L'Acte Administratiu: Concepte, Classes i Característiques

Teoria de l'Acte Administratiu

Concepte i Classes

L'acte administratiu és una manifestació de voluntat, de judici, de coneixement o de desig que fa una administració pública en virtut de les seves potestats i que està sotmesa al dret administratiu.

Notes Característiques

D'aquesta definició es poden deduir les següents notes característiques:

• Manifestació de voluntat: Es concreta amb els actes definitius o resolutoris, és a dir, aquelles actuacions de les administracions públiques que acaben el procediment administratiu. Exemple: una sanció de trànsit.
• Manifestació de judici: Són les que fa l'Administració quan emet informes, dictàmens o resol recursos administratius. Poden ser:
  • Informes consultius fets per òrgans consultius.
  • Informes de la pròpia administració quan revisa la seva actuació mitjançant un recurs administratiu.
• Manifestació de coneixement: La més típica són els certificats o certificacions que emeten les administracions públiques. Aquí l'Administració declara que consten als seus arxius unes determinades dades.
• Manifestació de desig: Les anomenades propostes de resolució (art. 79 Llei 30/1992), segons les quals l'Administració, abans de decidir sobre un tema, ha de tenir una proposta de l'òrgan que hagi instruït el procediment de resolució.
• Emanat d'una Administració Pública: Serà acte administratiu sempre que ho faci qualsevol administració pública (Estat, CCAA o Local), segons els articles 1 i 2 de la Llei 30/1992 i els articles 1 i 2 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa.
• Sotmès al Dret Administratiu: Les actuacions de les administracions són actes administratius quan actuen sotmeses al dret administratiu, en virtut de les seves potestats i prerrogatives.

Tipus d'Activitat Administrativa

Quan l'Administració actua pot fer tres tipus d'activitat:

• Reglaments: Normes de caràcter general. Les diferències entre un acte i un reglament són dues:
  • El reglament és generalista, mentre que l'acte va dirigit a un ciutadà concret.
  • El reglament innova l'ordenament jurídic, mentre que l'acte no innova, sinó que aplica el dret que ja existeix.
• Contractes: Acords entre l'Administració i els particulars (normalment contractes d'obres, de serveis públics o de subministraments). Es regulen per la Llei de Contractes de les Administracions Públiques.
• Actes Administratius: L'activitat diària de les administracions públiques.

Classes d'Actes Administratius

La classificació de les actuacions de les administracions públiques té conseqüències jurídiques.

Exemples de Classificació:

• Multa: És un acte administratiu.
• Ordenança: No és un acte, és un reglament.
• Ordre de tancament: És un acte administratiu.
• Contracte: No és un acte administratiu.

Actes Definitius (Resolutoris) i Actes de Tràmit

Actes definitius: Són aquells que acaben el procediment administratiu. Són aquells en què l'administració manifesta la seva voluntat.

Actes de tràmit: Són aquells que integren el procediment administratiu. Són el conjunt d'actuacions necessàries per dictar l'acte definitiu.

La diferència entre els actes administratius definitius i els actes de tràmit és important de cara als possibles recursos administratius (impugnacions).

Exemple: Expedient Disciplinari a un Funcionari

A un funcionari se li obre un expedient disciplinari. Durant el procediment es duen a terme diverses actuacions:

• Nomenament d'instructor o secretari
• Plec de càrrecs (motius, tipicitat)
• Plec de descàrregues
• Proposta de prova
• Audiència
• Proposta de resolució

Totes aquestes actuacions són actes de tràmit.

La SANCIÓ final (per exemple, 6 anys de suspensió de sou i feina) és l'acte definitiu.

Recurs contra Actes de Tràmit

En principi, els actes de tràmit no són recurribles autònomament (cal esperar a l'acte definitiu per impugnar-los conjuntament), a excepció de dos casos:

• Els actes de tràmit que causin indefensió (per exemple, la denegació d'una prova essencial).
• Els actes de tràmit que impedeixin la continuació del procediment (anomenats actes de tràmit qualificats). Exemple: En unes oposicions amb diversos exàmens (actes de tràmit), si se suspèn un examen eliminatori, s'impedeix la continuació del procediment i, per tant, es pot impugnar aquella nota de forma autònoma.

Actes Favorables i de Gravamen (Desfavorables)

Actes favorables: Són aquells que amplien l'esfera de llibertat o el patrimoni de la ciutadania (ex: beca, subvenció, medalla, bonificació tributària, concessió de llicència).

Actes de gravamen (o desfavorables): Són els que restringeixen les llibertats o drets dels ciutadans; són gravosos i desfavorables als seus destinataris (ex: sanció de trànsit, denegació de llicència d'obres, expropiació de terreny, expulsió d'un alumne).

Conseqüències Jurídiques de la Classificació

Aquesta classificació té diverses conseqüències jurídiques:

• Els actes desfavorables exigeixen més requisits que imposa l'ordenament jurídic, actuant com un control per a les actuacions administratives.
• Aquests límits per a l'Administració i garanties per als ciutadans són principalment:

1. Reserva de llei: Qualsevol acte desfavorable ha de tenir una cobertura legal prèvia.
2. Procediment administratiu: S'ha de seguir un procediment administratiu reglat.
3. Notificació: Ha d'estar degudament notificat al destinatari (segons la Llei 30/1992 i la legislació vigent).
4. Motivació: L'Administració ha d'explicar les raons de fet i de dret que fonamenten la decisió.

Actes Expressos, Orals i Mímics

Acte Exprés o Escrit: És la forma més habitual i la comunament acceptada. És la forma habitual que utilitza l'Administració Pública.

Acte Oral: És quan l'Administració Pública es relaciona amb el ciutadà de paraula. Si no ho preveu expressament la norma, no té validesa jurídica. En alguns supòsits, la llei atorga valor jurídic a aquests actes (ex: ordres d'àmbit jeràrquic, ordres policials). Sempre ha d'haver-hi la cobertura de la llei.

Acte Mímic: L'ordenament jurídic administratiu atorga valor jurídic quan l'Administració es dirigeix al ciutadà a través de gestos (ex: senyals d'un agent de policia).

Actes Discrecionals i Reglats

Potestats Reglades: Són aquelles en què la llei no deixa marge d'interpretació a l'Administració Pública. La llei només li permet una única solució justa en l'aplicació de la norma; determina el com, el quan i en quin sentit ha d'actuar l'Administració. Únicament hi ha una solució justa (ex: per votar s'han de tenir 18 anys; el recurs administratiu es pot presentar en el termini d'un mes).

Potestats Discrecionals: En contraposició a les anteriors, són aquelles en què l'Administració té un marge d'apreciació subjectiva. A l'hora d'aplicar la llei, l'Administració pot decidir entre diverses opcions, totes justes i correctes, escollint la més adequada a l'interès general. En l'exercici de les potestats discrecionals, les lleis determinen alguns elements (el com, el quan, o en quin sentit ha d'actuar), però no tots. Aquestes potestats permeten diverses opcions a l'Administració, sempre respectant uns límits (ex: determinar les amplades del carrer d'un domicili, posar les notes d'un examen subjectiu, nomenar càrrecs de confiança).

Actes Ferms i No Ferms

Actes ferms: Són aquells que són intocables, irrecurribles, ja sigui en via administrativa o judicial.

Actes no ferms: Són susceptibles de recurs per part del particular.

Quan un Acte Esdevé Ferm (No Recorrible)

Un acte administratiu no es pot recórrer (esdevé ferm) quan:

• S'han interposat tots els recursos possibles (administratius i/o judicials) sense èxit o s'ha dictat sentència ferma.
• Ha passat el termini legal establert per recórrer sense que s'hagi interposat cap recurs.