbele durant el mes de maig, mentre que els salii s'ocupaven de les cerimònies en honor de Mart.

Els Temples Romans

Evolució dels Llocs de Culte

Els llocs de culte més antics eren els temples. Inicialment, el romà venerava les forces de la natura, que no tenien aparença física i no requerien un lloc específic. Més endavant, quan les divinitats es van personificar, els romans van construir temples, considerats les cases dels déus i les deesses.

Els primers temples romans es van construir seguint models etruscos, però posteriorment van rebre la influència dels temples grecs.

Parts Principals d'un Temple

Les parts principals d'un temple eren:

Podium

Era la base rectangular elevada, amb una escala d'accés frontal que donava majestuositat a l'edifici.

Vestibulum

Era la part frontal, amb una o dues fileres de columnes, que funcionava com a entrada. S'hi accedia per una escalinata. Segons el nombre de columnes, els temples podien ser tetràstils (quatre columnes), hexàstils (sis columnes) o octàstils (vuit columnes).

Cella

Era la sala interior on només podien entrar els sacerdots. Ocupava l'amplada i llargada del pòdium, tret del vestibulum. Aquí es col·locava l'estàtua de la divinitat. La cella estava envoltada, la major part de les vegades, per pilastres o columnes adossades al mur.

L'Ara Exterior

A l'exterior hi havia un espai frontal amb l'Ara, on es feien les ofrenes i sacrificis en presència dels fidels que no podien entrar al temple.

Construcció i Ubicació

Els temples es construïen generalment de pedra, però també podien ser de maó, sovint revestit amb pols de marbre.

El temple principal de la ciutat es trobava al fòrum i era el Capitoli, dedicat a la Tríada Capitolina. Durant l'època imperial també hi va haver temples dedicats a l'emperador o a personatges de la família imperial divinitzats.

Del culte a les diferents divinitats s'ocupaven els diversos col·legis sacerdotals.